AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Cal aixecar-se

El partit davant el Levante ha ensorrat les nostres esperances i no només pel resultat, duríssim, sinó perquè hem tornat a veure l'Espanyol d'abans de la pandèmia després d'un parèntesi de dos partits on l'equip tou en defensa i sense gol en atac semblava oblidat. Un partit mal disputat a la gespa i mal plantejat a la banqueta que va deixar en evidència a equip i entrenador, que al final del partit es queixava amargament de la plantilla com han fet tots els seus predecessors. Es cert que els recursos amb que compta Abelardo, sense peces clau, son tan limitats com el seu repertori estilístic. Ser forts al darrera i aprofitar les poques ocasions a l'atac (pàgina única del manual d'Abelardo) no és possible sense un davanter en condicions i havent de decidir entre tapar el forat al central o al pivot. A aquest grup humà només li ha sabut treure rèdit un tècnic que precisament aquesta jornada es quedava sense feina, certificant l'absurd de la seva decisió a l'estiu. Ni ell va encertar marxant, ni el club substituint-lo, per tres cops.

L'espanyolisme s'ha despertat del somni amb estrèpit, i tot i que queden punts en joc i s'ha demostrat en tres partits que no hi ha res segur, tothom ja es veu a Segona. És una sensació que no serveix per a res, doncs queda encara competició, però que a banda és profundament perjudicial pels interessos del club. Els jugadors no poden arribar a la conclusió que tot està dat i beneit i que ja poden abaixar els braços perquè llavors la destrossa serà tan gran que pot afectar greument la propera temporada, encara més profundament que el descens. Cal seguir creient i cal seguir lluitant perquè la salvació encara és possible. Al cap i a la fi, si la derrota hagués arribat a Getafe i l'empat contra el Levante, la distància seria la mateixa però les sensacions no tindrien el mateix punt de negativitat. Al futbol, tot ho marca el darrer partit.

Cal alçar-se de seguida i seguir lluitant. És en joc no només la categoria, sinó l'autoestima. Però a banda de la retòrica d'autoajuda calen més coses. Cal recuperar a RDT, la major inversió de la nostra història no pot estar més dies sense participar sense que sabem que li passa. Cal que Abelardo entengui que hi ha jugadors que no poden ser titulars, ho han donat tot ja a aquest club i ni rendeixen ni la gent els vol. Cal que motivi adequadament a altres membres de la plantilla que poden rendir molt mes, entrin de titulars o de suplents. I si no troba prou motivació, apostar pels joves sense recança doncs son patrimoni i futur del club. Els jugadors, principals responsables de la que va camí de ser la pitjor temporada de la història amb el pressupost també més alt que ha tingut el nostre club, han de donar la cara i lluitar fins que les matemàtiques confirmin el desastre o fins que l'esperança ens regali una nova oportunitat d'esquivar el naufragi. Perquè salvar la categoria és possible i donar-nos per vençuts és hipotecar greument el nostre futur com a entitat.

Francesc Via 

@francescviapol          


 13/07/2020 Rufete sigue adelante
 09/07/2020 Ens ho mereixem
 06/07/2020 Regeneración o degeneración
 29/06/2020 Rufete
 26/06/2020 La hora oscura
 08/06/2020 Sin miedo al descenso
 27/05/2020 Reconnectar
 12/05/2020 Volver es ganar
 15/04/2020 La gallina
 24/03/2020 El gran cacau
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 68