AVUI A POL

CARTES AL DIRECTOR

Per poder publicar una Carta al Director haureu de complir les normes establertes:

  • Haureu de fer-nos arribar els vostres missatges mitjançant un correu electrònic dirigit a info@pericosonline.com amb el vostre text annexat en un document de Word o similar.
  • D'acord a l'establert en la Llei Orgànica 15 / 1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, us informem que les dades recollides seran incloses temporalment en una Base de dades d'ús exclusiu del nostre portal. Les vostres dades no seran en cap cas ni venudes ni cedides a tercers. Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició podreu exercir-los mitjançant correu dirigit a info@pericosonline.com
  • Tots els correus han d'estar signats amb noms i cognoms, i incloure DNI, població de residència i un telèfon de contacte. Tot i això, només publicarem el vostre nom al peu de cada carta. No acceptem nicknames.
  • Us demanem brevetat i concisió en els vostres escrits. 
  • No s'acceptaran cartes que els seus continguts puguin ser considerats difamatoris, vexatoris, insultants, injuriosos o contraris a les lleis, incloent els que constitueixin apologia de la violència en general, o aquells que puguin suposar qualsevol violació dels drets de tercers. No s'admetran, per tant, comentaris amb contingut racista, sexista, homofòbic o que, en general, puguin interpretar-se com un atac discriminatori cap a qualsevol col·lectiu o minoria sobre la base d'aspectes com la nacionalitat, sexe, religió, edat, ideologia o qualsevol tipus de discapacitat física o mental.
  • PericosOnline es reserva el dret a no publicar totes aquelles cartes que no s'ajustin en aquestes condicions.
  • Les cartes no reflecteixen l'opinió de PericosOnline, sinó la dels autors de les cartes, i són ells els únics responsables de les opinions publicades.  
  • PericosOnline, arribat el cas, es reserva també el dret de rèplica.  

De la il·lusió a l'infern

✍  Ja està. Ja no hi ha res a fer. 27 anys després de l'últim descens, l'Espanyol tornarà, la temporada vinent a jugar a segona divisió. Una segona divisió espanyola, que d'ençà que les televisions s'hi han interessat i han començat a abocar-hi diners, ha esdevingut una categoria molt competitiva per la qual cosa, serà molt difícil que el seu pas per aquesta divisió sigui tan sols d'una temporada. Com va, feliçment, succeir en els tres descensos anteriors.

Hom què pot esperar quan el seu equip és el segon màxim golejat i també el segon menys golejador. Què es pot esperar quan el màxim golejador, ha fet la "garratibant "quantitat de quatre gols??? Creiem que hom pot parlar del pitjor Espanyol de la història. Números canten.

La temporada del retorn a Europa, esdevindrà lamentablement, també la del retorn a segona divisió. Un retorn com a cuers de primera divisió. Quan en els anteriors descensos s'havia caigut en promocions.

En el retorn a la competició després de la pandèmia, es van aconseguir dos bons resultats. Victòria contra l'Alavés i empat a domicili contra el Getafe. Però passat aquest miratge i arran de la desfeta, a casa, contra el Levante, van aparèixer totes les misèries i mancances de l'equip i va quedar clar quin era la nostra trista inevitable destinació.

El president-propietari del club, Mr. Chen, va dir el dia de la seva presentació pública que l'Espanyol en tres temporades, estaria en condicions de jugar la Champions League. Sí que hem jugat a Europa (Europa League), això cal reconèixer-ho però el que no ens va dir és que en tres temporades tornaríem a segona divisió.

No, no es pot dirigir un club de futbol a més de 10.000 quilòmetres de distància i a base de reunions telemàtiques!!

Això no obstant, cal reconèixer al màxim mandatari de Rastar Group la important inversió feta en matèria de fitxatges en el mercat d'hivern (més de 40 milions d'euros) Quan ja es veia que la marxa del club no era ni de molt lluny òptima i el descens a segona començava a amenaçar. I que la seva compra del club, va evitar-ne la seva desaparició.

