AVUI A POL

PENSANT EN CLAU DE FUTUR: QUÈ SALVEM D'AQUEST DESASTRE?

29/06/2020
Si es consuma el descens caldrà invertir un dels pressupostos més alts de la categoria a dissenyar un equip competitiu conservant el poc rescatable i amb fitxatges determinants. Comença la rumorologia per la banqueta: Heinze, Pacheta...

Redacció, 9:30h (actualització, 14:30h) La derrota davant el Real Madrid, combinada amb la victòria de l'Eibar en Granada, deixen l'Espanyol en una situació dramàtica, a deu punts de la salvació quan només queden sis jornades per jugar-se. Amb el conjunt perico cuer amb 24 per darrere de Leganés -25- i Mallorca -26- la permanència la marca el Celta, amb 34 punts, mentre que Valladolid, Eibar i Alavés sumen ja 35, posant-se així extraordinàriament car un objectiu en el que a còpia de ser sincers pocs per no dir ningú confia. Molts ja miren el calendari calculant quan es farà efectiu un descens matemàtic que val a dir que l'Espanyol s'ha guanyat a pols, confiant en que sigui el moment de donar ja carpetada a una temporada horrorosa, un autèntic calvari amb errors terrible sen els despatxos, a les banquetes i sobre la gespa, per començar a pensar en el futur i en com bastir un projecte potent per poder recuperar la categoria en el marge de nomé sun any, com de fet es va aconseguir en els anteriors quatre descensos.

Si fa uns dies des d'aquest mateix portar reclamàvem no demorar alguns canvis, entre ells prescindir ja d'Abelardo, i començar a pensar ja en el futur, el cap de setmana ens sorprenia la decisió del club de situar al director esportiu Rufete al front de l'equip. MARCA publicava que dijous, Gelu Rodriguez, agent del tècnic, hauria estat reunit amb els dirigents del club negociant la seva continuïtat parlant fins i tot d'unes determinades quantitats en cas d'aconseguir la permanència i d'altres en cas de descendir a Segona emplaçant-se a continuar parlant més endavant, ja que el "Pitu" hauria demanat esperar esdeveniments, quelcom que no hauria agradat a Chen provocant l'acomiadament de l'entrenador, a qui ara, curiositats de la vida, alguns situen ja com a candidat de la banqueta del Betis la propera temporada.

En qualsevol cas, sigui o no cert aquest relat dels fets, la realitat és que es consumava un nou relleu a la banqueta, que enguany ha tingut fins a quatre ocupants, quelcom que no passava des de la 1988-89, quan Javier Clemente va començar el curs després de jugar la famosa UEFA de Leverkusen, sent substituït pels mals resultats primer per Pepe Mauri, després de manera interina per Raúl Longhi i per acabar, per una tripleta formada per José María García de AndoinPichi Alonso i el mateix Longhi. Enguany, va començar el curs David Gallego, una aposta per un home de la casa que no va aconseguir implementar el seu model i al qual tampoc se'l va dotar de les eines necessàries per afrontar amb solvència el retorn a Europa, i que va marxar després de 8 jornades en les quals només va poder sumar un total de 5 punts (1 victòria, 2 empats i 5 derrotes). El seu lloc el va ocupar a inicis d'octubre Pablo Machín, que només va durar dos mesos i mig en el càrrec i va signar la pitjor trajectòria d'un tècnic en la història en l'Espanyol després de disputades deu jornades de Lliga, amb una victòria a domicili davant el Levante, dos empats a casa enfront de Getafe i Betis, i set derrotes a mans de Villareal, Athletic, Atletico de Madrid, Osasuna, Real Madrid i Leganés; és a dir, 5 punts de 30 possibles. Amb el canvi d'any s'apostava per Abelardo, que amb 14 punts en 13 partits fruit de tres victòries, 5 empats i altres 5 derrotes va deixar l'equip pitjor del que se'l va trobar. Pobres guarismes malgrat comptar a diferència de Gallego i Machín amb tres reforços de nivell com RTD, Cabrera i Embarba pels quals el club va invertir més de 40 quilos en el mercat d'hivern. Un drama que farà que com ja va passar fa 26 anys, es perdi la condició d'equip de Primera.

