AVUI A POL

LA TRIA PER LA BANQUETA: LA IMPORTÀNCIA DE NO REPETIR ERRORS

30/06/2020
Mentre es treballa en la plantilla s'ha de decidir qui dirigirà l'equip a Segona: l'acabat de cessar Curro Torres, l'últim futurible. La renovació de jugadors que ja han acabat el seu cicle a l'Espanyol, el primer error del nou projecte.

Redacció, 7:30h  (actualització, 14:30h) Fins i tot el Ministre de Sanitat, Salvador Illa, apuntava ahir al fet que fins a quatre entrenadors hagin passat per la banqueta del primer equip com un símptoma clar de que enguany les coses no s'han fet bé a l'Espanyol. Després de la traumàtica marxa de Rubi, han anat desfilant per la banqueta més calenta de tota la categoria David Gallego, Pablo Machín, Abelardo Fernández i finalment, en una decisió de les altes esferes, el recentment anomenat director esportiu Rufete ha deixat els despatxos per baixar arran de gespa per dirigir de manera interina al grup fins a que acabi el curs. Fins aquest curs, només una vegada l'Espanyol havia tingut quatre tècnics i com sembla clar que passarà novament ara, va acabar descendint a Segona. Certament, des de la marxa del rubinenc s'ha estat incapaç de trobar la persona idònia per dirigir la plantilla més cara de la història del club, i s'ha anat de fracàs en fracàs; malgrat el problema vista la situació no es atribuïble exclusivament als tècnics que han passat per la casa i s'ha de destacar que la planificació ha estat nefasta, tampoc els preparadors han estat capaços de donar amb la tecla: Gallego no va ser capaç d'implementar un sistema massa complex i enrevessat que els seus futbolistes eren incapaços d'entendre -quelcom que també crida l'atenció ja que al filial va ser reixit, el que diu ben poc de la capacitat d'assimilació d'una plantilla professional-; després va agafar les regnes de l'equip Pablo Machín, massa rígid també en els seus plantejaments i entestat a aplicar un sistema de joc que no encaixava amb les característiques de la plantilla perica i que no se'n va estar d'apuntar al vestidor amb aquell famós "necessitem tios de veritat, no pipiolos"-.Per acabar-ho d'adobar, Abelardo, malgrat un inici esperançador, va acabar perdent esma i també es va mostrar massa rígid amb el seu llibret, evidenciant una exasperant limitació tàctica; a més, tampoc se'n va estar d'apuntar als jugadors amb aquell famós "els canvis no ens han aportat, podrien haver fet més" després de l'1-3 contra el Levante. El director general del club espanyolista, José María Durán, abans de la derrota davant el Madrid, justificava la decisió de fer fora el tècnic asturià, sorprenent per alguns i que arribava tard per altres que ja l'haguessin fet fora després del ridícul a Pamplona tot just abans de la suspensió de la Lliga: "Teníem una gran hipoteca. Els números d'Abelardo certament no han estat dolents, però per al que necessitem han estat insuficients. Aquest factor sumat als dos últims partits que han estat dues derrotes doloroses en encontres que es podien haver guanyat i en els quals tocava guanyar. Sobretot el factor decisiu ha estat el descoratjament que hem detectat i hem pres una decisió. Aquesta és una Lliga d'11 partits, són tres dies entre partit i partit, amb el que calia reaccionar ràpid. Abelardo és un entrenador destinat a ocupar un de les grans banquetes del futbol espanyol pero les circumstàncies que s'han donat han convidat a prendre una decisió ràpida per a poder mantenir el pols i continuar competint al màxim nivell". Malgrat el cop d'efecte que es buscava amb la decisió de destituir el "Pitu" i situar Rufete al front de l'equip, la derrota davant els blancs va situar a deu punts la permanència, fent virtualment impossible que es consumi el desastre.

Amb l'alacantí al front de l'equip, es dóna la peculiar circumstància que mentre s'ocupa de preparar els partits i motivar el grup, li toca fer feina planificant la plantilla que el proper curs ja a Segona divisió ha de convertir-se en referencia de la categoria per aconseguir l'ascens, i també escollir el nom del proper entrenador. Molta responsabilitat en un tècnic que està sent també discutit per haver format part de la presa de decisions en la confecció de l'actual projecte, que ha estat un autèntic fracàs, i que ara no es pot permetre cap errada en les decisions. Algunes ja estan portant polèmica, i això que no són oficials, per exemple, en el cas de les renovacions. De no haver estat per l'excepcionalitat de la situació, aquest dimarts haurien acabat contracte amb l'Espanyol un bon plegat de futbolistes entre els quals es troben Javi López, Diego López, Dídac Vilà, Ander Iturraspe i Naldo, Wu Lei que acaba el proper 1 de gener, a més dels cedits Jonathan Calleri, Bernardo Espinosa, Facundo Ferreyra i Sébastien Corchia. Tots ells romandran però en l'equip fins que acabi la temporada en funció de l'acord al qual es va arribar amb ells fa unes setmanes. Els casos més controvertits són els de Javi López, que el company d'Esports COPE Quique Iglesias insisteix seguirà, Didac Vilà, que apunta també a seguir, i Diego López, un cas més complicat, que més enllà del que han donat a l'entitat aquests any si se'ls renova suposa enviar un missatge difícil d'entendre després d'una temporada tan dolenta com l'actual, i enervar els ànims d'una afició espanyolista que com clama en moltes tribunes no vol ja determinats futbolistes.

