AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Guasch no te la culpa

No, Guasch no te la culpa. Guasch no va malvendre Sarrià. Guasch no va construir un estadi massa gran que va endeutar al club més enllà del raonable. Guasch no es va quedar les plusvàlues del fitxatge d'Osvaldo. Guasch no va posar i mantenir directius que van provocar al club incomptables ridículs i escenes de vodevil, entre elles una condemna al club per assetjament sexual. Guasch no es va carregar el futbol base. Guasch no va malvendre Eric Bailly. Guasch no va protagonitzar la junta d'accionistes més esperpèntica de la història, amb crits, insults i amenaces retransmesa en directe per TV3. Guasch no te la culpa que l'equip en els darrers 10 anys hagi fet dues primeres voltes de Champions i dues segones de descens. Guasch no te la culpa que per primer cop a la història portem una dècada sense anar a Europa. Guasch no te la culpa que l'equip un cop arribats els 42 punts hagi abaixat tradicionalment els braços. Guasch no és el culpable que l'equip quedés eliminat davant el Mirandés ni tampoc davant l'Athlétic a les semis del 2015 quan hi havia prou amb un empat a zero, davant un estadi ple de pericos (ple!) que es van empassar l'enèsima decepció. Guasch no va fitxar Lanzarote, Abraham i Fuentes. Guasch no va vendre a Stuani per 200000 euros, sota pena d'embargament. Guasch no tenia avals que van impedir que el club se sanegés mentre la resta del futbol espanyol ho feia. Guasch no te la culpa que la Curva i la Juvenil no es puguin ni veure. Guasch no te la culpa que hi hagi gent que va al camp a lluir la seva bandereta important-li un rave el club ni si molesta al veí del costat. Guasch no te la culpa que amb comptadíssimes excepcions, fa deu anys que ens morim d'avorriment a l'Estadi i el darrer hagi estat devastador. 

Guasch no te la culpa que hi hagi pericos que per tot això, i per moltes coses mes, perquè ser perico és molt difícil i no tothom ho suporta, estiguin fins als collons del seu club i hagin decidit esborrar-se. Guasch només és culpable d'una cosa: d'haver-li posat fàcil als que volien desertar. De posar una pistola a les mans d'un suïcida.

Guasch com li agrada recordar, no va matar a Manolete. Però l'Espanyol no és un torero, sinó un toro al que ben poc a poc han anat desagnant entre banderilles, puyas, i estocades fins a donar-li la puntilla final. Aquesta si és teva Roger. I en una cosa tens raó. No és qüestió del preu. És tot això i a sobre el preu. És ignorar els avisos. És la llei de l'embut. És el desconeixement de la història. No pas la de Zamora, Argilés i Parra, sinó la dels darrers deu anys. La que acabo d'explicar i la que millor em callo. La que ha portat a tants pericos a desertar, a renegar del seu club. D'ignorar els efectes  de la millor dècada dels veïns combinada amb la més grisa dels nostres. La dècada de la crisi econòmica. La de la crisi sociopolítica catalana. La dècada de les oportunitats perdudes, de les expectatives traïdes: Cornellà, Chen. La dècada de la desafecció. Guasch te la culpa d'haver-nos volgut fer empassar tant si com no la seva medecina, la mateixa que va aplicar a l'Aliança i al Liceu, sense saber quina era exactament la nostra malaltia, què li passa ni qui és realment el malalt.

I tal com te la culpa, té la indefugible responsabilitat d'arreglar-ho. O marxar.

Què hem de fer ara, Roger?

Francesc Via 

@francescviapol    


 17/12/2018 Solucions
 09/12/2018 Fofos
 26/11/2018 Cinc apunts de dilluns
 20/11/2018 Sempre és un derbi
 12/11/2018 Equip petit, gran equip
 29/10/2018 Evolucions positives
 22/10/2018 Asaltar los cielos
 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
 26/09/2018 Aprofitar l'onada
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 62