Una institució catalana, com l'Espanyol, no pot viure donant l'esquena a la societat que l'ha vist néixer.Com ha fet repetitivament en els darrers convulsos anys. L'Espanyol necessita una identitat fortament catalana. Amb una aposta decidida per la defensa de la llengua i la cultura catalanes. I això es pot i s'ha de fer sense entrar en política. I aleshores cadascú que decideixi si li interessa formar-ne part o no.

Els socis i aficionats de l'Espanyol, veiem com l'esmentat president-propietari manté un estrany silenci davant dels dramàtics moments que viu el club. Per no parlar del silenci dels seus principals representants a Barcelona (Carlos García Pont, Mao Ye Wun, etc.)
Què pensen tots ells??? Què pensen fer per a retornar el primer equip a una categoria que mai no hauria d'haver abandonat???

Creiem que és necessari que Mr. Chen, nomeni un representat seu a casa nostra que senti un insubornable sentiment perico. Que sàpiga parlar i defensar el club davant dels mitjans de comunicació. Que quan ell parli els socis i aficionats ens l'escoltem. Tot això ens porta a demanar el retorn d'en Joan Collet. Un home de qui ningú no dubta dels seus sentiments i que coneix a la perfecció les interioritats del club ja que per alguna cosa va ser-ne president en una etapa en què les estretors econòmiques en posaven en dubte la continuïtat.

També hem vist amb estranyesa com el titular de la fracassada política esportiva (Rufete),era nomenat entrenador de l'equip i màxim responsable d'aquesta àrea esportiva. Rufete, un director esportiu que no ha sabut fer un equip competitiu quan més diners hi ha hagut destinats a fitxatges.

Aquest és el resum d'una temporada que no s'havia d'haver reprès mai i que si ha arribat a la seva fi, ho ha estat per les maniobres del president de la LFP, l'exmembre de Fuerza Nueva i votant de VOX, el Sr. Javier Tebas qui, junt amb els seus sicaris, ha menyspreat totalment les aficions de tots els club i així hem hagut d'assistir a les jornades que no s'havien pogut jugar a través de les plataformes televisives, les quals ens han ofert unes imatges esperpèntiques amb estadis buits, però amb un públic virtual que més que persones semblen confits de colors; i amb so de càntics i crits de suport enllaunats. Tot plegat ha deixat entre les aficions dels diferents clubs una mena de sentiment de llunyania envers tot el que passava en aquests partits jugats en unes molt estranyes condicions.

Sigui com sigui i on sigui, aquest col·lectiu seguirà donant suport al RCD Espanyol de Barcelona. El nostre club!!!

Col·lectiu BiB Roger de Llúria
Jordi Príncep
Vicepresident, 9/7/20


✍  Finalment s'ha consumat el desastre. 26 anys després, amb el pressupost més alt del club fins ara, i la plantilla més cara de la història, es consuma el fracàs més estrepitós de l'era Chen, i possiblement dels 120 anys d'història del nostre Club.

Sens dubte una temporada per oblidar, per borrar de l'imaginari col·lectiu, però per nosaltres, la temporada que ha de servir com a punt d'inflexió per començar a redissenyar el nou RCD Espanyol.

La temporada que havia de ser la del somni Europeu, s'ha convertit en la del malson, el ridícul, la desesperació, les errades, els despropòsits i l'esperpent final.

A TOTS ens han saltat les llàgrimes al veure l'oficialitat de la pèrdua de la màxima categoria. Fins i tot a aquells abundants alarmistes que entonen el "ja ho deia" per naturalesa; a aquests també. Perquè els pericos som patidors de mena, tenim un gen en el nostre ADN que ens fa especialment resilients, però coses com aquestes fan mes mal del que pensem.

Però arriba un punt que quan les estructures estan podrides, res de bo en pot sortir, ni a bon port es pot arribar.

Si ens remuntem en la història dels últims 20 anys del club, s'han anat succeint una sèrie d'errors que han anat llastrant el club en menor o major mesura i que semblaven quedar en l'oblit de tothom quan el Sr. Chen agafava les regnes del club i posava en marxa el seu pla per al sanejament econòmic. Sens dubte un arriscat i atrevit moviment, que combinat amb la consecució de plaça en lliga europea la temporada passada, augurava una temporada si més no il·lusionant per l'aficionat. Però res més lluny d'això, l'arriscat però aplaudit i benaventurat sanejament econòmic, ens ha portat a un descens de categoria.

