AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Bicefàlia escapçada
Només una setmana després de publicar el nostre article sobre l'enfrontament de les dues àrees del club, Chen va decidir ahir sobtadament autoimpugnar-se i escapçar la seva bicefàlia. Ho ha fet però, d'una manera en la qual deixa clara les seves preferències entre els seus dos fills administratius, a un se'l carrega de manera fulminant i a l'altre el degrada. Compte, ¿el degrada? No. Perarnau ha guanyat doblement aquesta batalla traient-se de sobre Guasch -i presumiblement el seu seguici, que podrien seguir el seu camí- i a banda es retira a una còmoda segona línia, sense perdre l'ascendent sobre Chen. Per entendre'ns, Perarnau ha fet un Rousaud: el vicepresident dimitit que segueix facturant al club, repartint targetes a la llotja i no perd l'esperança de ser ell qui torni a gestionar la venda el club a un tercer, si s'escau, per bé que ahir Chen va dir que no ens vendria mai. Mai. A mi, lluny de tranquil·litzar-me, em va sonar a condemna. Clar que quan et carregues el teu model empresarial el mateix dia que dius que funciona en una entrevista a la televisió, la teva credibilitat se'n va per l'aigüera. Aquí i a la Xina.

Desconec si al currículum de Guasch hi figura algun cessament, però tot i que la seva caiguda en desgràcia era molt evident els darrers mesos -des d'aquí us ho havíem advertit- no crec que s'ho veiés a venir tan aviat. No cal fer llenya de l'arbre caigut, però per resumir la trajectòria de Guasch podríem dir que no ha entés el negoci, però especialment no ens ha entès a nosaltres, els pericos, rara avis dins el negoci futbolístic. El ja ex-director general corporatiu, del que no posarem en dubte mai la seva professionalitat, no ha entès als pericos i ha volgut "redissenyar-nos" segons uns paràmetres que no només no es corresponen amb la realitat sinó que ens menystenien. No s'ha deixat aconsellar i ha perdut de vista que, a empentes i rodolons, amb deutes i trasbalsos, amb cutrerío i misèries, hem arribat vius fins aquí sense ells. 119 anys ens contemplen, 115 dins l'elit del futbol espanyol i alguna cosa en sabem de sobreviure. En canvi, al seu llegat figurarà una de les davallades de socis més grans de la història i tant de bo no hi figuri un possible descens. Altiu i poc empàtic, era un convençut de que no teníem ni puta idea de qui érem i ens havíem de reinventar segons el seu nou paradigma. Readequar el nostre nom suprimint l'RCD -curiosament el nom del bufet d'en Rousaud, l'home que el va portar al club, bufet que per cert l'acaba de vendre-, arraconant antics lemes, com el "meravellosa minoria", canviant-los per campanyes que no han arrelat al soci, obrir-nos a un mon al que segons ell vivim d'esquenes, afegint "oberta" a una llotja que ha omplert de figurants aliens al club, doncs a parer seu som massa endogàmics i carrinclons, i utilitzar molta terminologia en anglès per semblar modernets, com la "transformació digital" que es concreten en una APP i una web noves que sortiran ben aviat i en les que segons m'expliquen ens hem gastat una carretada indecent de duros. També caldrà veure que succeeix amb les moltes empreses externes que el club tenia contractades a preus molt generosos, o amb alguns dels projectes que s'anaven a portar a terme, com una adequació del túnel de vestidors on ens anàvem a gastar una colla de quartos que deixem d'invertir a la Dani Jarque. D'això, per exemple, s'han queixat amargament a Chen els responsables de l'àrea esportiva. I és que a Guasch paradoxalment, l'ha matat el que mai ha volgut entendre: la pilota.

El cas de Perarnau, realment, és de traca. Aquests dies, per cert, se m'ha acusat en alguns mentiders digitals de protegir-lo. Tinc afecte personal per l'Òscar, indubtablement, doncs són molts anys de coneixença, però això no m'ha impedit mai valorar objectivament la seva tasca, emprenyar-me una bona colla de cops amb ell i dir-ho en públic i en privat, doncs per descomptat, el primer és l'Espanyol. No entro ara a fiscalitzar la totalitat de la seva tasca, perquè encara ens falta una mica més de perspectiva per extreure'n totes les conclusions, però ja es poden subratllar moltes errades gravíssimes i la primera és amagar-se d'una responsabilitat que un cap visible no pot defugir i menys en una de les hores més greus per les que passa la nostra entitat, però moltíssim menys quan ets l'únic de la cúpula directiva que sent realment els colors de l'Espanyol. Igualment greu em sembla el fet de no corregir de manera dràstica i immediata situacions que coneixia sobradament que no funcionaven i que acabarien molt malament, i el cas paradigmàtic és el del femení. Estava avisat per activa i per passiva, però va deixar que la situació es podrís de manera gairebé irreversible. I ara, em resulta absolutament incomprensible la decisió de fer un pas enrere per situar-se a la secretaria tècnica sense que quedin clares quines són les seves atribucions ni responsabilitats. En qualsevol entitat seriosa això seria inadmissible, per no dir que un director general esportiu, quan se'l degrada de veritat, s'en va cap a casa, doncs no té sentit ser el subordinat d'aquell a qui tu has triat i per respecte a la seva carrera professional. Crec honestament, que ja que Chen no ho fa, hauria de replantejar-se la seva continuïtat. Ho dic pensant primer en el club però també pensant en ell.

Ho torno a escriure: confio en Rufete. Té caràcter i lideratge, una cosa que ara necessitem tant com l'oxigen. Durant aquests darrers dies s'ha guanyat la confiança del president, però també s'ha carregat sobre la seva esquena tot el pes, tota la responsabilitat de la salvació. O heroi o culpable, no hi ha mitges tintes, i ell ho sap, però crec que té pebrots per tirar-ho endavant. El món és pels valents. A Rufete li demano que tregui les ungles i que doni la cara amb el mateix tipus de missatge contundent i clar amb el qual et parla quan tens ocasió d'abordar-lo. L'espanyolisme està orfe de lideratge i necessita que algú li assenyali un camí que diumenge va quedar perfectament definit: equip i afició. Ells i nosaltres. No hi ha més.

Francesc Via 

@francescviapol   


 17/01/2020 La força d'un sentiment, avui
 08/01/2020 El fichaje es creer
 31/12/2019 2020, buscando la identidad
 06/12/2019 Asumiendo responsabilidades
 02/12/2019 La tarde en que nos fuimos a la mierda
 25/11/2019 Sumar
 11/11/2019 La (semi)final
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66