Cal fer un pacte amb el que queda d'afició cremada i desencantada però fidel, encadenada a la seva militància. Un pacte vell que s'ha fet altres vegades, i de vegades s'ha acomplert. I és el pacte de fer foc nou. A canvi, nosaltres, alguns de nosaltres, acompanyarem el fèretre del projecte fins a la seva sepultura. Però un minut després: Zotal. A tots als qui han colaborat en l'edificació d'aquest monumental despropósit.

La situació és la seguent: l'actual Espanyol és insuportable. Desde tots els punts de vista i sense paliatius: insuportable. No es pot suportar veure el joc de l'equip. No es pot suportar escoltar les paraules del tècnic. Comença a ser impossible d'ocultar que portes endins, els actors d'aquesta tragicomèdia tampoc no se suporten. I les declaracions d'ahir, aquest "no damos para más", són ja una ferida interna irrecuperable. No. El que ja no dona per més, és la paciència dels pericos.

Tenim el que tenim i algunes coses no canviaran. La propietat del club, la dirigència, alguns dels alts empleats. Podem muntar plataformes o cridar el que ens doni la gana. L'Espanyol de 2018 és el que és i vostè pot decidir desconnectar. Molts ja ho han fet. Alguns més ho faran. Els que segueixin ho faran només si tenen alguna sospita que el pacte del Zotal pugui complirse.

Hi ha decisions que ja haurien d'estar preses i si hi hagués valentía i sentit tàctic haurien de començar a comunicar-se. Perquè si ens perdem en tripijocs legals per rebaixar el tant per cent d'algun finiquito, erosionarem dramàticament la mínima esperança de regenerar confiança en l'afició. Si no hi ha la percepció que la neteja serà profunda fins i tot els mes fidels acabaran desertant.

O comencen vostès de zero o el que els espera és precíssament això. Zero. Zero esperances. Zero ilusions. Zero pericos. Amb z de Zotal.

Francesc Via