AVUI A POL

La pilota de Dàmocles per Joan Pau Jàvega

Lògica, atzar i màgia

LÒGICA, ATZAR I MÀGIA Al futbol es premien els resultats. Això és així. Ni el bon joc, ni la intensitat, ni el millor jugador del món et poden garantir una victòria segura. Tot i que hi ha factors que la majoria de vegades poden condicionar, l’atzar té un paper important. I a la jornada passada va estar a favor del Villarreal CF.

A mi em va agradar l’Espanyol de Machín: ben posicionat, segur, pressionant a dalt, obligant al rival a sortir en llarg i causant-li moltes pèrdues de pilota... El gol que ens va costar la derrota va ser resultat de rebots desafortunats (o afortunats, tot és relatiu) entre David López i Diego López. Per mi, un gol anecdòtic. Cap error tècnic o de falta d’actitud. Per contra, Calleri va enviar una pilota al pal i Asenjo va fer molt bones parades (almenys en aquest partit es va veure que hi ha porter rival). Crec que l’empat hagués estat just però que capritxós és l’atzar!

A tot això, hi ha qui encara navega en pessimisme (fina línia entre la crítica i el pessimisme): que si la plantilla, que si Rufete i Perarnau, que si Gallego... i em sap greu perquè vaig notar a l’afició especialment compromesa i ficada en el partit diumenge passat.

Permeteu-me encomanar el meu optimisme: a efectes pràctics, només dues (sí, dues) baixes han afectat a l’equip titular d’aquella bonica línia ascendent de la temporada passada: Borja i Hermoso (a part de Rubi). Per mi es va fer bona feina amb les altes de Vargas i Calero. Crec que Ferreyra ens pot fer oblidar al Panda. Calleri em genera més dubtes, però també és cert que amb el joc desplegat fins ara difícilment un davanter faria gol en aquest equip. I Víctor Gómez (espectacular debut) ja fa que aquell lateral dret ja no em tregui la son (al contrari, em fa somniar). M’ha faltat l’alta un extrem esquerra de cama canviada, però per mi la plantilla és millor que la temporada passada i s’ha fet bona feina en el marge que el pla de viabilitat econòmica ho permet.

Gallego? S’havia de provar i no ha sortit bé. Jo mateix creia que era la millor opció al seu dia i vaig acabar demanant la seva destitució. El futbol també és això: experiments. Això sí, no dubto de la seva professionalitat. Els resultats a les categories inferiors ho demostren. Però les coses al primer equip no van sortir bé.

També descarto teories conspiradores de la directiva contra Gallego, o de la mateixa plantilla. A part dels motius anteriors, l’argument principal rau en que el partit contra el Villarreal m’ha suposat una dosi d’optimisme. I això que em feia por Machín i un altre nou sistema. Però almenys puc trobar una excusa més enllà del joc, la intensitat o el sistema: l’atzar.

A propòsit d’aquesta excusa, hi ha una veritat elemental la qual ignorar-la mata innombrables idees i esplèndids plans: en el moment en que ens comprometem en un canvi de veritat, l’atzar també ho fa. I tota mena de coses bones comencen a passar, coses que sense un previ compromís no haurien passat mai. Cal encomanar aquest optimisme perquè tot un cabal de successos es posi en marxa amb aquesta decisió, ajudant-la mitjançant victòries inesperades, una classificació insospitada o altres coses que ningú hagués somiat que poguessin ocórrer.

Un nou Espanyol s’ha posat en marxa Jugamos como nunca y perdimos como siempre, que diria Di Stéfano. I és que el futbol és lògica, atzar i màgia.

Joan Pau Jàvega 

@pilotalcap           


 06/08/2020 La capsa de Pandora
 29/06/2020 La mort del darderisme
 13/06/2020 Delenda est 4-4-2
 10/02/2020 Efialtes de Tessàlia
 02/01/2020 La poma de la discòrdia
 13/12/2019 El fil d'Ariadna
 26/09/2019 Assenyalar a la lluna i mirar el dit
 23/09/2019 El poble ha parlat
 02/09/2019 Gallego i el procés
 20/08/2019 El llegat de Rubi
1