AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Gallego i la meritocràcia

No em va agradar al seu dia la tria de Sergio González per la banqueta del primer equip. Ja la temporada abans de fet, no em va agradar que a mitja temporada li donessin la banqueta del B al cessar a Manolo Márquez. I no pas pel Sergio que crec que és un bon tipus i a més, amb el temps, ha demostrat ser bon entrenador. Sinó per una cosa més senzilla, la meritocràcia, quelcom que trobo bàsic per qualsevol entitat. Sergio no havia fet cap mèrit objectiu per accedir a la banqueta del primer equip -la salvació del B a mitja temporada no em sembla prou, el propi Manolo Márquez ho havia aconseguit l'any anterior- i la banqueta del setè club històric de primera divisió ha de ser molt més cara. Molt més selectiva. Tot i que és cert que anys abans l'hi havíem regalat ja a Pochettino, sense cap experiència, però les condicions d'excepcionalitat en les que va accedir Mauricio, i la heròica salvació de la 08-09, mereixien la confiança que se li va atorgar i a la que va respondre. I la resta ja és història. Un petó des d'aquí per un home que porta el nostre escut allà on va.

Aquesta introducció és pertinent ara que som en portes d'una nova tria que tot apunta que recaurà en Gallego. I vol donar resposta a la pregunta, una pregunta necessària que tots els responsables del club s'han de fer en aquest moment: es mereix Gallego la banqueta? Jo després de meditar-ho, crec que sí. Es obvi que els altres candidats reuneixen almenys una de les dues condicions necessàries per entrenar-nos -els coneixements tècnics ja els dono per descomptats- que són al meu parer mèrits i il·lusió. Només amb una no n'hi ha prou, per no tornar a saltar-nos la necessària meritocràcia, però amb l'il·lusió tampoc, tot i que per mi això ja descavalca una mica a Setién, que no en dubto que no en tingués però que ja ve de tornada. Respecte a tots els altres la il·lusió i les ganes de David són imbatibles, però cal avaluar els seus mèrits, i per mi n'ha fet prou en aquests sis anys que porta al club per assolir la banqueta.

Recordem que Gallego va fer una de les millors temporades de la història, la 15/16, del nostre juvenil, on va ser tres anys. Això li atorga un ampli coneixement de la base i és, de fet, qui va contribuir a fer créixer a la generació de joves que ara ha irromput al primer equip, els Roca, Melendo i companyia. Els ha entrenat a tots i és qui coneix millor el seu potencial. Després li va tocar un any molt dur a la banqueta del B, amb un descens a tercera. En aquell moment va ser qüestionat, doncs és cert que el descens li havia costat tradicionalment el càrrec al tècnic del filial. Es va parlar molt llavors de la seva amistat amb Jordi Lardín, que paradoxalment ara s'ha argumentat per part d'alguns que podria ser el gran obstacle per a la seva tria. Afortunadament, Gallego s'ha pogut desprendre d'aquesta etiqueta, demostrant amb treball la seva vàlua a la banqueta. Primer l'ascens de Tercera a Segona B i enguany quedant fora del playoff a Segona per només un gol. I tot això conjugant-ho amb la tasca de formació de jugadors. Tot un seguit de mèrits que l'han situat de forma prioritària en l'imaginari dels pericos per succeir a Rubi, doblement meritori si tenim en compte que no te la fama de ser un exjugador conegut de la casa.

He obviat deliberadament la seva experiència a primera, doncs tot i que va ser molt exitosa està viciada per l'alliberament de la llosa emocional que significava la presència de Quique. Ara serà diferent. Parteix de zero i li cau a les mans la feina de Rubi i el final de lliga més excitant dels darrers 12 anys. I també la temporada més delicada, donat que afrontar tres competicions sense reforços de nivell és un gran risc. Més encara amb un míster que serà pràcticament un debutant a Primera divisió. Però al marge dels dubtes, també sobre el seu caràcter que de vegades li juga males passades, sobre el seu tarannà de currante del futbol, sobre altres que potser tenen discursos més glamourosos, Gallego es mereix que li donem aquesta oportunitat. S'ho ha treballat des de baix formant jugadors i formant-se ell mateix en la nostra base. Fins i tot els menys convençuts de la tria hauran de concedir que seria una incoherència absoluta per un club que vol presumir de planter, no confiar en aquests moments en els mérits d'un home de la casa.

Francesc Via 

@francescviapol        


 11/06/2019 El plan Chen
 07/06/2019 Fisking Rubi
 29/05/2019 Projectes
 20/05/2019 El moment és ara
 14/05/2019 El que volíem
 07/05/2019 Volver a creer
 30/04/2019 Perfils
 23/04/2019 Femení: despertar del somni
 15/04/2019 Horitzons de dubtes i certeses
 08/04/2019 Vius de la trampa
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 64