 

 

L'altra gran decisió de Rufete serà qui dirigirà l'equip a Segona: després de no encertar-la amb Machín i Abelardo, el director esportiu ha d'estudiar el mercat d'entrenadors amb cura per donar amb el perfil. Tot i que potser és aviat per començar a obrir el càsting, el cert es que han començat a sonar noms: dissabte, COPE apuntava el nom de José Rojo, Pacheta, un home molt estimat per l'espanyolisme i que te experiència en equips com Numancia, Oviedo, Cartagena, Hércules i Elche, al qual està dirigint amb força encert: malgrat tenir un pressupost baix -5 quilos- te opcions encara d'entrar en el play-off d'ascens. Una situació que explica per què ahir no va voler ni entrar a valorar aquest rumors: "Sóc entrenador de l'Elche, porto 100 partits amb aquest equip. Sortiran rumors de jugadors o sobre mi, però no valoraré res. Em dec a aquest club fins a l'últim dia que sigui aquí, que no sé quan serà". Pacheta acaba contracte quan finalitzi l'actual temporada a Segona. 

Des de l'Argentina s'apuntava un altre nom, el de Gabriel Heinze. El "Gringo" va deixar la banqueta de Vélez Sarsfield al març per pròpia voluntat, molest per quedar-se sense els seus millors futbolistes. S'apunta que te una bona relació amb Rufete, que va ser clau juntament amb Pablo Cavallero per al fitxatge del Monito Vargas, que te com a gran referent futbolístic al seu ex-tècnic. El juny de 2015, sense tenir encara el títol d'entrenador, va assumir la direcció tècnica de Godoy Cruz, malgrat l'experiencia va ser molt breu en part per la manca d'aquest document. Malgrat la seva primera mala experiència un any més tard fitxa com a nou director tècnic d'Argentinos Júniors amb la missió de retornar al club a la Primera Divisió de l'Argentina; malgrat un mal inici -en els primers cinc partits només va sumar 7 punts- va aconseguir per a sorpresa de propis i estranys l'ascens de categoria. Al 2018 fitxa per Velez Sarsfield, club que abandona per voluntat pròpia el 6 de març de 2020 havent-lo deixat tercer en zona de classificació per jugar la Copa Libertadores. En total, Heinze va dirigir a Vélez en 70 partits, amb 30 victòries, 22 empats i 18 derrotes.​

AS apunta un altre nom, el de Curro Torres, que ahir va ser acomiadat del Lugo, al qual va arribar al desembre com a substitut d'Eloy Jiménez deixant el conjunt gallec en zona de descens. Pel que s'apunta, compta amb la confiança de Rufete, amb qui va coincidir al vestuari al València, i no s'oblida que va ser qui el va donar la banqueta del Cadet i del Valencia Mestalla quan era responsable esportiu del club taronja. La destitució de Torres es produeix després de la dura derrota d'aquest diumenge davant l'Sporting i la mala ratxa des del retorn de la temporada, on el Lugo només ha guanyat un partit, a Santander, però després ha perduts tres i empatat un a casa contra el Málaga. Torres va agafar l'equip a inicis del 2020, després de la destitució a la fi del 2019 de Jiménez, el tècnic que va obrar el miracle la passada campanya per a salvar a l'equip del descens a Segona B. Jiménez va deixar l'equip un punt per sobre dels llocs de descens; quinze partits després, Torres el deixa en el descens i a tres punts de la salvació després de sumar quatre victòries (Albacete, Fuenlabrada, Oviedo i aquest mes a Santander), quatre empats i set derrotes, 16 punts dels 45 possibles. Només ha sumat un punt en els últims quatre partits.

Inevitable que es parli també d'un home que com Pacheta, te pedigrí perico, Luis García: l'asturià és un home ben conegut i apreciat per la seva implicació amb el club. Després de sis temporades al primer equip perico, de disputar 259 partits oficials i aconseguir 62 gols, 47 d'ells en Lliga, i d'haver-se convertit gràcies a la seva defensa aferrissada del sentiment blanc-i-blau en ídol i referent, l'estiu del 2011 l'asturià donava per acabada la seva etapa com a jugador blanc-i-blau, però ja en una emocionada roda de premsa de comiat va deixar clar que el que no s'acabava era la seva vinculació sentimental amb l'espanyolisme: "L'afició perica és cas apart: des d'un primer moment em van demostrar una estima que mai vaig merèixer. Aquest club te les mateixes idees que jo a la vida, lluitar contra tot... Vaig venir amb ganes de fer les coses bé, i marxo com un grandíssim perico que defensarà aquest club on sigui". Des d'aleshores, des de la distància, s'ha erigit en un dels mes destacats portaveus del sentiment perico i sempre ha estat una veu sol·licitada quan, com és ara el moment, calia  mobilitzar i engrescar a l'afició en situacions molt delicades que demanaven la unió de l'espanyolisme. Autor d'una de les frases que més han arribat al cor dels pericos i que ja és patrimoni sentimental de l'entitat, "El millor de Barcelona és ser de l'Espanyol", la seva experiencia a les banquetes es limita però a aquest mesos a la DAMM, de categoría juvenil.