AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Perdent un altre tren

En les últimes dècades l'Espanyol ha tingut poques oportunitats per fer un salt i créixer socialment aprofitant alguna fita històrica.

Parlo de les dues copes del Rei guanyades el 2000 i el 2006, la final de la UEFA el 2007 i la inauguració del nou estadi el 2009.

Aquestes quatre fites en els últims vint anys no van servir per consolidar un creixement social. És a dir, no vam saber aprofitar les onades i, per bé que va haver-hi cert repunt immediatament després d'aquests èxits, passat un temps el número de socis tornava a caure fins acomodar-se en els vint-i-pico mil.

Després de les quatre fites anteriors l'excusa principal per no créixer era el deute descomunal del club que els nostres dirigents havien creat. Això és, no podíem créixer perquè no teníem caixa per fer-hi front. Ben al contrari, els triomfs a la copa i la final de la UEFA ens van servir per posar els jugadors a l'aparador i vendre'ls. Però clar, malvenuts perquè els compradors sabien que teníem urgències financeres.

La situació actual és bastant diferent perquè tenim les finances prou sanejades.

Veient com han anat els esdeveniments aquest estiu, però, fa la sensació que el club no té massa ganes d'aprofitar el tren de l'Europa League. Ens hem classificat per jugar a Europa després de dotze anys però no s'ha millorat la plantilla, que és la pedra angular per engrescar la parròquia i, per tant, fer un salt en massa social.

Em pregunto si la propietat i els gestors del club han avaluat a fons el risc de no invertir per créixer. Sembla que la propietat ha preferit fer caixa amb les vendes i reinvertir en fitxatges una petita part del que ha ingressat per elles. I això no genera massa il·lusió.

I per altra banda tenim l'entrenador. Jo era dels que pensava que David Gallego era una bona elecció per dirigir l'equip. Però els fets i els resultats m'han demostrat que no. La decisió va ser bona amb la informació disponible en aquell moment, per això crec que ningú es va equivocar en la decisió. Però quan les coses no surten bé cal rectificar.

L'entrenador no transmet cap mena d'optimisme perquè l'equip no juga a res i perquè, a sobre, a la sala de premsa sempre té posat d'emprenyat. No sembla que estigui connectant amb els jugadors però amb qui no està connectant segur és amb la grada. Cada dia que passa amb aquest entrenador fa la sensació que algun aficionat dimiteix i deixem d'engrescar nous aficionats que, amb una bona arrencada esportiva, potser haurien fet el pas de fer-se soci.

Seguir amb aquest entrenador sembla un risc a curt termini perquè podem caure al pou de la classificació i aquests jugadors van demostrar l'any passat que són febles mentalment i els costaria horrors poder sortir del pou. Però seguir amb aquest entrenador també és un risc a mig termini perquè no permet fer el salt social.

Una temporada pensada per viure amb il·lusió ha començat amb frustració. Qüestió d'expectatives, n'has creat tantes anant a Europa que ara no pots quedar-te a mig camí. Parlant clar, si vas a Europa t'has de gratar la butxaca i posar els diners a la gespa.

Per fer el salt social calen decisions valentes: invertir en bons jugadors i en un bon entrenador. A l'estiu no s'ha invertit massa en jugadors (queda el mercat d'hivern) i l'entrenador no ha demostrat, encara, que sigui suficientment bo.

Si no es prenen decisions es demostarà que el club no aposta pel projecte europeu com una oportunitat per fer el salt. I, si aquest any no enganxem més socis, serà una nova oportunitat perduda d'un club que mai ha sabut donar el salt en moments importants.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog   


 28/09/2019 Abonats que no van a l'estadi
 06/08/2019 Si Borja Iglesias marxa
 31/05/2019 Rubi, d'heroi a traïdor
 19/05/2019 Aprofitar l'onada
 13/05/2019 Els últims 8 partits
 08/04/2019 De víctimes i culpables
 21/03/2019 Incrementar els ingressos
 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 28