AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Córrer molt i córrer bé

Aquesta temporada l'Espanyol ens té acostumats a viure dalt d'una muntanya russa. Una sensació que resumeix perfectament el tarannà de l'equip cada cap de setmana, tot i que en aquest cas, per cada ascens important corresponen tres descensos considerables.

L'argument de les jornades que falten ja no serveix. L'Espanyol està en un punt de la temporada on els dubtes i la confiança pesen més que les cames. Una victòria després d'un bon partit, o dues de seguides, per què no, és l'oxigen que necessita sí o sí aquest equip. El precipici és a prop i ja no hi ha marge d'error. O t'agafes a l'últim tren o estàs condemnat.

Conscient del joc de l'Atlético de Madrid i de les baixes que presentava l'Espanyol al mig del camp, Abelardo va saber plantejar molt bé el partit des de l'alineació i les consignes inicials. La primera part va ser boníssima en gairebé tots els aspectes del joc. Potser de les millors de temporada, i més si tenim en compte la dinàmica que portava l'equip.

Els blanc-i-blaus, a partir d'un 1-4-1-4-1, van ser molt competitius des de la pressió i van controlar el joc directe i les segones jugades dels matalassers, dues de les situacions que més i millor domina l'equip de Simeone. Bernardo i Cabrera en les primeres disputes, Iturraspe com a ‘tercer central' per auxiliar en el joc aeri, els altres dos mig centres, Víctor Sánchez, que va fer un gran partit, i Darder, atents a la caiguda de la pilota per evitar la recuperació de l'Atlético i els dos extrems, Embarba i sobretot Wu Lei, pendents de les incorporacions dels dos laterals i d'atacar la seva esquena. L'Espanyol va córrer molt, com gairebé sempre, però aquest cop va córrer bé, com gairebé mai.

Els locals van controlar i fins i tot dominar a l'Atlético durant la primera part. A la bona tasca sense pilota cal sumar-hi un altre factor clau: la figura de Raúl de Tomás. Ara mateix és la vida i el punta nacional més en forma. El davanter va ser el tret diferencial del partit i de nou, la gran amenaça que ha trobat a faltar l'equip en tota la temporada. Està en un punt de confiança que li permet creure que la següent acció que faci serà millor que l'anterior. I sembla que només ho creu ell perquè el grau de risc que tenen algunes de les seves jugades és altíssim. Raúl de Tomás utilitza la supèrbia per creure's el millor. I d'això l'Espanyol no va precisament sobrat.

Simeone va ser àgil i va canviar el sistema a la segona part per anul·lar la pressió de l'Espanyol, que es va desorientar i va perdre les referències que tan bé havia controlat a la primera part. L'Atlético va potenciar el joc interior amb Thomas, Saúl i Koke i va arribar amb més claredat a Diego López, que també va completar un gran partit. L'empenta final va ser molt encoratjadora però insuficient per obtenir una victòria que ja no es pot escapar en els dos pròxims compromisos: Osasuna i Alavés.

Joan Camí

@JoanCami  


 18/05/2020 El regreso a Europa
 23/04/2020 Matías Vargas: la paciencia es fundamental
 15/04/2020 Javi Puado en Zaragoza, un match en toda regla
 10/04/2020 El caso de Ferran Jutglà
 05/04/2020 Nico Melamed, un medio centro ofensivo de futuro
 24/03/2020 El canvi
 28/02/2020 Calero és recuperable
 20/02/2020 Analizando al Wolverhampton
 23/01/2020 Analizando a Embarba, nuevo extremo del Espanyol
 09/01/2020 Analizando a Raúl de Tomás, nuevo delantero del Espanyol
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 11