AVUI A POL

Des de Montjuïc per César Santos

Faletista per sempre

La marxa de Sergio García és la típica notícia que saps que havia d'arribar però que et negues a assumir. Sempre m'he negat a assimilar que algun dia les llegendes han de partir i que, de vegades, és la millor opció per al club i el jugador en qüestió, com crec que és aquest cas. Però, els dos adéus de Falete són de les marxes que més m'ha costat d'assimilar.

És cert que el rendiment a la seva primera etapa ha estat anys llum per sobre del que ha donat de si la segona. De fet, sabíem que així seria quan vam signar el seu retorn. No obstant això, el volíem tornar a veure aquí pel que suposa per l'espanyolisme tenir a les seves files un mite del club com ell. Amb l'adéu del davanter perdem un futbolista que barreja la classe i la qualitat amb el futbol de carrer i que, a més, posseeix l'esperit rebel tan propi dels pericos.

És impossible entendre la supervivència de l'Espanyol la darrera dècada sense la figura de Sergio García. Ell va ser l nau insígnia d'un equip amb molt pocs recursos que es va mantenir en primera divisió gràcies als seus gols i al seu lideratge. Sense cap mena de dubte, el millor jugador que hem vist a l'RCDE Stadium.

Falete va ser l'esperança en un dels moments més grisos de la història del club. La seva empenta ens feia sentir vius. La mateixa empenta amb què va fer aquell gol al València en 2013 al minut 93, que suposava l'empat a 3, quan feia un minut ens havien marcat el gol de la victòria. O aquell gol al Celta al minut 88 l'hivern de 2014 en un partit que semblava condemnat a acabar amb empat a 0. I el seu mític gol a l'Atlético de Madrid la temporada passada a dos minuts del final que va suposar la victòria pels blanc-i-blaus.

L'Espanyol està acostumat als comiats, però potser no tan importants com aquest. Segurament, tindrem més ídols, però de ben segur que serà difícil trobar-nos un com ell. Un jugador senzill, capaç de tirar-se un equip a les esquenes i de de rebutjar una oferta milionària a mitja temporada per no deixar tirat el seu equip. Sempre tindré Sergio García a la ment com un dels ídols de la meva adolescència. Una de les vegades que va rebutjar marxar de l'Espanyol ell va dir "el capitán no puede abandonar el barco". Tant de bo, el nostre vaixell sempre tingui capitans de la teva mida. Faletista per sempre.

César Santos

@cesarsg96     


 04/12/2019 No puc evitar creure-hi
 26/11/2019 Que sean valientes
 06/11/2019 Escape room
 02/10/2019 Anem set partits tard
 19/09/2019 Una nova oportunitat
 28/08/2019 Ha de ser la primera gran setmana
 02/08/2019 La eclosión de Víctor Gómez
 04/07/2019 Enor'mae'
 28/06/2019 La inflexibilitat més hermosa
 14/06/2019 Més marge suposa més seny
1 | 2