Curiositats de la vida, una de les majors pors que teníem fa uns anys enrere, la pèrdua de la màxima categoria degut a la insolvència econòmica, ha arribat en un dels millors moments econòmics de la història del club.

Però a tot li hem de buscar el costat positiu, perquè si no fos per aquest sanejament econòmic, aquest descens suposaria una crisi de grans dimensions que fins i tot ens podria portar a veure l'ombra d'una possible desaparició com a institució.

Però això no treu que la planificació esportiva, social i institucional, fa anys que naveguen sense rumb.
Aquest és el moment de ser valents, de seure a la cadira i treballar de veritat per dissenyar l'estructura correcte que necessita el nostre club.

Aprofitem aquest descens per "fer net" en tots els sentits de l'expressió i comencem a dissenyar un RCD Espanyol professional i modern. Però això no passa tant sols per fer fora a un determinat nombre de jugadors, tècnics... caps visibles d'aquesta patacada històrica. Passa també per ser valent fent canvis en l'estructura organitzativa, junta directiva, cos tècnic, i també, i molt important, en la vessant social i institucional.

S'ha de definir un pla estratègic que marqui les línies a seguir, i que marqui objectius clars i ambiciosos, però coherents i realistes.

S'ha d'aprofitar aquesta sotragada per sacsejar el club i fer-lo despertar. Perquè la màquina del futbol modern per desgràcia ja no entén del romanticisme del futbol d'abans.

Aquesta és la part on la nova junta directiva ha de ser valenta, audaç i atrevida per fer del RCD Espanyol un club professional i modern.

Però entenem que la tota aquesta part econòmica del club, no pot ser la única ni la predominant. El futbol es basa en resultats, en si la pilota la entres tu o te la entren a tu. I aquí és on s'ha d'afinar especialment.

Vestir un projecte esportiu ambiciós i de futur, comptant amb un gran actiu que tenim des de fa molts anys i que alguns han volgut destruir, el planter. Però essent conscients que calen moltes altres coses per fer figurar al RCD Espanyol entre els "grans".

Però com a GRAN club que som, no cal oblidar-nos de la vessant social i institucional. Fa masses anys que hem deixat de ser un club de referència degut a molts conflictes socials interns que no ens han portat res de bo, ans al contrari.

Segurament la vessant social del club sigui la que porta més anys navegant sense rumb, i això cal que s'acabi. Estar clar que el clima social i polític de casa nostra, Catalunya, no hi ha ajudat gens d'uns anys cap a aquí. Però la política adoptada des del club, la del silenci, posar una cortina de fum o fins i tot mirar cap a un altre costat; ha fet que tots els grups d'animació, agrupacions, col·lectius... tirin pel seu cantó, vulguin fer prevaldre les seves idees o que s'intentin apoderar en nom seu de la imatge i ideologia del club.
I això fa que ara mateix hi hagi molts colors polítics, molts pensaments, opinions i ideologies diferents, i que totes intentin fer-se seu el club, però que cap ajudi a contribuir a un RCD Espanyol millor, identificat en una imatge comuna i consensuada, però sobretot identificable.

En aquesta part, nosaltres com a Col·lectiu volem ser especialment actius i contribuir a redissenyar una nova política social. Fent un replanteig general i buscant el màxim consens, que ens porti a ser un club referent a nivell social, amb una imatge forta, valenta i identificable per a tothom.

Deixar de banda colors polítics, pensaments, opinions, posicions... per d'una vegada per totes fer un front comú. Crear un moviment sols ens Blanc i Blau on TOTHOM tingui cabuda, això sí, respectant aquesta màxima amb absoluta escrupolositat de tant sols en Blanc i Blau.
 
Últimament hem estat partícips de diverses manifestacions de caire social i d'afeccionats que no representen el sentir general de tots, ni que identifiquen la nostre essència i valors, però que per desgràcia han tingut més repercussió de l'esperada i que a la única cosa que han contribuït és a crear una falsa imatge del RCD Espanyol, a l'apropiació per part d'uns pocs de tota una institució i a un caire de crispació social que pot tenir conseqüències nefastes.

