AVUI A POL

'L'ESPANYOL ESTÀ ACOSTUMAT A SOBREVIURE A TOT'

31/03/2020
Josep Maria, president de l'Espanyol Supporters Club England, ens acosta la visió que es te a Anglaterra del nostre club i com veu el futur de la Lliga: "Un partit sense animació ni gent al camp no és res".

Redacció, 15h Durant aquestes setmanes de confinament, al nostre programa ens agrada contactar amb diferents pericos repartits pel món per saber com viuen la situació. Aquest dimarts, hem trucat Josep Maria, president de l'Espanyol Supporters Club England, penya perica fundada a l'any 2016 i que aplega el sentiment blanc-i-blau en aquelles contrades. Abans d'això, els pericos residents al Regne Unit es reunien informalment i es connectaven entre ells a través de les xarxes socials per animar l'Espanyol cada cop que el club venia al Regne Unit. En una d'aquestes trobades, a Goodison Park, es va decidir donar oficialitat a la penya i es va fundar la primera penya de l'Espanyol al Regne Unit. Els membres de la penya són de diferents, inclús alguns dels membres d'altres països com Austràlia, Holanda o els Estats Units. Són una quarantena de membres, repartits gairebé entre catalans que viuen aquí i anglesos, cadascú amb una història diferent de com ha acabat animant i patint per l'Espanyol però tots convençuts que val la pena i que el millor de Barcelona (i la resta del món) és ser de l'Espanyol. S'intenten reunir alguns cops l'any per veure els partits del nostre club a pubs de diferents ciutats angleses i sempre que ha vingut l'Espanyol al Regne Unit una bona delegació dels seus membres ha anat al camp a animar. També han seguit l'Espanyol per Europa, un grup va anar fins a Budapest i, per descomptat, també han estat al nostre estadi, no tant com voldrien però la distància és la que és. L'últim cop que es van reunir va ser la malaurada nit a Wolverhampton, fins aleshores aquell va ser el gran dia de la penya, el primer cop que l'Espanyol jugava un partit oficial a UK d'ençà que la penya es va fundar. El fet de trobar-se amb un munt de pericos al nostre país va ser un moment molt especial per ells. 

El Josep Maria ens ha explicat que allà a Oxford "l'ambient és com teníeu vosaltres fa una setmana, estem confinats i ningú sap res. Al principi la teoria oficial és que tothom havia de contagiar-se, però ara nomé surt la gent necessària. Sí ens permeten anar a fer esport a fora un cop al dia, en solitari, no pots quedar amb persones de fora i has de fer-ho a prop del teu domicili". Evidentment, en una cultura tan futbolística com l'anglesa viure sense futbol els va patir força, i viure amb moltes incerteses: "La Premier s'ha aturat fins abril. La teoria és que haurien d'acabar abans del juny però no està gens clar. Una altra tesi és al setembre. El futbol aquí es viu diferent perquè la gent sol ser de l'equip del seu poble, vas amb els amics i la gent del teu barri i és indiferent la categoria on siguis, és quelcom molt local i construeix comunitat. També ajuden els horaris, que permeten programar molt bé, quelcom que ajuda a fer una rutina per anar al camp".

Pel que fa a l'Espanyol i el futur de les competicions, reflexiona, "la situació nostra la veig negra però estem acostumats a fer miracles, encara podem salvar-nos. Si tindríem possibilitats de supervivència? L'Espanyol sempre en te, estem acostumats a sobreviure contra tot, potser aquesta aturada fins i tot ha tret pressió". "En què ens vam equivocar? En la tria de David Gallego, amb un entrenador amb cara i ulls hagués estat una altra cosa", argumenta el president d'ESCE en ser qüestionat sobre les responsabilitats per la situació, afegint com a factor determinant "afrontar la Lliga sense davanters". Ja per acabar, ens ha traslladat la imatge que te allà l'Espanyol: "Com d'un equip de ciutat que esta molt bé però que mai guanya, un conjunt molt de la terra i fa gràcies a vegades, hi ha gent a la qual no agrada anar sempre amb qui guanya sempre".