AVUI A POL

Des de Montjuïc per César Santos

Qüestió d'ofici

Europa s'escapa. Segurament, per no dir segur, no hi arribarem. La reacció de l'equip va arribar tard, però quan encara érem a temps de redreçar el rumb i assetjar la setena plaça. Un cop hem tingut l'oportunitat, hem tractat d'aprofitar-la, no com altres anys que, quan assolíem la permanència, marxàvem de vacances, fos la a la jornada 30 o la 36. Aquest cop no crec que ens quedem fora d'Europa per falta de competitivitat, sinó per manca d'ofici.

Un dels punts més febles d'aquest equip és que som uns passerells. Una bona prova d'això són els 23 punts que hem perdut després d'avançar-nos al marcador durant tota la temporada. A més, en els últims cinc partits, dels quals l'Espanyol no ha perdut cap, els blanc-i-blaus no han anat mai per darrere al marcador i, en tots cinc s'ha posat en algun moment per davant. No obstant això, només hem guanyat dos i en els altres tres hem vist com el rival empatava el partit després d'una errada evitable. Davant el Getafe, els madrilenys s'aprofiten d'una manca d'entesa entre Naldo i el mig del camp i recuperen la pilota al nostre terreny per acabar empatant. Al Ciutat de València, exactament igual, Darder s'equivoca i regala una pilota a camp propi que acabaria introduint a la porteria Rochina. El passat dimecres, anem a l'atac per fer el segon, perdem la pilota i el Celta es trobava amb una jugada plàcida de contraatac que li costa dos punts més a l'Espanyol.

Tenim un equip al qual li falta saber fer una entrada a temps per parar un contraatac, que arrisca més del compte en les passades quan va per davant al marcador i al que li agrada exposar-se molt a l'atac independentment del resultat, aspectes del joc que ens han costat molts punts aquesta temporada. Pequem de manca d'ofici, una qualitat que s'aconsegueix per mitjà d'experiència a primera, una cosa que no té gran part de l'onze titular ja que la trajectòria a la màxima categoria de gran part dels jugadors que el formen va començar fa poc.

Els principals exemples són jugadors com Marc Roca, que està sent un jugador fix a l'onze durant tot el curs per primera vegada des que va arribar al primer equip. És el mateix cas que Hermoso, que va tenir un paper molt intermitent la temporada passada amb Quique. Després tenim Borja Iglesias, que debuta enguany a la lliga, i Melendo, que fa ben poc que s'ha instaurat com a un jugador indiscutible. El últim en arribar ha estat Wu Lei, l'entrega del qual és indiscutible però li manca el ritme i coneixement del futbol nacional.

Per últim, s'ha de tenir en compte que els jugadors citats són, probablement, els que tenen més qualitat de la plantilla i als que principalment confiem la nostra sort. Però, a més hem de contar que una altra peça important del nostre equip que s'ha estrenat aquest any a Primera Divisió és Rubi, que mai havia estat des del començament de temporada en un equip de la màxima categoria. Sí que ho havia fet des de la meitat de temporada.

Aquest fet, però, no és una excusa per justificar un any més on el nostre premi són les gràcies per participar, sinó que és un problema a solucionar de cara a la temporada vinent, on jugadors, tècnic i, sobretot, directiva han de fer un pas endavant per consolidar el projecte i aconseguir lluitar amb possibilitats serioses per Europa d'una vegada per totes. Abans, però, queda donar la cara els quatre partits que queden i assolir la millor posició possible per tenir més marge econòmic que serveixi per incrementar la qualitat de l'equip fitxant, no pas establint augments de sous a tort i a dret.

César Santos

@cesarsg96 


 04/12/2019 No puc evitar creure-hi
 26/11/2019 Que sean valientes
 06/11/2019 Escape room
 02/10/2019 Anem set partits tard
 19/09/2019 Una nova oportunitat
 28/08/2019 Ha de ser la primera gran setmana
 02/08/2019 La eclosión de Víctor Gómez
 04/07/2019 Enor'mae'
 28/06/2019 La inflexibilitat més hermosa
 19/06/2019 Faletista per sempre
1 | 2