Si no som capaços de fer una cosa tant senzilla com respectar-nos els uns als altres, com ja fa massa temps que passa, és que hi ha masses interessos i ganes per part d'uns pocs de "fer-se seu" el club. I el club, ho som tots. Totes les persones que paguen el carnet de soci o abonat, tothom qui ve al camp, tothom qui paga els partits per veure'ls per TV, tothom qui predica Blanc i Blau allà on va, sigui al poble del costat o a l'altre punta de món...

Som conscients que la realitat social del RCD Espanyol és molt diversa. Per això, ara més que mai, cal fer un replanteig i engegar d'una vegada per totes la campanya definitiva que ens acompanyarà a sentir-nos orgullosos de pertànyer a aquest sentiment, de veure com omplim el camp i tots remem en la mateixa direcció i que serà un símbol i la guia a seguir per a les generacions futures.

Martí Bofill i Negre
Vocal Col·lectiu BiB Roger de Llúria, 9/7/20

 

✍ Avui, voldria que fos demà.

Voldria que fos demà per treure'm de sobre aquest malestar, aquesta tristor continguda al llarg dels mesos, aquest desencís d'una temporada maleïda. Aquest virus que, nosaltres, ja vam agafar al setembre, aquest passar d'una gran alegria al compungiment absolut i real.

I perquè demà, doncs perquè d'alguna manera (amb gairebé tota certesa) haurem caigut definitivament a la segona divisió. Perquè, en certa manera, tindre un alleugiment mental de saber on sóc i on estaré la temporada vinent.

Em vaig autoimposar de no veure cap partit d'aquesta represa, no he estat fidel a mi mateix i n'he vist (tristament) tres, avui no tinc clar que faré. D'una banda en doldria que ens fotessin "un cul com un tomàquet" i augmentessin el ridícul que anem passejant pels camps i de pas, perquè no, la sornegueria dels "amics i coneguts" de torn, que ja molt hem d'aguantar.

Ja sé que el que digui jo serveix de ben poc però en aquests quatre partits que falten, "exigeixo" als jugadors que treguin l'orgull, la "mala llet" en el sentit més esportiu i ens facin sentir una mica, no cal gaire, orgullosos de la seva feina.

No ens mereixem això, segur. Que pensin que molta mainada, gent de totes les edats, estem amb una tristor interior que ens costarà superar.

Demà, la setmana que ve, el mes que ve, cal aixecar el cap amb tota la força possible i afrontar la realitat, no hi ha volta de full, a mi m'agrada donar-li la volta a la frase "la força d'un sentiment" i dir que "el nostre sentiment ens dóna força", això n'espero.

Demano que la directiva, president... donin la cara, donin explicacions. No us amagueu, el soci, l'aficionat us volem sentir.

Demano que la massa social, malgrat que costi, no deixem el Club. Demano "seny" als técnis esportius i una planificació esportiva d'acord amb la nova situació.

I, que no quedi, demano que d'ara endavant poder gaudir i celebrar èxits del meu, el nostre Club, El RCDE.

Gràcies.

Josep Casanellas Casanovas
Soci 16086, 8/7/20


✍  Demà dimecres se certificarà el descens del nostre equip a segona divisió i serà a casa del màxim rival ciutadà el Barça. Mai no han estat tan vergonyoses les altres ocasions. A l'última vaig plorar i l'equip moria per salvar la categoria. Aquest cop el descens serà humil·liant. Ho farem com a fanalet vermell. Just l'any de la commemoració del 120è aniversari d'un dels clubs més històrics de les lligues espanyola i europees. Un bon regal per a l'aficionat perico acostumat a tot tipus de dissorts.

No ho mereixem com a afició, però sí esportivament. Ens han enfonsat miserablement. Els culpables tothom sap qui són i és possible que Mr. Chen es torni a equivocar.

Enguany no ploraré!! No ho mereixen!! Apostaré per sigui insistint que l'Espanyol necessita algun tipus de refundació, tant en el camp social com en l'esportiu, conjuntament amb una modernització estructural. Necessitem professionals qualificats i que donin la cara sempre que sigui necessari. El Titànic s'enfonsa i els supervivents haurem de remar per portar-lo, de nou, al port en què mereix ser.

