AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

La gran mentida

Ens van vendre que aquest equip donaria un pas endavant. Que veuríem un Espanyol ambiciós que sortiria a guanyar cada partit. Que l'equip seria protagonista amb la pilota als peus i que, aquest cop sí, ens sentiríem orgullosos del joc de l'equip més enllà dels possibles bons resultats. Bé, doncs els partit d'ahir a Mestalla ens va deixar ben clar que de tot això que esperàvem, res de res. Que ens van enganyar. Que tot era mentida. Una farsa.

El plantejament inicial d'ahir a Mestalla va ser desastrós. L'equip es va passar els primers vint minuts traient aigua de la barca de manera lamentable. Superats per totes dues bandes, el miracle va ser arribar al descans sense haver encaixat un gol que només s'explica que no arribés perquè el davanter del València es diu Kevin Gameiro. Rubi va continuar, tossut, sent fidel a un sistema que no aporta gairebé res en atac i que ens deixa massa exposats en defensa. No és un problema de qualitat, ni de compromís ni d'intensitat. És que senzillament l'equip no sap a què juga o, el que és més preocupant, no sap jugar a allò que vol. Perduts i sense rumb.

Els canvis tampoc van ajudar gaire a que l'equip tingués les coses clares. Alfa Semedo va aportar cames i físic, però futbolísticament no va solucionar massa cosa. Sense tenir clar si jugava de pivot o de volant ofensiu, va ser una peça més del cúmul de despropòsits que va demostrar ser l'Espanyol ahir. Ferreyra va intentar aportar alguna cosa en atac, però se les havia d'ingeniar tot sol perquè les idees ofensives de l'equip eren inexistents. L'atreviment de Puado amb el xut que va fer estirar Neto, va ser l'única notícia positiva en tota la segona part.

A alguns veure el nostre equip defensar-se amb ungles i dents amb un David López que treu refusades constantment centrades laterals, ens agrada. El futbol èpic de tota la vida ja és això, però aquesta no és la pel•lícula que ens van vendre. Portar un entrenador que diu proposar un joc ofensiu per acabar fent un sol xut a porteria i des de fora de l'àrea per un jugador que surt de la banqueta és ridícul i penós. Un fracàs en tota regla de l'aposta que es va fer decididament a l'estiu. Amb un entrenador que apostés decididament per un joc de defensa i contraatac ahir probablement hauríem generat més perill que amb un 4-3-3 que ja no sorprèn cap rival. I podríem haver deixat de ser, potser, el pitjor visitant de tota la primera divisió.

Oriol Rosell 


 01/10/2018 Oda al VAR
 24/07/2018 El termòmetre Roca
 13/09/2017 Quin és l'objectiu?
 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
 20/08/2017 Competim, doncs existim
 05/06/2017 Benvingut, Girona!
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 19