AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Punt i a part al Coliseum

Per primera vegada aquesta temporada l'Espanyol no va ser capaç de definir-se i va mostrar una imatge diferent de la que ens té acostumats. Una bona i una mala notícia a la vegada. Després de catorze jornades de Lliga ha arribat el partit més fluix de tot el que portem de temporada, senyal inequívoca que fins ara s'han fet moltes coses bé. Per altra banda aquest partit, entenent en quin moment es produeix i els precedents de les anteriors jornades, genera petits dubtes al voltant d'un equip que presenta avui dia un diagnòstic ben diferent del de l'inici del curs: no defensa ni ataca com sempre. Un binomi que permet explicar moltes de les coses que van succeir sobre la gespa del Coliseum, obligat testimoni d'una actuació poc reconeixible dels blanc-i-blaus. Van mostrar moltes dificultats per superar els diferents reptes competitius que va exigir el Getafe de Bordalás. Més enllà del resultat, més just que inflat, és complicat rescatar alguna cosa positiva en el joc, alguna individualitat, algun moviment sobre el qual seguir construint en els pròxims compromisos.

Les absències de Marc Roca i Sergio García van obligar a Rubi a refer l'equip i plantejar-se noves preguntes. Calia imaginar-se altres escenaris amb pilota i sense i buscar les peces que més s'apropessin a les prestacions oferides sense renunciar a les particularitats d'un rival, el Getafe, molt treballat i competitiu. Des d'Álex López fins a Óscar Duarte, passant per un dels interiors, Darder, Granero o Víctor Sánchez, com a recanvi de Marc Roca a la posició del pivot. Un ventall d'alternatives poc esperançador, tenint en compte la importància del '21' en aquest equip, les condicions i característiques dels candidats i que potser Álex López, que és el futbolista que més s'apropa a Marc Roca i que millor pot encaixar en aquesta posició quan el migcentre internacional no estigui disponible, encara no ha debutat a Primera Divisió. L'altra opció, la que no implica només un canvi home per home, és la de David López, que abans de jugar de central a l'Espanyol va fer molts anys de la seva de carrera al mig del camp. Així doncs, el tècnic va apostar per sacsejar una mica més l'alineació, avançant a David i situant a Óscar Duarte al costat de Mario Hermoso. D'entrada, l'Espanyol mantenia l'alçada a la primera línia i no perdia excessiva tècnica i creativitat a la base de la jugada. A més del treball defensiu i físic que podia aportar David en una zona del camp que el Getafe acostuma a dominar. 

L'inici del partit va ser molt espès i poc productiu. L'Espanyol va organitzar la seva sortida  de pilota a partir de tres jugadors (David López entre els dos centrals) per tal de tenir una superioritat numèrica davant dels dos davanters del Getafe. Sobre el paper, una bona manera de construir des del darrere amb cert control per anar generant avantatges sobre la marxa sense necessitat de rifar la pilota constantment. En aquesta situació, els dos interiors, Darder i Granero, es mantenien al mig del camp, alternant la base de la jugada (deserta pel moviment de David) i l'esquena del doble pivot del Getafe. Hernán i Piatti, els teòrics extrems al Coliseum, van centrar la seva posició per alliberar el carril exterior pels dos laterals, Javi López i Dídac. Una estructura que no va permetre generar un context favorable ni un ecosistema que connectés totes les peces cap a una mateixa direcció (70% d'encert en la passada, el més baix de la temporada). La bona predisposició defensiva del Getafe, tant en el fons com en la forma, va tenir part de culpa en tota la primera part. El conjunt de Bordalás va avançar el bloc, va pressionar alt tots els reinicis de joc de Diego López i més enllà de protegir el seu camp, es va sentir còmode, preparat i poc amenaçat per anar a buscar a l'Espanyol en moltes fases de la primera part. Una gestió de la pressió molt positiva i plena de matisos que el converteixen en un dels millors equips de la Lliga en aquest aspecte

Els blanc-i-blaus es van trobar amb enormes dificultats per superar aquesta pressió i van patir en les primeres passades. Des dels serveis de porteria de Diego López fins a la sortida amb els centrals. L'equip no va tenir la capacitat de portar la pilota a zones interiors i, en conseqüència, ni va girar el sistema defensiu del Getafe ni va tenir fases per instal·lar-se i sotmetre més a prop de David Soria. La poca velocitat i mobilitat en la circulació, el poc atreviment o les imprecisions, van permetre que el Getafe arribés bé a totes les pressions i cobertures, a més de mostrar-se molt atent a les vigilàncies defensives per evitar qualsevol transició ràpida visitant. Ni per dins ni sobretot per fora, l'Espanyol tampoc va ser capaç de generar desequilibri amb els laterals ni els dos extrems, aquests últims, més protagonistes en el carril central que no pas a les dues bandes. La presència de Hernán i Piatti en zones interiors els va restar perillositat i els va posar en un compromís, tant a ells com a l'equip, cada cop que rebien en aquesta zona del camp i generaven una pèrdua de pilota. L'equip va trobar a faltar una referència entre línies que permetés connectar i decidir amb més claredat a prop de l'àrea del Getafe. El paraguaià i l'argentí són dos futbolistes verticals que anhelen els espais i que presenten dificultats quan es troben en espais reduïts perquè no són excessivament tècnics i perquè els costa jugar d'esquena a porteria. Les seves pèrdues van posar més d'un cop en problemes el replegament visitant. Davant d'aquest escenari, l'Espanyol va començar a explotar el joc directe, més per desesperació que per oportunitat, sense saber trobar un patró que oferís una alternativa fiable de forma constant. L'entrada de Melendo i Puado a la segona part va aportar més electricitat i amenaça entre línies davant d'un Getafe que amb l'avantatge al marcador va baixar el bloc i es va situar més a prop de la seva àrea. Van ser els millors minuts de l'Espanyol, que va tenir opcions de veure porteria en més d'una ocasió.

La superioritat del Getafe en els duels també va ser determinant per anul·lar a l'Espanyol de cara el gol i generar-li problemes a prop de Diego López. Amath amb Javi López i Djené amb Borja Iglesias. Amb tota probabilitat, els dos millors jugadors del Getafe a banda i banda del camp. Més enllà de les accions dels gols, l'equip de Bordalás va transmetre la sensació de controlar en gairebé tot el partit els deu jugadors blanc-i-blaus que hi havia sobre el camp.

Aquest és el moment més compromès de la temporada. Però ni és dramàtic ni és preocupant. Un equip que ha practicat el millor futbol dels últims deu anys a Cornellà no mereix aquest descrèdit. L'Espanyol és conscient que el seu mes d'octubre ha estat millor que el de novembre i que encadenar el mes de desembre amb pitjor joc i resultats significaria entrar en una espiral de dubtes i urgències. Una situació que, amb 21 punts a la classificació i només a tres de les posicions de Champions, sembla encara lluny de produir-se. Trust the process. 

Joan Camí

@JoanCami      


 10/12/2018 Canvi de discurs en el derbi
 07/12/2018 Rubi contra el Barça: el plan
 06/12/2018 Victòria moral
 30/11/2018 Factor Melendo
 27/11/2018 Stuani i Bounou a les àrees
 13/11/2018 La obra de Rubi
 07/11/2018 Algunas reflexiones tras el Espanyol - Athletic.
 02/11/2018 Reflexiones tras el partido del Carranza
 29/10/2018 10 apuntes sobre el Valladolid - Espanyol
 22/10/2018 10 apuntes del Huesca - Espanyol
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6