AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

De bons i dolents

S'assenyala els que critiquem alguna cosa del club com a mals pericos. Criticar el president, el consell d'administració, el director general, el director esportiu, l'entrenador o els jugadors és un dret que tenim els que volem fer-ho. I fer-ho no significa voler destruir el club.

Criticar no equival a ser mal perico, de la mateixa manera que no criticar no equival a ser bon perico.

És més, les crítiques es poden considerar com una manera de mantenir la tensió i elevar el nivell d'exigència. En una situació en la que el pes accionarial del club estigués més repartit i no estigués pràcticament tot en mans d'un únic accionista, probablement el contrapès el podria liderar algun altre accionista de referència. Però l'Espanyol és de Chen Yansheng i només ens queda el dret a la pataleta, encara que sigui a cop de tuit.

El president i el consell hi són perquè volen. De directors cap avall hi són perquè cobren (alguns d'ells moltíssims diners). Per tant, aguantar les crítiques forma part del joc. Si el president o els membres del consell no aguanten les crítiques, que es dediquin a una altra cosa. Els directors, entrenador i jugadors que no aguanten les crítiques, que es busquin una altra feina.

És tant legítim denunciar el que no funciona, que en aquest club malauradament són massa coses, com defensar qualsevol decisió que es prengui.

És tan lícit dir que aquest entrenador és el culpable d'haver acumulat nou derrotes en deu partits com demanar la seva renovació perquè prou fa amb una plantilla tant curta com té i perquè va sumar vint-i-un dels primers trenta-tres punts.

Tanta raó té qui sosté que l'estadi està cada cop més buit com a conseqüència de la mala gestió dels abonaments per part del director general corporatiu com qui acusa els aficionats d'abandonar l'equip perquè al camp s'hi ha d'anar sempre independentment de l'horari o del dia de la setmana. Per alguns l'Espanyol passa per davant de tot, per d'altres no és la màxima prioritat.

Mentre hi hagi qui critiqui unes coses i qui defensi les mateixes significarà que el club encara és viu. Encara que faci la sensació que alguns el vulguin mort.

Jo tinc la sort que sóc lliure per dir el que penso i que el meu sou o el meu futur no depèn de que critiqui el club o m'hi agenolli al davant.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog    


 31/05/2019 Rubi, d'heroi a traïdor
 19/05/2019 Aprofitar l'onada
 13/05/2019 Els últims 8 partits
 08/04/2019 De víctimes i culpables
 21/03/2019 Incrementar els ingressos
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
 30/12/2018 El procés inexistent
 23/12/2018 L'Espanyol d'Schrödinger
 09/12/2018 Un altre derbi ridícul
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 27