AVUI A POL

Ras i curt per Oriol Rosell

Ningú és imprescindible

Si una cosa ens està deixant clara aquesta represa de la lliga és que el ritme del dia a dia és frenètic. No hi ha temps per gairebé res, ni tan sols per entrenar en condicions. Jugar, descansar, recuperar i tornar a començar la roda un i altre cop. Sembla que fos ahir quan la lliga es va reprendre, però quan acabi el partit contra el Levante ja haurem jugat més d'una quarta part d'aquesta mini-lliga estiuenca. Si a això li sumem que hi ha partits cada dia i que en gairebé tots ells hi tenim rivals directes involucrats, el temps passa volant.

Ara ja sabem que Raúl de Tomás no ha entrat a la convocatòria per enfrontar-nos al Levante. És molt sorprenent, ja que encara que no estigui en condicions de jugar el simple fet de convocar-lo pot condicionar el plantejament o fins i tot l'alineació del rival. Dono per suposat, naturalment, que la seva situació mèdica li impedeix jugar o que el risc de lesió si ho fa és massa elevat, però em costa d'entendre que dissabte passat jugués mitja hora i en canvi contra el Levante no pugui estar ni a la banqueta per intimidar.

Fa tres mesos ens semblava que sense el davanter madrileny no podíem ni competir els partits, que la salvació passava sí o sí per les seves botes. Probablement a dia d'avui la realitat continuï sent aquesta, però les sensacions abans dels partits són ben diferents. Ningú és imprescindible perquè l'Espanyol pugui guanyar un partit, ni tan sols Raúl de Tomás. Això no és una crítica cap al jugador, sinó un mèrit d'un equip que ha demostrat que davant de fortes adversitats com les que va haver d'afrontar a Getafe és capaç de donar la cara.

Si aquests dos darrers partits ens han demostrat una cosa és que hi anirem fins al final. I a cada batalla hi hem d'anar amb aquells jugadors que tinguem en millors condicions. Raúl de Tomás és el nostre millor jugador, però si no està al cent per cent no ens podem ni permetre el luxe d'obrir un debat sobre la seva importància a l'equip. Abans no ens n'adonem el xiulet sonarà i tocarà guanyar. Això és l'únic que hem de tenir tots plegats entre cella i cella: guanyar, guanyar i tornar a guanyar. El marge d'error és gairebé inexistent.

Oriol Rosell 

@pannepot       


 26/04/2020 Avui que fa 20 anys
 11/04/2020 Estar preparats
 26/03/2020 Periodistes contra les cordes
 19/03/2020 Els camions de Bèrgam
 12/03/2020 Donar la talla
 18/02/2019 La gran mentida
 01/10/2018 Oda al VAR
 24/07/2018 El termòmetre Roca
 13/09/2017 Quin és l'objectiu?
 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 19