El d'avui era un partit per posar a tothom al seu lloc. Des de l'entrenador al porter passant per la resta de l'equip. Una victòria avui contra un rival directe suposava encarar la recta final de la temporada amb esperança. Mirant a Europa. Una derrota en canvi era l'adeu definitiu a la temporada, a l'entrenador i a un cicle. El de Quique Sánchez Flores. Així ha estat. L'Espanyol no ha jugat a res en cap moment del partit. S'ha vist completament superat en tots els aspectes del joc i ha demostrat que els errors i mals de principi de temporada encara no s'han solucionat. La cara de QSF ho deia tot. La cara d'un entrenador derrotat dirigint un equip derrotat. Tampoc ajudava l'actuació de Pau López. El garrotxí ha firmat segurament el seu pitjor partit com a professional amb dues cantades històriques que han sentenciat l'equip. En resum: desastre total. L'únic moment de treva que ha tingut l'afició perica durant el dia d'avui l'ha propiciat el temps. La pluja i tempesta que hi havia a Sevilla ha provocat diverses apagades de llums durant el partit, paraigües bojos volant pel terreny de joc i fins i tut l'activació fortuïta dels aspersors a mig partit. 

Els mateixos que contra la Real

Sembla que Quique Sánchez Flores ha trobat a falta de 10 jornades l'onze definitiu per a l'Espanyol. L'entrenador blanc i blau sortia al Villamarín amb els mateixos homes que van vèncer la Real Societat la passada jornada. Pau López seguia ocupant la porteria cobert per Aaron Martín, Óscar Duarte, David López i marc Navarro en defensa. A la medul•lar els "Sánchez" repetien el doble pivot que tants bons resultats està donant a l'Espanyol acompanyats de Granero a la dreta i Piatti per l'esquerra. L'argentí, que no a viscut la seva millor temporada, ja suma 5 titularitats consecutives i sembla estar recuperant la seva millor versió. En atac Leo Baptistao i Gerard Moreno eren els encarregats de posar la pólvora i el gol en una passada per aigua.

El partit començava sense sorpreses. Amb el guió esperat. El Betis tenia el domini de la pilota -com sol ser habitual en els equips de Quique Setién- i l'Espanyol esperava a camp propi en busca d'un contracop. El terreny de joc no estava per moltes floritures i tampoc feia falta exposar-se més del compte. Al cap i a la fi el Betis és l'equip més golejat dels de fora el descens i de ben segur els blanc i blaus tindrien ocasions per aconseguir el gol. La prioritat era no encaixar. QSF però s'havia pres aquesta consigna massa a pit i la primera part acabava amb unes paupèrrimes dades de possessió per l'Espanyol: 75% pel Betis 25% per l'Espanyol. Amb aquests números la cosa no podia anar bé.

Sense futbol i sense porter

Cap xut, cap remat entre els tres pals, cap centre, 25% de possessió... Aquests eren els números de l'Espanyol passats els primers 45 minuts de joc. Els números d'un equip que a priori és rival directe per la lluita per Europa. De l'Espanyol, literalment, no es podia escriure res... i menys encara bo. Tot i que el Betis tampoc havia arribat amb gaire claredat a la porteria de Pau López es veia clar que si hi havia algun equip amb ganes de marcar i endur-se el partit aquests eren els verd i blancs. Era qüestió de temps. Només faltava una mica de col•laboració i Granero i Pau eren els encarregats de posar-la. Al minut 34 "el pirata" fallava en el refús d'una centrada al cor de l'àrea, l'enganxava el bètic Francis de cap i a Pau López se li escapava la pilota de les mans. Cantada monumental del porter perico davant el seu futur equip que encenia els ànims de l'afició un cop més. No estava el tema de la porteria per desastres així. El de la pedrera era un autèntic flam i transmetia la seva inseguretat a tota la defensa. Avui Pau viuria un autèntic calvari al Villamarín.

De mal en pitjor

Els més optimistes esperaven una revolució a la sortida del descans per buscar una altre remuntada. Els més pessimistes només esperaven no encaixar un gol als primers compassos del segon temps per no sentenciar a mort el partit i la temporada. Per desgràcia últimament aquest Espanyol sempre acaba donant la raó als pessimistes. Ni el canvi de Darder per Piatti o els dos córners a favor del començament podien canviar el destí del partit. No hi havia manera. 10 minuts després d'arrancar la segona part Boudebouz posava el 2-0 al marcador amb un xut creuat des de fora l'àrea que acabava al fons de la xarxa. El Betis estava guanyant per dos gols amb poquíssim esforç... i no és que l'Espanyol no li posés ganes. No era un problema d'actitud. Era un problema de futbol que començava a la banqueta. La cara de QSF era la d'un home derrotat. La cara d'un entrenador que no creu ni vol creure en l'equip que dirigeix. La cara d'un entrenador que ni tan sols perdent 2-0 mou la banqueta. Tot anava de mal en pitjor... i encara havia d'aparèixer el nom propi de la nit: Pau López.

La culminació d'una gestió nefasta

La porteria ha estat un dels grans mals de cap de la temporada. Un porter que no renova, l'altre que és el millor pagat no juga... Un autèntic esperpent culminat en la nit d'avui. Pau López ja havia fallat al primer gol, s'havia mostrat insegur en totes les jugades d'àrea, segurament podria haver fet més al 2-0 i per més inri es tornava a tragar el tercer gol. A falta de 20 minuts del final Pau López posava el llaç a una de les seves pitjors actuacions menjant-se un xut de Francis que suposava el 3-0. Fins i tot Victor Sánchez s'apropava a Pau, abatut i estès a terra, per aixecar-lo i donar-li ànims. Encara quedava partit i la golejada podia ser històrica. De res servien els canvis de Sergio Garcia i Dídac per Baptistao i Granero. El partit estava sentenciat i la temporada també. Tots els mals endèmics que l'espanyol venia arrastrant de fa temps s'havien mostrat avui amb més força que mai: manca d'idees a la banqueta, un porter que ja està més fora que dintre... i en general un equip que no funciona. Punt i final a la temporada 2017/2018 i segurament punt a final a l'era QSF.

Gonzalo de Martorell Jr

Fitxa tècnica
Jornada 29
Estadi: Benito Villamarín
Àrbitre: De Burgos Bengoetxea
XI Betis: Adan; Francis, Mandi, Bartra, Amat, Junior; Fabián, Javi García, Guardado, Boudebouz; Loren
XI Espanyol: Pau López; Marc Navarro, Duarte, David López, Aarón; Granero(Didac), Víctor Sánchez, Carlos "La Roca" Sánchez, Piatti(Darder); Baptistao(Sergio Garcia) i Gerard Moreno.