És tan clau la part social com l'esportiva. Comparteixo al 99,99% el comunicat de la FCPE. Cal que recuperem moltes coses perdudes, però crec que obliden esmentar la recuperació de la catalanitat i l'arrelament a la terra que el va veure néixer.

L'Espanyol Un Club Català de Futbol. Sempre!!!!

Ernest Vilches i Rull
Soci, accionista i partidor 7/7/20


✍ El Titanic blanquiazul

No voy a sacar pecho con el "ya te lo dije", pero a mí no me gustó el equipo de la 2019-2020 desde el principio.

Hablando con un compañero de curro (somos el pequeño y resiliente reducto perico) el verano pasado, le comenté que no me gustaban los fichajes, que no me gustaba que le dieran el mando a Gallego y que no entendía porqué algunas posiciones no se reforzaban. Y ojalá me hubiese equivocado entonces, ojalá Gallego se hubiera convertido en el nuevo Klopp y los estelares Iturraspe, Corchia, Bernardo, Calleri y Ferreyra fueran hoy ídolos pericos, pero no ha sido así.

Por entonces, a los llamados cenizos no pusieron a caldo por criticar una dudosa confección de la plantilla y por cuestionar la llegada de jugadores con un largo historial de lesiones o que habían pasado un año en blanco en su anterior club porque el entrenador no había contado con ellos ni para las pachangas. Pero no, Corchia era un buen lateral (pero de cristal), Itu había sido internacional (ni la olía en Bilbao), Ferreyra ya estuvo muy discreto el año pasado, Calleri sabíamos que aportaría brega pero con escaso gol y Bernardo no dejaba de ser un central correcto... así que nos tocó confiar en Vargas y que se adaptara rápido, que Calero confirmara que iba para buen central tras su año en Pucela y que la continuidad de los veteranos y la proyección de los jóvenes fuera suficiente para afrontar 3 competiciones. A mí me parecía una plantilla justa, sin lateral derecho, sin pivote físico, sin jugadores de banda, sin goleador... pero a campeonar!

Y hemos hecho historia! Felicidades señores directivos, lo han logrado... lástima que hayan escrito una de las páginas más oscuras de la historia del Espanyol.

Al equipo ya se le vieron costuras ante el poderoso Luzern o el espectacular Zorya, pero no se movieron hilos o se miró a otro lado. Y cuando la liga se puso comprometida, se tiró la UEFA y la Copa... y lo que tenía que ser un año repleto de ilusión, de incremento de masa social, de llenar el estadio, de disfrutar, terminó convertido en una pesadilla que ha desembocado en un descenso merecido, buscado y que, como anécdota, se certificará en el campo del eterno rival para ponerle la guinda a un año desastroso a todos los niveles y en todos los estamentos del club. Permítanme felicitarlos de nuevo y agradecerles su empeño y encomiable labor para hundir al club con su incompetencia, dejadez y escasas dotes de gestión.

Han tenido prácticamente un año para enderezar el rumbo, para buscar soluciones, para implementar cambios... un año, caballeros, un año que han tirado a la basura y en el que han sido incapaces de dar la cara, dejando al socio, aficionado y simpatizante huérfano de explicaciones y de cariño. Un año dando tumbos y tomando decisiones erróneas cada vez que les ha tocado ejecutarlas, un año de tres entrenadores y que terminará con uno de los responsables del desastre sentado en el banquillo y con el timón del año que viene en su poder. Y, siendo ustedes personas de brillante currículum, ¿en serio no ven la incongruencia de que una de las personas que nos ha llevado hasta aquí, sea el arquitecto del proyecto del ascenso? Reflexionen, por lo menos, contemplen la posibilidad de que quizá se estén equivocando. Aún están a tiempo.

Esa reflexión, también deberían aplicarla a las posibles renovaciones, porque deportivamente no van a aportar más de lo que han aportado y porque a alguno le conviene salir por no terminar siendo silbado cada partido, por no ser el blanco fácil y por no acabar de manera triste su largo paso por esta casa. No sería justo, cuanto menos no sería del todo justo porque ustedes también han colaborado a la hora de poner a algunos miembros de la plantilla en la diana mediática.

