AVUI A POL

Paintball per Joan Camí

Canvi de discurs en el derbi

És una realitat: l'Espanyol passa pel pitjor moment de la temporada. El projecte de Rubi comença a mostrar símptomes de feblesa després d'un inici fulgurant a la competició. Entre el mes de novembre i el que portem de desembre s'ha vist la pitjor versió d'equip. No és ni molt menys una situació dramàtica, però sí un cop d'atenció important per creure que la realitat és ben diferent del que ens pensàvem. Més enllà dels resultats, la  majoria negatius en termes de classificació, les sensacions que s'han transmès a través del joc no han estat gaire millors. A excepció del partit a Sevilla i la segona part contra el Girona, on l'equip va ser capaç de mantenir els registres ofensius que promitjava des del començament i un atreviment molt lloable en el seu joc, l'Espanyol ha encadenat dues jornades, Getafe i Barça, en les quals no pot rescatar absolutament res. Ni del pla inicial ni de les respostes individuals en moments d'indecisió. Res. De tot s'aprèn, fins i tot en situacions d'indefinició. L'arribada de Rubi a l'Espanyol ha significat canvis importants, però el més determinant ha tingut a veure amb la manera d'expressar-se sobre el camp. El tècnic va fent camí per cridar les victòries. I aquest entrebanc mensual no hauria de qüestionar l'aposta del club per ell i el seu cos tècnic. Els primers parcials no baixen del ‘8', però els segons oscil·len entre el 2 i el 6. La mitjana segueix sent un aprovat.

En clau derbi, més enllà de la superioritat lògica del rival, Rubi es va equivocar amb el plantejament del partit. Personalment, m'encanta que els entrenadors proposin diferents variants o registres i no es casin només amb una idea. Davant el Barça, però, va ser el primer cop en tota la temporada a casa que l'Espanyol va sortir amb una clara predisposició a defensar-se més a prop de la seva àrea. L'absència de Mario Hermoso i la visita d'un rival superior amb pilota van ser, gairebé amb tota probabilitat, els principals culpables d'aquest canvi significatiu en el fons i en la forma. Rubi va canviar el discurs. Un discurs que l'ha portat a tardes de futbol total a Cornellà. I potser el va canviar en un dels dies on era menys recomanable fer-ho. De la roba d'estiu va passar a la d'hivern i l'equip es va constipar. I amb les defenses baixes: Lionel Messi

Cap canvi és impossible sense el terreny de la incertesa. I no passa res per canviar, per provar noves coses i moure's en altres escenaris. I això, des del meu parer, no s'hauria de retreure mai. L'immobilisme difícilment és garantia d'èxit a llarg termini. L'Espanyol ha demostrat ser un equip versàtil que no renuncia a cap dels reptes que li planteja el joc i la competició. L'equip, desequilibrat i desnaturalitzat, no va pair bé el canvi de roba i la gestió sense pilota va ser molt fluixa i, sobretot, desconcertant. El conjunt blanc-i-blau havia de reajustar defensivament la seva estructura en funció de la posició de Melendo: si es quedava a dins, després d'un atac, l'equip s'organitzava en un 4-4-2, i si tenia temps de tornar per fora i tapar la banda de Semedo, ho havia de fer en un 4-5-1. Això va comportar una confusió constant i generalitzada a tots els jugadors. Canvis de posició, recorreguts llargs davant d'un equip que mou molt ràpidament la pilota, comunicació més freqüent de l'habitual entre futbolistes i sensació de desconcert i desordre en la pressió. I enmig d'aquest embolic, el Barça va ser capaç de superar sense gaire exigència els tímids intents de pressió de l'Espanyol. Semedo, completament sol per l'absència d'una referència blanc-i-blava en el perfil esquerre, va ser la via principal dels blaugranes per progressar, juntament amb Suárez, que gràcies als seus moviments sense pilota davant dels centrals i als costats de Marc Roca, va alliberar espais per a les recepcions i posteriors conduccions de Messi. A tot això cal sumar-hi, també, les imprecisions a camp propi del '21' i David López en la fase més dominant de l'Espanyol (la bona pressió de Rakitic i Arturo Vidal també va ser clau) que van propiciar que el Barça aconseguís recuperacions altes per poder sotmetre a partir de transicions ràpides contra una defensa massa exposada. 

En atac, l'Espanyol ho va fiar gairebé tot als contraatacs. Però ho va fer sempre amb pocs efectius i amb moltes dificultats per finalitzar jugades. La majoria van acabar amb pèrdues de pilota lluny de la porteria de ter Stegen i sense la possibilitat de pressionar i avançar les línies. Així doncs, el Barça no havia de fer grans esforços i podia tornar a elaborar els seus atacs a prop de Diego López sense sentir-se amenaçat o accelerar-los a través de Messi si els blanc-i-blaus s'havien desequilibrat entre línies. Després del 0-1, l'Espanyol es va estirar una mica més, va incomodar lleugerament les primeres passades del Barça i va viure més estona a camp rival. Tot i el pas endavant, els de Rubi tampoc van ser capaços d'obstruir els reinicis de joc de ter Stegen i el Barça, còmode i predisposat al joc en curt, va seguir activant a Semedo per progressar. El que ve després forma part d'un guió lògic i esperat. Despropòsit col·lectiu i jugadors superats. Messi passant-s'ho molt bé i fent partícip a tots els seus companys. La primera part podria haver acabat 0-5 tranquil·lament. L'Espanyol va oferir molt poca resistència per evitar el desastre. Però Rubi no és l'únic culpable. El nivell de molts jugadors ha baixat considerablement durant l'últim mes. Des de la porteria, passant pels centrals, el pivot, els interiors i gairebé tots els futbolistes d'atac. 

El millor de tot és que aquesta plantilla ha mostrat una versió molt competitiva. Tot i no ser de les set o vuit millors de la Lliga, tècnic i jugadors han fet que rendeixi per sobre de gairebé tothom. I aquesta condició, la competitivitat, és el que no hauria d'oblidar mai aquest equip. Trust the process

Joan Camí

@JoanCami     


 27/12/2018 Pel camí més llarg
 19/12/2018 El perquè de les 5 derrotes
 07/12/2018 Rubi contra el Barça: el plan
 06/12/2018 Victòria moral
 03/12/2018 Punt i a part al Coliseum
 30/11/2018 Factor Melendo
 27/11/2018 Stuani i Bounou a les àrees
 13/11/2018 La obra de Rubi
 07/11/2018 Algunas reflexiones tras el Espanyol - Athletic.
 02/11/2018 Reflexiones tras el partido del Carranza
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7