AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Si tenim il·lusió

L'equip ens va brindar ahir un altre partit sorprenent. No només pel joc i la proposta ofensiva, sinó per la serenor en executar-la, la convicció de saber que vas pel carril correcte i que el gol i la victòria, cauran com fruita madura, com una conseqüència lògica al teu joc. Portem molts anys veient futbol per no saber que això no passa generalment d'aquesta manera. Que massa sovint no guanya qui ho mereix i que al futbol de competició, de vegades la picardia i l'ofici s'acaben imposant als sistemes. Però congratulem-nos que ahir tornés a passar, com feia l'il·lustre Coronel Hannibal Smith quan deia,"m'encanta que els plans surtin bé".

Que ens surtin bé les coses és una gran, magnífica notícia, però ho és encara més tenint en compte el que tenim. Tenim un equip que és una barreja de veterans sobre pagats i mig acabats i de joves promeses fallides o per esclatar, entrenats per un noi que pràcticament debuta a primera divisió i que era, molt probablement, l'opció més econòmica per la banqueta.

Que ningú m'acusi de tirar aigua al vi l'endemà d'una victòria. Aquesta que he esmentat és la lectura que es va fer majoritàriament al juny, no em miri d'aquesta manera que vostè també ho pensava, senyora. Però menys de tres mesos després resulta que els veterans no només no estaven acabats sinó que són en el seu millor moment de forma dels darrers anys, com Granero o Javi López. Que Falete és capaç encara de desbocar-nos el pols amb la pilota als peus. O que ja veiem amb escandalosa naturalitat com Roca, un jugador que l'any passat volíem treure'ns de sobre a mig curs, és un fix a les alineacions i un dels millors migcampistes del que portem de lliga. O que Hermoso desprén una barreja de classe i contundència cada cop que juga la pilota. I sobretot que el xavalet aquell que els entrena, que per tot currículum algú va dir que només tenia dos descensos, ha fet creure als seus jugadors que venien de ser menyspreats per un 'entrenador top', que es pot jugar bé i guanyar. Jugar bé i guanyar: increïble. Inèdit. Inaudit. I compte, no només li ha fet creure a la seva plantilla, sinó al club sencer. I realment és un truc de màgia, perquè es diu il·lusionistes als que són capaços de generar il·lusions.

Per acabar-ho d'adobar, aquesta metamorfosi inexplicable, s'ha produït alhora en un context molt advers. La polèmica per la campanya d'abonats, la divisió a la graderia, l'ambient enrarit del club des d'on emana el xup-xup d'una nova venda. La tensió sociopolítica del país que es trasllada de vegades a la grada. Un estiu decebedor en matèria de fitxatges. Però tot, tot, desapareix després d'un partit com el d'ahir o com el del València. És la vella recepta del futbol: la pilota ho cura tot. Esvaeix totes les boires i dibuixa un somriure a la cara de l'entitat. Ara ja ningú diu que li fa mandra anar a l'estadi i fins i tot es compten els dies fins a la nova cita. I quan això passa, tot torna a tenir sentit dins la lògica d'un club de futbol.

Si, tenim el que tenim, i no és molt. Però si tenim il·lusió, ho tenim tot.

Francesc Via 

@francescviapol    


 17/12/2018 Solucions
 09/12/2018 Fofos
 29/11/2018 Guasch no te la culpa
 26/11/2018 Cinc apunts de dilluns
 20/11/2018 Sempre és un derbi
 12/11/2018 Equip petit, gran equip
 29/10/2018 Evolucions positives
 22/10/2018 Asaltar los cielos
 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 62