 

 

És el final lògic a una temporada mal planificada i amb resultats mediocres; ja a l'estiu, molts avisaven dels riscos de deixar els diners a la caixa i no posar-los sobre la gespa precisament en el moment en que a banda de Rubi, deixaven la nau els dos jugadors més destacats del curs i pals de paller del projecte, Borja Iglesias i Mario Hermoso. Malgrat s'ha culpat d'aquelles decisions a qui era director general corporatiu Roger Guasch, defenestrat com tals altres càrrecs directius al llarg dels últims mesos, tampoc s'ha d'oblidar que les ordres arriben des de la Xina i no es fa res sense el consentiment de Chen. El magnat xinès sí es va gratar la butxaca al gener, però le surgències classificatòries han impedit que l'aposta hagi tingut un retorn en forma de punts.  

Ara, a Rufete, un dels homes directament responsables de la planificació del curs, es posa al front de la nau en un moviment que no es pot interpretar malgrat la seva confiança en capitanejar el miracle únicament a nivell esportiu, en terme de resultats, sinó com una estratègia per comprovar en primera línia què és rescatable d'aquesta plantilla, ja que si res no canvia serà l'encarregat de construir i dissenyar l'Espanyol 2020-21. Aquest estiu, amb l'acabament de contracte de gairebé el 50% dels seus integrants, ja es pensava en fer una revolució que es va precipitar en part amb els obligats moviments de l'estiu, però ara tocarà refer-la ja que no serà per aconseguir bastir un projecte ambiciós per fer un salt de qualitat a la màxima categoria, sinó per recuperar-la en només un curs. Recordem que són nou els jugadors que acaben el contracte al juny, i en circumstàncies normals estava previst que la majoria acabessin la seva etapa a l'Espanyol. Diego López, Javi López, Iturraspe, Dídac, i Naldo -aquest te un any més opcional- acaben contracte. A ells se sumen les cessions de Ferreyra, Calleri, Corchia i Espinosa, alguns dels quals tenen una clàusula d'opció de compra. S'ha publicat que alguns dels futbolistes que acaben contracte ja han renovat, una decisió que sembla a hores d'ara errònia perquè una afició decebuda i molesta -sense arribar als extrems de les pintades amenaçadores que dedicaven l'estadi i la Dani Jarque, apuntant en alguns casos directament als capitans- difícilment s'entendria que es premiés als jugadors després d'un curs nefast, el que realment significaria enviar un missatge molt erroni. 

També caldria depurar alguns futbolistes que malgrat no es troben en aquesta situació de finalitzar contracte no semblen els mes adients per afrontar un any a Segona amb una exigència màxima; ahir al Moguts per l'Espanyol vam analitzar quins poden ser els moviments cara a bastir un projecte ambiciós a Segona i aquí s'inclou fer una profunda anàlisi sobre determinats futbolistes que semblen ja amortitzats, i que difícilment encaixen en un equip que haurà de combatre jornada rere jornada amb conjunts acostumats a les particularitats de la Segona divisió. Hi ha futbolistes de qualitat contrastada que porten temps a la plantilla que també lògicament podrien buscar una sortida en considerar que poden veure tallada a la seva projecció professional -un cas ben representatiu és Marc Roca, jugador al qual porten seguint molts clubs europeus i que apunta a candidats a un traspàs; també es podria incloure Darder- i cal calibrar el compromís d'altres que han arribat més recentment i que cal veure si es veuen competint a la categoria de plata, com ara Raúl de Tomás. Cas especial és el de Wu Lei, que acaba contracte el proper gener. Un altre tema cabdal és què fer amb els joves, futbolistes amb molt de talent però que no tots semblen els idonis per a l'objectiu de tirar del carro a la categoria 

A banda, està el tema dels reforços: caldrà incorporar almenys mitja dotzena de jugadors importants, determinants per poder competir per l'ascens. No es pot oblidar que l'Espanyol, si com tot sembla indicar es consuma el descens, tindrà un dels pressupostos més alts de la categoria i en conseqüència prou mitjans per bastir un equip adaptat a la necessitat de tornar a Primera per la via ràpida. També cal tenir aquí en compte qui ocuparà la banqueta, ja que Rufete haurà d'escollir un entrenador bon coneixedor d'una categoria competida i complicada com la Segona. Ja ha començat a especular-se amb noms de possibles candidats, com l'argentí "Gringo" Gabriel Heinze, ex de Vélez, i José Rojo, Pacheta, actual entrenador de l'Elche apuntat des d'Esports COPE. Pacheta, que acaba contracte enguany als del Martínez Valero, no ha volgut entrar a fer especulacions sobre el tema, recordant que "sóc l'entrenador de l'Elche i a l'Elche em dec fins a l'últim dia que sigui aquí, que no sé quan serà. Demà compliré 101 partits aquí. Tinc absolut respecte per aquest club i no parlaré de res. Sortiran rumors meus, dels jugadors i de tot, però jo no entraré a valorar res".