AVUI A POL

La pilota de Dàmocles per Joan Pau Jàvega

Efialtes de Tessàlia

La dura competència per la salvació, els fitxatges, l'afició i, sens dubte, el factor Abelardo; han estat claus per a aconseguir, almenys, resultats que ens permetin sumar.

Però enmig de tanta eufòria existeixen alguns neguits que em preocupen. El primer, el joc que va desplegar l'equip diumenge passat contra el Mallorca. El mateix Abelardo es va excusar referint-se a la pressió i als nervis per guanyar, o prioritzant els resultats abans que el joc. El segon, i conseqüència del primer, és el sistema que utilitza el Pitu: 4-4-2 amb Marc Roca i David López al mig del camp, i el nostre Efialtes d'extrem: Sergi Darder.

Segons la mitologia grega, Efialtes va ser qui va guiar als perses per un camí de muntanya per sorprendre a Leònides i els seus 300 que defensaven el pas de les Termòpiles.

El motiu real de la seva traïció es desconeix. Però a la pel·lícula "300" va fer famosa aquella escena en que, Efialtes, s'ofereix per incorporar-se a l'exèrcit espartà però Leònides el descarta perquè, degut a la seva gepa, no pot alçar l'escut. I això causaria un punt dèbil a la falange.

No és que Darder sigui un traïdor ni res d'això. Però el balear no és extrem. I la seva tendència a anar cap al mig va provocar que, primerament, Javi López patís les conseqüències.

Abelardo va fer una lectura simple del problema: si el Mallorca ataca per la nostra dreta i vull a Darder de fals extrem, canvio les bandes i Embarba ajudarà en tasques defensives a Javi López. I una vegada fet el moviment, els problemes van venir per la banda de Dídac.

Si Abelardo vol mantenir el 4-4-2 ha de sacrificar o a David López o a Marc Roca per Darder. Ara mateix, amb la marxa de Granero, és l'únic jugador que pot connectar defensa i davantera.
Una altra opció seria el 4-2-3-1, sacrificant a un davanter (perquè s'ha de reconèixer que David López creix al mig del camp) i Darder a la mitja punta (tot i que la seva millor versió l'he vista amb Rubi i jugant d'interior amb el 4-3-3). I d'extrems, Embarba i Monito Vargas.

Durant la setmana anterior es va especular amb que Abelardo faria canvis al sistema perquè és evident que alguna cosa no rutlla. Però no va canviar res. Vaja, no m'explico que sent el RCDE Stadium una olla a pressió i jugant una final amb l'11 de gala patíssim com vam patir davant del Mallorca. I, per cert, amb un Salva Sevilla espectacular. Un exemple de la importància que té situar a cada jugador a on li toca (amb nosaltres jugava d'extrem).

Joan Pau Jàvega 

@pilotalcap