AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

El que volíem

El que volíem era exactament això, arribar al final amb opcions de viure un gran moment, un dia per la memòria. Passar la setmana comptant els dies per anar a l'estadi a veure un altre cop l'equip. Sentir aquest neguit, aquesta sensació de perseguir un somni, d'acaronar un desig. Perquè el poble perico passa gana des de fa anys, però no de títols, sinó d'emocions. L'emoció és el combustible de la passió. Necessitem més emocions, molts més dissabtes com el que vindran. Dies que són promesa de dies encara més grans. D'això ens alimentem.

Cal fer un agraïment sincer a tot l'equip per haver-nos regalat aquest dia màgic. El camí de la temporada ha estat molt tortuós. Aquest és un any de ratxes on l'Espanyol ha estat profundament irregular. Potser és ara, en aquest darrer tram, on l'equip s'està mostrant veritablement fiable, com davant el Leganés, un partit on es va jugar al que nosaltres vam voler. Però malgrat les derrotes i les crítiques al joc i als resultats, sempre hem tingut clar que l'equip no s'havia deixat anar. Hem perdut molts punts per temeritat, per manca d'ofici, per fer el passarell, per no interpretar bé la partitura que més li convé aquest equip. Per errades, en suma. Però sempre ha quedat clara l'honestedat i l'entrega de la plantilla. Hem arribat fins on hem sabut. I respecte a la vella sentència de Quique, ha quedat clar que el grup donava per més. Fins i tot per una mica més del que ha donat.

Ja tenim el que volíem, ara cal deixar clar el que volem. Volem primer de tot que l'afició respongui i visqui la jornada com la festa que és. El gran partit de la història de l'estadi en lliga. Un fet sense precedents. El primer cop que una darrera jornada a Cornellà significa alguna cosa més que anar a passar la tarda i acomiadar-se de l'equip i de la lliga. Hi ha molt en joc, però per sobre de tot, la imatge que ens devem a nosaltres mateixos d'un estadi ple de pericos. També volem guanyar. Volem que l'equip ho doni tot per assolir la victòria. Una victòria que podria obrir la porta d'Europa si a Sevilla fan el que toca, però per sobre de tot, una victòria de l'equip davant de la seva gent. Una victòria de l'ambició sobre la mediocritat i una victòria que pot alimentar moltes altres. Ho hem dit abans, ens alimentem d'emocions.

A viure-ho. A gaudir-ho. A guanyar.

Francesc Via 

@francescviapol        


 06/12/2019 Asumiendo responsabilidades
 02/12/2019 La tarde en que nos fuimos a la mierda
 25/11/2019 Sumar
 11/11/2019 La (semi)final
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 09/09/2019 Una plantilla digna
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66