AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

La força d'un sentiment, avui

Amb molt menys debat del que caldria suposar i del que hi hauria en altres entitats davant una maniobra similar, es va arraconar fa uns anys l'eslògan "la força d'un sentiment", que el club va utilitzar àmpliament des dels anys 90, quan el va impulsar el periodista Manel Fanlo, llavors director de comunicació del club i comissari de l'exposició "90 als anys 90". El club celebrava el 1990 el seu aniversari, motiu pel qual es va editar un pòster que moltíssima gent conserva encara presidit per l'esmentada frase. Fou un eslògan ràpidament assumit per tothom i ple de sentit, ja que si alguna cosa omple les nostres vitrines no són pas els títols, sinó les vivències, memòries i sensacions. Sentiments en suma. A banda, funcionava com la síntesi de l'instint perico més potent de tots, el de supervivència. El sentiment com a arma de defensa contra la lògica implacable que ha decretat fa temps la nostra desaparició, per raons econòmiques o socials. Fins i tot contra les pròpies misèries.

Però el 2014 el club va impulsar una nova campanya, "Meravellosa minoria", creada pel gran publicista perico César García. Cal dir que fou una gran campanya, realitzada a cost zero, i destinada a posar èmfasi en el valor de la diferència, i en el fet que som una 'rara avis' dins la societat que ens acull i el panorama futbolístic nacional. Una raresa i per tant, un petit tresor. La campanya va funcionar fantàsticament bé, però com succeeix en moltes de les coses que es fan bé, es va passar de frenada i l'eslògan va acabar substituint a "la força d'un sentiment" en samarretes i en tota la comunicació del club. D'això se'n diu, morir d'èxit.

"Meravellosa minoría" tenia els seus detractors, com també els tenia "la força d'un sentiment". Aquests deien que l'eslògan de Fanlo era massa generalista i podia ser aplicat gairebé a qualsevol equip, el Cádiz o el Betis. Tenien raó. Però obviaven que qui el va reivindicar fou l'Espanyol i que els eslògans, com els logotips, es fan grans per l'ús i pel temps i no es poden estar canviant cada dècada. És com els himnes. L'actual del club sempre va ser criticat i a ningú acabava d'agradar, però 20 anys després de la seva creació la gent ja el canta a cappella a l'estadi. I això que des de molts sectors sempre es va dir que mai arrelaria perquè era en català.

Pel que fa al eslògan de García, la paraula "minoria" sempre va ser mal vista per alguns per considerar-la limitativa. No van entendre mai que es tractava precisament de formar part d'una minoria exclusiva i selecta. Un dels que no ho van entendre, com tantes coses, va ser Roger Guasch que amb les seves aspiracions de grandesa i el seu habitual menyspreu per la tradició va anar molt més enllà i es va carregar el "Meravellosa minoria" substituint-lo per un impersonal "Espècie en expansió" que no ha arribat a quallar. I a tot això, ara mateix, desparegut aquest eslògan amb el seu impulsor i enterrats els dos anteriors, el club no te cap eslògan oficial. Ho havia pensat algú?

Tot això se m'acudeix justament mentre molts pericos individual i col·lectivament ultimen preparatius per a la caravana perica que tornarà a desplaçar-se a Vila-Real i ho farà fins on calgui per defensar el seu equip. Ho hem fet molts altres cops i ho farem sempre. Ho farem a primera o a segona. I ho farem impulsats per aquest motor inesgotable que és el compromís absolut amb uns colors. Una relació d'amor i dependència estranya, indesxifrable, que ni es pot explicar ni entendre si no la sents, perquè desborda qualsevol lògica. És en moments com aquest quan penso que si, hi ha coses que només s'expliquen per la força d'un sentiment.

Francesc Via 

@francescviapol    


 24/03/2020 El gran cacau
 16/03/2020 La segona oportunitat
 09/03/2020 No están a la altura
 02/03/2020 Existir en Madrid
 17/02/2020 Cursa de fons
 11/02/2020 STOP cagones
 03/02/2020 La GRAN oportunidad
 27/01/2020 Got mig ple
 08/01/2020 El fichaje es creer
 31/12/2019 2020, buscando la identidad
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 67