AVUI A POL

MÀXIMA PRESSIÓ ENTORN A RUFETE

13/07/2020
El club es manté ferm en la decisió malgrat creixen les veus de l'entorn que demanen el seu relleu.

Redacció, 7:30h (actualització, 14:30h) Rufete seguirà. Ell mateix ho va confirmar en roda de premsa després de l'enèssim ridícul de l'equip amb una frase, "vaig ser al passat, soc al present i seré al futur", deixant clar que res del que passi sobre la gespa, on l'equip es dessagna partit rere partit, això no tindrà conseqüències sobre la seva persona i sobre el seu càrrec de director esportiu. Malgrat tot, la tarda va ser pròdiga en trucades i comentaris així com alguna reunió improvisada, entre els pocs assistents a la llotja de l'estadi en absència de José Maria Duran, que ahir no va ser present per temes personals. Tant ell com el conseller Mao, son les dues persones que poden incidir en Chen i forçar-lo a canviar de decisió, tota vegada que és un secret a veus que el vicepresident Carlos García Pont està descavalcat de facto dels òrgans de decisió i s'estaria plantejant la seva continuïtat. El nucli dur del club te decidit defensar a Rufete fins al final, donat que aquest va ser un dels pactes quan l'alacantí va assumir la banqueta. La voluntat de que sigui l'artífex de la reconstrucció no té marxa enrera, però encara queden dos partits que podrien afegir encara més pressió sobre una decisió que cada cop aixeca més ires en l'entorn perico.

Ahir la nostra web i les xarxes socials van clamar contra l'actual entrenador que va veure com el seu nom era Trending Topic a Twitter així com protagonitzà diversos hashtags, #Rufeteveteya i #RufeteOUT. També circula una petició de recollida de signatures a Change.org que reclama el seu cessament. Però i tot això la unanimitat a la opinió pública perica aquesta no sembla tenir prou força per doblegar la del club, que ja treballa en els noms de l'entrenador i en incorporacions que esperen poder anunciar ben aviat a fi de generar confiança de cara al nou projecte.

 

 

La pitjor temporada de la història

El malestar de l'espanyolisme està més que justificat, i partits com el d'ahir davant de l'Eibar no fan sinó futgar en una ferida molt dolorosa: la temporada de l'Espanyol es la pitjor dels 120 anys de vida d'història de l'entitat trencant tota mena de rècords negatius, com el primer descens abans de l'última jornada, la primera vegada que s'acabara cuer en la classificació, la primera vegada que s'ennllacen set derrotes consecutives, i en la que s'obtindran pitjors guarismes -la 1968-69 que fins ara era el pitjor any de la història es va acabar el curs amb 8 victòries i els mateixos empats,  mentre que ara el caseller marca 5 triomfs i 9 empats-.