AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Discursos

El partit d'Eibar ha entrat directe al top ten de partits miserables que porto veient en la meva vida com a espanyolista, però segurament, entre aquest grup d'escollits, deu ser dels pocs que s'ha guanyat. La victòria sovint altera la percepció de les coses, però en aquest cas, els arbres no tapen el bosc: l'Espanyol no juga malament, juga molt malament. Horriblement malament. I és molt poc probable que jugant així arribin les victòries, malgrat l'exemple contrari que es va viure a Eibar. Estem lluny, molt lluny de la millor versió d'aquest equip. I aquest és el discurs que m'agradaria sentir d'un entrenador que fins aquest any s'havia caracteritzat pel seny i la humiltat. En suma, el discurs planer, allunyat de l'excés de filosofia de pa sucat amb oli que a voltes caracteritza i afecta el discurs de molts entrenadors. Però en comptes d'això, ahir vam sentir un Gallego més relaxat per la victòria, però com sempre a la defensiva i defensant l'indefensable. Hagués estat fàcil admetre que s'havia jugat com el cul i que el millor -no el millor, l'únic!- havia estat el resultat. Fins i tot es podria haver parlat de l'encert als canvis com a eix vertebrador de la remuntada. Però no, es va parlar d'un progrés i una evolució en el joc que no van existir perquè la paradoxa és que la victòria va arribar en el pitjor partit dels quatre que l'equip ha disputat en lliga.

És mala cosa quan el discurs del tècnic és tan divergent del que veu tothom. Ja ho hem viscut abans. Gallego és conscient de la pressió que hi ha al seu voltant, però tria la pitjor manera per combatre-la. Tracta d'edificar un discurs on subratlla un cop i un altra virtuts completament invisibles en comptes de cercar l'empatia amb el que ell, ahir mateix, va denominar "l'entorn". Però l'entorn no és només la premsa -aquest club té probablement l'entorn periodístic més acrític i dòcil de tota la primera divisió- sinó el conjunt de tota l'opinió pública que el club genera, a les xarxes, a webs com aquesta, però també als bars, a les oficines, en les famílies, als grups de Whatsapp i també míster, "los del sofá la Coca-Cola y el cigarro". Aquest és el seu entorn mister, qui el va demanar gairebé per unanimitat i al que ha d'acontentar, perquè fer-los feliços, connectar amb ells, és la seva autèntica feina. L'entorn som tots, perquè tothom té opinió avui dia i eines per donar-la a conèixer al món, i l'opinió compartida per tothom míster, és que l'Espanyol juga de pena i que l'equip no transmet confiança. Ho vam escriure a un article anterior, generar confiança és la primera tasca d'un entrenador, i Gallego ni l'equip ho fan. I allunyant el seu discurs de la realitat aconseguiran l'efecte contrari: desconnectaran a la grada o directament, se la posaran en contra.

Aquesta temporada tot s'ha començat a torçar massa aviat, però vull pensar que encara es pot redreçar el rumb. Els triomfs ajuden, però no poden servir d'excusa ni maquillatge: aquest equip és lluny, molt lluny de la seva millor versió i admetre-ho a les clares és un pas indispensable per retrobar el camí correcte.

Francesc Via 

@francescviapol         


 06/12/2019 Asumiendo responsabilidades
 02/12/2019 La tarde en que nos fuimos a la mierda
 25/11/2019 Sumar
 11/11/2019 La (semi)final
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 09/09/2019 Una plantilla digna
 02/09/2019 Confiança
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66