AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Rubi, d'heroi a traïdor

Després d'una temporada a l'Espanyol, Rubi ha decidit que marxa al Betis, on sembla que cobrarà més diners. Ha aconseguit classificar l'equip en setena posició i, per tant, classificar-nos per jugar l'Europa League, una cosa que no passava des que vam perdre la final de la UEFA a Glasgow fa dotze anys.

Tenia mig escrit un article dedicat a Rubi que volia publicar aquesta setmana. Però el gir en els esdeveniments fa que algunes coses de les que hi deia deixin de tenir sentit. Són les coses que parlaven del futur, perquè l'anàlisi de la temporada acabada segueix sent vàlid.

La part de la temporada acabada deia així:

Amb la calma que dona la distància i després de deixar passar uns dies perquè l'eufòria de la classificació europea doni pas a la reflexió, crec que és de justícia reconèixer el que ha fet Rubi i dedicar-li unes línies.

Des d'aquí vull dir que jo sóc un dels que va demanar el seu cap quan l'equip va encadenar 9 derrotes en 10 partits entre les jornades 12 i 21. I no ho dic per disculpar-me, perquè si tornés a sumar 3 punts de 30 demanaria un altre cop la seva destitució, sinó per remarcar que Rubi ha hagut d'aguantar molta pressió.

Probablement vam dubtar d'ell perquè ja portàvem moltes temporades de desenganys. Les primeres onze jornades de Lliga ens havien col·locat en una segona posició tant irreal com impensable. I les caigudes sempre són més fortes quan són de més amunt. El cop de passar d'estar a 3 punts del líder a situar-nos 2 punts per sobre el descens en 11 jornades era massa fort. A Rubi l'hem cascat bé, pensant-nos que era el mateix de sempre, un somni que s'esvaia.

La temporada ha estat marcada per dos Espanyols oposats. Els trams inicials (de la jornada 1 a la 11) i finals (de la jornada 30 a la 38) han estat espectaculars. El tram central (de la jornada 12 a la 29) ha estat esperpèntic.

Si fem la classificació de tots els equips de la Lliga dels trams inicial i final, l'Espanyol ha sumat 40 punts, situant-se segon a la classificació, i a només 2 punts del líder en aquestes jornades. 31 gols a favor i només 15 en contra. Només 2 derrotes en 20 jornades.

Si fem la classificació del tram central, l'Espanyol ha sumat 13 punts, situant-se cuer. 17 gols a favor i 35 en contra. Només 3 victòries en 18 jornades.

El dubte és saber quin Espanyol ens trobarem la temporada vinent.

En un àmbit més general i no només esportiu, crec que Rubi ha fet la feina que el Consell no ha sabut fer. Rubi ha fet d'entrenador, d'il·lusionista i d'il·lusionador. En certa manera al club l'ha aguantat ell, perquè des dels despatxos ningú no ha donat la cara públicament. És cert que no el van acomiadar quan hagués tocat, però va ser més per incompareixença dels directius que per un recolzament públic i explícit.

I fins aquí el que es pot aprofitar de l'article que tenia mig escrit i dedicat a Rubi.

Hi ha una altra part, on argumentava que l'ambició de l'entrador, que ens havia classificat per Europa, podia significar un canvi en l'ADN perico, tant acostumat als pals i, per tant, a la negativitat i el pessimisme.

Però potser aquesta última idea, amb la seva marxa, no només no desapareix, sinó que s'accentua i furga en la ferida. Reconfirmem que a la casa del pobre mai no es pot ser feliç, perquè les alegries duren massa poc.

No vull fer sang amb Rubi. Probablemente quedarà com el que podria haver estat però al final no serà. El seu pas pel club quedarà com una cosa testimonial. Ens ha classificat per Europa, és cert, però la seva fugida, sobretot per les formes, el fa passar d'heroi a traïdor. Em temo que, en el record que tindrem d'ell, la sortida del club pesarà molt més que la classificació europea.

Sembla bastant clar que marxa pels diners, però no sabem si al darrera també hi ha una falta de confiança en un projecte que potser no és tant ambiciós com ens pensem que hauria de ser en tant que anem a Europa.

Si només marxa per diners no em preocupa massa. Si, a més del motiu econòmic, també marxa per la falta de projecte, això sí que em preocupa més. Bàsicament perquè confirma que l'any vinent (amb Lliga, Copa i Europa League) patirem si no arriben reforços i perquè pot significar un èxode de jugadors importants, que potser haurien estat disposats a quedar-se amb un sou una mica inferior que en algun altre club però a canvi de seguir tenint el mateix entrenador.

És ben lícit que Rubi vulgui cobrar més. Al cap i a la fi, és un professional i ha de mirar pels seus interessos. Però també és lícit que els aficionats de l'Espanyol no li puguin perdonar la manera amb la que ens deixa tirats. Encara recordem la roda de premsa el dia de la seva presentació ara fa un any, en la que ens va dir que era perico.

Un cop més, la lliçó està clara: el club som els aficionats. Els jugadors, els entrenadors, els directius només són treballadors i, per tant, estan de pas.

Rubi ha fet una gran temporada, però tant la temporada com ell ja són història. Jo no penso malgastar cap esforç en emprenyar-me, no s'ho mereix.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog   


 28/09/2019 Abonats que no van a l'estadi
 20/09/2019 Perdent un altre tren
 06/08/2019 Si Borja Iglesias marxa
 19/05/2019 Aprofitar l'onada
 13/05/2019 Els últims 8 partits
 08/04/2019 De víctimes i culpables
 21/03/2019 Incrementar els ingressos
 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 28