Y no les pido que arda Troya, que destruyan todo y empiecen de cero, porque hay elementos más que aprovechables, porque hay chavales de la cantera que no tienen la culpa, porque hay jugadores que sí lo han intentado y porque hay activos que recuperar (deportiva, anímica y económicamente), pero sí les pido que mediten sobre lo que les viene encima. El pueblo perico está quemado, todos, desde los más optimistas a los más escépticos. No hay nadie este año, salvo algún iluminado, que confíe en ustedes después del espectáculo que nos han brindado y del abandono al que nos han sometido.

Se lo repito, básicamente por si aún no lo tienen claro, piensen si Rufete debe ser el hombre que esté al frente, si las renovaciones (aún no oficiales, pero que todo el mundo sabe) servirán de algo, si deben continuar determinadas personas en cargos importantes del club y si han sabido tratar al aficionado perico como es debido, porque tampoco deben olvidar el aumento del precio de los abonos, por ejemplo.

Dicen que de los errores se aprende, bueno, vamos a pensar que ustedes serán capaces de extraer conclusiones y actuar en consecuencia porque la temporada 2019-2020 está rebosante de decisiones erróneas.

Nos quedan 4 jornadas para finiquitar la peor campaña del Espanyol y eso, caballeros, quedará para siempre en la historia del club y, les guste o no, sus nombre irán asociados a ese hundimiento. De ustedes y de sus decisiones depende que el año que viene podamos escribir la página de otro ascenso.

Y un último favor, si ustedes no cuidan del perico de a pie, si no son capaces de empatizar, tratar de comprender cómo nos sentimos, escuchar, pulsar las sensaciones y ser más cercanos, les pediría que abandonaran. Ese sería un gesto honroso que por lo menos pondría un final digno a su paso por este club histórico.

Este, como cualquier club, no es nada ni nadie sin su afición detrás... y la están desatendiendo. Somos pacientes, somos resistentes y sabemos sufrir, pero todo tiene un límite. Den la cara, como les decía unos párrafos antes, aún están a tiempo.

Alex de Santiago, 6/7/20


✍ Las otras reflexiones 
 
La posible consumación del Espanyol a segunda división el próximo miércoles ante el Barcelona puede ser una de las experiencias más desagradables que un seguidor espanyolista puede vivir. Consumado matemáticamente en un momento u otro el descenso, habrá que hacer una seria reflexión para enmendar todos aquellos errores que se hayan podido cometer. El elenco parece variado y, seguramente todos estaremos de acuerdo en varios aspectos: planificación deportiva, dirección de la empresa desde China, etc. Pero, al margen de los asuntos obvios hay una circunstancia que me ha llamado poderosamente la atención. Desde hace unos años los profesionales del fútbol quieren venir al Espanyol porque consideran que es un club un histórico dentro de una liga importante en Europa. Lo que ocurre es que una vez han visto los “hilos” muchos de ellos quieren marcharse. A la memoria me viene la salida de Quique Sánchez Flores o la más reciente de Aberlado Fernández, al cual, le ofrecieron una renovación, que por lo visto, no le persuadió. Entre medio muchos jugadores han preferido salir del club incluso para irse a otros de caché parecido o inferior. ¿Por qué? Quizás tendríamos que reflexionar el motivo. En mi opinión es imposible construir un proyecto deportivo con una política de pasantía. Claro está que habrá jugadores o entrenadores que ficharán para mejorar, pero eso debería ser la excepción y no la regla.
 
Javier Facerías (Barcelona), 6/7/20 
<< Tornar Fer comentari


 08/08/2020 Cartes al director
 01/08/2020 Cartes al director
 26/07/2020 Cartes al director
 15/07/2020 Cartes al director
 26/06/2020 Cartes al director
 22/06/2020 'Preguntes'
 05/06/2020 'Entrevista amb falsedats'
 09/05/2020 Un club com els altres
 09/04/2020 'No em vull callar!!!'
 07/03/2020 'Imatge del club'
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 14