AVUI A POL

LA DIFERÈNCIA ENTRE LA IL·LUSIÓ I LA GRISOR

12/04/2019
El resultat davant l'Alavés marcarà pels de Rubi, que es troben a 8 punts de la sisena plaça i a set de la setena, el camí en aquest final de curs: mantenir viu el somni o conformar-se amb un altre final de temporada sense res en joc.

Redacció, 7:30h Ha estat aquesta una setmana estranya, certament atípica, en la que els temes extraesportius han devorat el purament esportiu. El triomf davant el Girona, un resultat com definia molt encertadament l'heroi de l'encontre Sergi Darder sobre la mateixa gespa de Montilivi "just, merescut i necessari", ha passat gairebé inadvertit des del mateix moment en que esclataven les polèmiques per l'anomenat cas Calzón i el lemantable episodi dels adhesius antisemites que van enganxar a les tanques de la zona visitant un grup de radicals identificats com a membres de les antigues Brigadas Blanquiazules. La mala maror s'ha instal·lat entre alguns pericos a nivell de xarxes socials, quelcom al que també hem contribuït els mitjans oblidant que l'equip està inmers en plena competició, i encara te oberts diferents fronts. De fet, malgrat la distància existent respecte a la zona vermella, no es pot donar per feta de manera matemàtica la permanència i el seguir somiant amb la possibilitat de fer un pas endavant i retallar distàncies respecte a la zona alta, aquella en que es lluita per Europa, exigeix la victòria davant l'Alavés; amb els 41 punst que donarien el triomf, sí es podria parlar de salvació virtual, i de pas es retallarien almenys momentàniament distàncies respecte a la plaça que precisament ocupa el conjunt basc, la 7ª, que tenint en compte que el Valencia és finalista de Copa donarà amb tota seguretat accés a competició continental. Per als de Rubi, que es troben a vuit punts de la sisena plaça i a set de la setena a manca de jugar-se set encontres i amb 21 punts en joc, mantenir viu el somni passa però per superar el conjunt d'Abelardo, que encarava la setmana de tres partits en una bona ratxa, amb sis encontres invicte amb tres triomfs i tres empats i instal·lat en la sisena posició, i de la qual han sortit sense haver estat capaços de guanyar cap dels tres -el millor, un empat a casa davant el Leganés la passada jornada- i amb més amb males sensacions. Una bona oportunitat doncs per als de Rubi, que també tenen clar que tot el que no sigui guanyar significaria dir adéu a les opcions de lluitar en el que resta de curs per un objectiu maco, iel tècnic maresmenc ho manifestava molt gràficament després del triomf a Montilivi parlant de que era la darrera bala de l'equip. En tota l'era Cornellà-El Prat, només la 2014-15 amb Sergio González l'equip va estar fins el final amb opcions real de classificar-se per Europa, i seria una gran notícia que després d'una temporada convertida en una muntanya russa el perico mantingués la il·lusió fins el final. 

 

 

Diego López paarlava ahir del que representa aquest partit davant l'Alavés: "Hem d'intentar que els set partits que resten siguin importants, això voldrà dir que estem en la lluita. I això comença per guanyar el dissabte, on tenim un partit important després de guanyar a Girona. D'aquí al final ja anirem veient en quin lloc ens anem col·locant després de cada partit" 

Fer-ho, com ja s'ha explicat aquesta setmana, implicaria superar alguns reptes, com ara el de sumar dos triomfs seguits per segona vegada en el que portem de temporada; un dels problemes del conjunt espanyolista anivell classificatori ha estat la dificultat d'encadenar dues victòries seguides, quelcom que només s'ha fet un cop enguany, quan es va guanyar de manera consecutiva al Villareal a casa (3- 1) i a l'Huesca a El Alcoraz, (0-2). El cert és que la bona dinàmica de l'equip a casa, on només ha perdut un dels seus últims cinc partits en Lliga amb dues victòries i dos empats, després d'haver perdut quatre dels cinc anteriors -només es va sumar un triomf- i els pericos han sumat gairebé el 70% dels seus punts, donen esperances d'èxit. A més, els equips bascos se li donen especialment bé als espanyolistes al seu feu: només han ha perdut un dels seus últims set partits a casa davant conjunts bascos en Lliga, amb quatre triomfs,dos empats i una derrota, que data de l'abril dels 2018 enfront de l'Eibar, la que li va costar el cap a Quique Sánchez Flores

I després de l'Eibar si es guanya com és l'objectiu del bloc, què? Aquest objectiu de la 7ª plaça implicaria no només signar un rush final de temporada gairebé perfecte, sinó que els equips d'a dalt comencessin a perdre encontres. El marge que quedaria, només 18 punts en joc, no permetria gairebé cap errada en el que queda de curs, i exigiria gairebé repetir el gran final de la temporada passada, en que amb David Gallego es van sumar 13 dels últims 15 punts en joc. Tot, per tornar a veure l'Espanyol a Europa, quelcom que no succeeix des del 2007, tot i que via classificació lliguera es remunta a la 2004-05, en que l'equip va finalitzar cinquè amb 61 punts. 


PUBLICITAT