AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Anàlisi de la temporada: la defensa

La línia defensiva ha estat la zona del camp més castigada per les lesions durant la temporada. Tots els jugadors, a excepció de Lluís López, del filial, han patit alguna lesió que ha obligat a Rubi a modificar i buscar noves fórmules en aquesta parcel·la. Gran part del curs s'ha apostat per una línia de 4, tot i que el cos tècnic ha provat d'afegir un home més per formar una línia de 5 més o menys ofensiva en funció dels carrilers utilitzats i el context del partit.

Javi López (33): va començar molt bé la temporada i fins i tot es va destapar molt a l'hora de projectar-se en atac, un dels punts en el qual es mostra menys productiu. De perfil més defensiu, Javi s'ha mostrat molt prudent en totes les seves accions. És conscient de les seves limitacions i sap quan pot incorporar-se i quan ha de guardar la posició per ajudar a l'equip a preparar la transició defensiva. Rubi, sobretot a la segona volta, l'ha utilitzat en partits on l'Espanyol no ha estat tant protagonista amb pilota. Segueix patint en el duel individual amb l'extrem, però sempre procura no exposar en excés la seva esquena.

Rosales (30): clarament de menys a més. És un perfil oposat al de Javi López: més ofensiu, més facilitat per projectar-se i per a l'associació, però amb clars problemes per dominar conceptes defensius, sobretot a camp propi. Rubi, en aquest cas, l'ha vist com una peça important per ajudar a l'equip a guanyar amplitud i profunditat per instal·lar-se a camp rival en partits on l'Espanyol ha tingut més pilota. De lateral o de carriler, inclús també ha jugat a cama canviada, com a la seva selecció. El seu potent servei de banda i els seus 3 gols espectaculars (Madrid, Villarreal i Real Societat), també han estat determinants aquesta temporada.

David López (29): temporada marcada per la seva greu lesió, que ha coincidit en el millor tram de l'Espanyol durant el curs. Inici espectacular al costat de Mario Hermoso, amb protagonisme amb pilota i sense i mostrant un sentit tàctic i un domini dels conceptes defensius molt bo: ben col·locat i perfilat, bones cobertures per davant i per darrere, potent en el joc aeri i bona anticipació. Ha patit més en el cos a cos i en les disputes amb alguns davanters (Stuani i Willian José, per exemple), a més de no ser igual de solvent a dins de l'àrea. En fase ofensiva és un dels actius més importants de la defensa, tot i no tenir el mateix peu que Hermoso, sap mesurar molt bé cap a on ha d'anar la pilota.

Naldo (30): la gran sorpresa. Temporada espectacular que ha superat qualsevol expectativa. El protagonisme li ha vingut per la plaga de lesions que han tingut els centrals aquest curs, ell inclòs, però que des que ha pogut tenir una mica de continuïtat ha fet oblidar a David López, que ja és dir. Defensivament ha estat excel·lent. A dins de l'àrea, sent un líder a l'hora de defensar-la per baix i sobretot per dalt, i fora d'ella, amb molts metres a la seva esquena. Aquest últim, segurament, és el punt que més dubtes ha generat en tota la seva carrera, però Rubi l'ha ajudat molt a créixer en aquest sentit. Molt superior en el joc aeri i en l'anticipació, el central brasiler ha llegit molt bé les situacions on havia d'abandonar la seva zona (vigilàncies defensives) per ajudar a l'equip a frenar el contracop del rival. Amb pilota simplifica les seves funcions, no s'arrisca en excés i procura activar els migcampistes amb passades de seguretat.

Lluís López (22): una sorpresa agradable. Un dels futbolistes més destacats del filial que per fi ha pogut debutar a Primera Divisió i la veritat és que ho ha fet amb nota. A excepció d'alguna errada puntual (penal comès contra el Valladolid) s'ha mostrat força solvent quan ha jugat, tant en bloc baix com amb la línia gairebé al mig del camp.

Mario Hermoso (23): la temporada de la seva confirmació. El central ha destacat en totes les facetes que busca potenciar el model de Rubi: primera passada, sortida de pilota, anticipació, defensa d'àrea i velocitat. Absolutament dominador en moltes de les accions en les quals ha participat. No només aporta -moltíssim- amb pilota, sinó que també és molt superior en els duels defensius. I a més a més, al seu bon peu li ha estat capaç d'afegir una interpretació de joc cada vegada més positiva. Ell i Naldo han format una parella de centrals molt competitiva.

Óscar Duarte (29): segurament, el defensa amb menys protagonisme de la temporada. També ha patit lesions, però el nivell dels seus companys ha fet que fos gairebé impossible tenir continuïtat. Bon central en el joc aeri, però més limitat amb la pilota als peus i jugant lluny de la seva àrea.

Dídac Vilà (29): el seu inici va ser molt bo, inclús per sobre del que molta gent s'esperava d'ell. Projecció ofensiva, facilitat per arribar a línia de fons i bones decisions a camp contrari. Però des de la mala dinàmica de resultats entre el mes de novembre i gener el seu rendiment va caure en picat. Pateix bastant en els duels defensius i molts cops corre massa, que no bé.

Adrià Pedrosa (21): la gran irrupció de la temporada. Lateral esquerre 'modern' amb moltíssima projecció ofensiva, exageradament ràpid, controls orientats, bon timing de desmarcatges i desdoblaments, conduccions, 1vs1 i una capacitat molt bona per a arribar a línia de fons i buscar la passada enrere. Pedrosa sap atacar molt bé els espais i és més perillós quan apareix i no quan està. Ha de millorar certs conceptes defensius. L'estructura que ha utilitzat Rubi, sense extrems naturals, li ha alliberat el carril i l'ha potenciat molt en atac.

Joan Camí

@JoanCami    


 16/09/2019 El análisis del Eibar - Espanyol
 02/09/2019 El análisis del Espanyol - Granada
 01/09/2019 Así juega Jonathan Calleri
 26/08/2019 El análisis del Alavés - Espanyol
 22/08/2019 Así juega el Zorya Luhansk
 19/08/2019 El análisis del Espanyol - Sevilla
 16/08/2019 Apuntes del Sevilla FC
 12/08/2019 Así juega Fernando Calero
 08/08/2019 Analizando al FC Luzern
 26/07/2019 Apuntes europeos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9