AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

El que volíem

El que volíem era exactament això, arribar al final amb opcions de viure un gran moment, un dia per la memòria. Passar la setmana comptant els dies per anar a l'estadi a veure un altre cop l'equip. Sentir aquest neguit, aquesta sensació de perseguir un somni, d'acaronar un desig. Perquè el poble perico passa gana des de fa anys, però no de títols, sinó d'emocions. L'emoció és el combustible de la passió. Necessitem més emocions, molts més dissabtes com el que vindran. Dies que són promesa de dies encara més grans. D'això ens alimentem.

Cal fer un agraïment sincer a tot l'equip per haver-nos regalat aquest dia màgic. El camí de la temporada ha estat molt tortuós. Aquest és un any de ratxes on l'Espanyol ha estat profundament irregular. Potser és ara, en aquest darrer tram, on l'equip s'està mostrant veritablement fiable, com davant el Leganés, un partit on es va jugar al que nosaltres vam voler. Però malgrat les derrotes i les crítiques al joc i als resultats, sempre hem tingut clar que l'equip no s'havia deixat anar. Hem perdut molts punts per temeritat, per manca d'ofici, per fer el passarell, per no interpretar bé la partitura que més li convé aquest equip. Per errades, en suma. Però sempre ha quedat clara l'honestedat i l'entrega de la plantilla. Hem arribat fins on hem sabut. I respecte a la vella sentència de Quique, ha quedat clar que el grup donava per més. Fins i tot per una mica més del que ha donat.

Ja tenim el que volíem, ara cal deixar clar el que volem. Volem primer de tot que l'afició respongui i visqui la jornada com la festa que és. El gran partit de la història de l'estadi en lliga. Un fet sense precedents. El primer cop que una darrera jornada a Cornellà significa alguna cosa més que anar a passar la tarda i acomiadar-se de l'equip i de la lliga. Hi ha molt en joc, però per sobre de tot, la imatge que ens devem a nosaltres mateixos d'un estadi ple de pericos. També volem guanyar. Volem que l'equip ho doni tot per assolir la victòria. Una victòria que podria obrir la porta d'Europa si a Sevilla fan el que toca, però per sobre de tot, una victòria de l'equip davant de la seva gent. Una victòria de l'ambició sobre la mediocritat i una victòria que pot alimentar moltes altres. Ho hem dit abans, ens alimentem d'emocions.

A viure-ho. A gaudir-ho. A guanyar.

Francesc Via 

@francescviapol        


 20/05/2019 El moment és ara
 07/05/2019 Volver a creer
 30/04/2019 Perfils
 23/04/2019 Femení: despertar del somni
 15/04/2019 Horitzons de dubtes i certeses
 08/04/2019 Vius de la trampa
 01/04/2019 Quatre coses abans del Geta
 27/03/2019 La mediocridad no es una opción
 18/03/2019 Caure del cavall
 11/03/2019 I després què?
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 64