AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Ens ho mereixem
Ja està. Ahir es va consumar el que s'ha anat coent durant tot l'any, de forma inevitable. Com si la predestinació més fosca ens hagués assenyalat l'estiu passat amb el dit i no haguéssim pogut escapar del destí. Però no, no és casualitat ni és una maledicció. Ho hem fet tot malament i som com l'estudiant que no pot esperar l'aprovat quan sap que no ha estudiat res durant el curs. Quan es confirma el suspens, ni tan sols pot plorar. Ens ho hem guanyat a pols. Ens ho mereixem.

Ha estat la pitjor temporada de la història, però no és el meu descens més dramàtic. Em van afectar més els dos anteriors, no perquè fos més jove, sinó perquè aquesta caiguda en slow motion, amb pandèmia inclosa, m'ha fet desitjar que arribés el final. Com qui estima molt a un familiar però al final respira alleugerit quan se l'emporta la mort després d'una llarga malaltia. Hem patit molt durant tot l'any, ara descansarem.

Hi ha una constant a la vida esportiva de l'Espanyol. Després d'un èxit ve una desgràcia. Només en els darrers 40 anys, ha estat així. Després de l'any de la UEFA va venir un descens. Després de l'etapa Camacho va venir la pèrdua de Sarrià. Després de la Copa 2000 van venir els deutes i els enfrontaments accionarials. Després de la Copa 2006 va venir l'amenaça del descens. Després de Glasgow van venir dos anys de desfeta. Després de la inauguració de l'estadi va venir la mort de Jarque. Després del retorn a Europa, la pitjor temporada en 120 anys. Alguna cosa no ens deixa aixecar el cap.

Però ens aixecarem. Òbviament, com tots vosaltres, espero que sigui el primer any. És difícil si, però és un objectiu irrenunciable. I hem arribat fins aquí precisament per no marcar-nos objectius. Perquè la que havia de ser la temporada del retorn a Europa, del pas endavant de l'entitat, va començar presidida per la mediocritat i la ineptitud. Recordem-ho perquè no torni a passar. Reconec que per molt que he vist que la situació es torçava i que rodolàvem pel pendent, mai he cregut que aquest moment podria arribar. També perquè crec que aquest club s'ha d'obligar en tota situació a no entregar mai l'espasa, i no pot renunciar a morir lluitant. Però és que precisament, això no s'ha fet. Hem perdut la categoria perquè aquesta plantilla ha traït l'esperit històric del club. Hem esperat tot l'any que arribés una cosa que no hi ha estat mai.

Ahir va parlar Duran -l'únic discurs del club hores d'ara amb credibilitat- de refundar el club. És el primer cop que un dirigent fa servir una de les paraules que els aficionats han utilitzat més en els darrers temps. Refundar. En realitat es tracta semblar-nos més al que hem estat sempre: rebel·lia, lluita, caràcter, humilitat i injectar-li a tot plegat ambició, exigència i ganes de créixer. És una recepta que vam utilitzar al nostre darrer descens i va significar una de les millors èpoques del club. Això ha de tornar a passar, perquè també ens ho mereixem.

Una abraçada i molts ànims a tots els germans pericos. No tingueu cap dubte que Pericosonline us acompanyarà en aquest trajecte per l'infern com hem fet des de 2004, ajudant que us seguiu informant i expressant lliurement, davant la travessa al desert, també mediàtic, que ens espera. Tots som necessaris, ara més que mai. Visca l'Espanyol.

Francesc Via 

@francescviapol            


 02/08/2020 Injusticias selectivas
 13/07/2020 Rufete sigue adelante
 06/07/2020 Regeneración o degeneración
 29/06/2020 Rufete
 26/06/2020 La hora oscura
 22/06/2020 Cal aixecar-se
 08/06/2020 Sin miedo al descenso
 27/05/2020 Reconnectar
 12/05/2020 Volver es ganar
 15/04/2020 La gallina
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 68