AVUI A POL

Since 1900 per Marc Palau

"Il·lusionar-se o morir"

Una temporada més, la lliga per l'Espanyol acaba més aviat del desitjat. Un cop més, tornem a navegar en terra de ningú i sense cap mena d'objectiu a falta de diverses jornades per acabar la temporada. Un mal que comença a ser crònic i del qual l'afició en comença a estar cansat.

Si mirem enrera, aquesta temporada ja va començar amb el peu torçat, i és que molts són els que diuen que "l'era Quique" va acabar a la roda de premsa posterior al xoc de pretemporada envers el Nàpols. Per tant, que esperàvem? L'autocrítica i la presa de decisions no han estat el full de ruta d'aquesta directiva ni del mateix cos tècnic. Vam començar una temporada amb un entrenador més fora que dins i amb un cos tècnic que sembla que no gaudia de la confiança dels jugadors, i aquesta mescla explosiva no ha permès arribar als objectius desitjats per l'afició, obviant per suposat, els objectius marcats per la direcció del club, ja que aquests han estat clarament inexistents.

Costa trobar algun aspecte positiu a l'actual temporada, ja que en són molts més els negatius entre els que podem destacar el cas "Pau", la desaparició d'homes que il•lusionaven a l'afició com Marc Roca, Òscar Melendo o Mario Hermoso, un avorrit joc de l'equip o la desvalorització de jugadors com Aaron Martín, que lluny de guanyar valor en el mercat internacional sembla que per cada partit que juga ens n'oferiran un milió menys.

Per tot això, crec que el millor que podem fer és pensar ja en el curs vinent, en obrir nous debats i establir nous objectius que il•lusionin a una afició cremada i desmotivada. I sembla que la primera decisió serà la del nou entrenador. Molts són els noms que sonen, entre els quals destaquen Rubí, Garitano, Berizzo o Machín entre d'altres. Personalment, i deixant de banda la rumorologia pel que fa als noms, crec que el nou entrenador ha de portar amb ell, elements que no hem sabut trobar en l'actual entrenador. El futur entrenador perico ha de ser un motivador, un home amb caràcter i sobretot amb un plantejament de futbol atractiu que torni a il•lusionar a una afició falta d'emocions. Ha d'arribar un entrenador que s'adapti a l'actual plantilla i a la tipologia de jugadors que la formen, un home que pugui treure el millor de jugadors desapareguts en combat com Darder, Piatti o Jurado. Però per sobre de tot, un entrenador que no arribi amb la idea de que fa un favor al club amb la seva incorporació, sinó un entrenador que vegi l'Espanyol com la seva gran oportunitat professional.

Pel curs que ve demano un Espanyol que il•lusioni, un projecte seriós amb objectius preestablerts, perquè només aconseguirem els objectius quan sapiguem quin son els objectius. Demano un entrenador implicat i valent que proposi un futbol atractiu. Demano una bona planificació esportiva i per últim, però no per això menys important, demano la continuïtat de certs jugadors clau a l'actual plantilla, jugadors emblema com Gerard Moreno, David López o Diego López entre d'altres.

No deixarem mai de creure, som l'Espanyol i això va molt més enllà de guanyar o perdre. Però necessitem un espanyol que il•lusioni, un Espanyol valent que aposti pels joves i que lluiti per uns objectius preestablerts, i si arribat el moment, no s'obtenen aquests objectius però l'afició veu que l'equip s'hi ha deixat la pell per aconseguir-los, de ben segur que la massa social de l'Espanyol no posarà cap queixa al respecte, perquè com molt bé es canta a les grades d'animació del RCDE Stadium "Ser de los que ganan es muy facil, ser del Espanyol me parece mejor".

Marc Palau

@mpc1900