AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Passant revista
Rubi. L'equip.

És possible jugar bé i perdre? Hi ha molta literatura al respecte, però inevitablement, quan perds és que alguna cosa has fet malament. L'Alavés va ser diumenge passat l'Espanyol que hem vist tants cops: equip tancat que rasca i mossega i surt a la contra i aprofita les pifies del contrari. Els nostres van ser millors en totes les altres coses del futbol que no són decisives. Amb tot, el resultat no pot ser interpretat com una esmena a la idea de joc. ¿Preferim ser l'Alavés que juga malament i guanya que l'Espanyol que vol jugar i la palma? Diumenge passat, al acabar el partit, segur que si, però ja sabem on ens porta aquest camí i per això hem volgut explorar-ne de diferents. Però cal aprendre. Cal dir que les dues errades no arriben per la proposta ofensiva de Rubi, sinó de dues pilotes aturades molt mal defensades. Compte amb aquestes errades, perquè no solament hipotequen resultats individuals sinó projectes. Si segueixen succeint i no es posa remei generen dubtes que es poden convertir en forats negres que s'ho empassen tot. La proposta de joc de Rubi no només no és incompatible amb una màxima atenció defensiva, sinó que segurament, sense aquesta atenció, és irrealitzable.

Rufete, Perarnau

Quan un té moltes coses a dir i s'ha de mossegar la llengua, normalment utilitza més paraules del compte fent girs, circumloquis, eufemismes, i inflant un discurs de missatges que no tenien res a veure amb el que se'ls preguntava. Això els va passar a Òscar i a Rufete, que van fer una roda de premsa de 30 minuts per tractar d'explicar el que no poden dir sobre el que s'han trobat al mercat. Que no els han donat un euro per fitxar. Que hem venut per valor de 31 quilos i gastat només 2'5. Que tot l'esforç econòmic del club recau sobre l'àrea esportiva. Que hem venut a Aarón i no els han donat res del que s'ha obtingut. Que la prioritat no és reforçar l'equip sinò tapar forats econòmics. Que els jugadors no poden marxar perquè els equips que els volen, de zona mitja-baixa, no poden pagar les seves fitxes de club europeu. Tots dos van preferir vendre'ns un nebulós positivisme, perquè són conscients que la realitat és massa amarga, i que sempre s'aconsegueix més treballant amb il·lusió que amb frustració, ni que de vegades en aquest club il·lusionar-se suposi un esforç esgotador.

Chen

Segon cop que Chen ve a visitar-nos i no parla en roda de premsa. En estranya moneda de canvi, dues entrevistes a La Vanguardia i Expansión, discos amables i intranscendents sol·licitats per la diligència. De la tria dels mitjans, en podem endevinar el perfil institucional i econòmic que es pretén vendre del president, però ni les tasques de poda de continguts ni els assessors externs en premsa aconsegueixen impedir que Chen quedi com un passerell. Crida l'atenció la mà estesa a inversors, que deixa a les clares que no hi ha un duro, però amb tot, el pitjor és el reconeixement de no saber a on es ficava. O sigui, el nostre president és un empresari que decideix invertir 140 milions d'euros en un negoci que desconeix i que no te res a veure amb la seva cultura. Després de comprar i tensionar la seva empresa -que per cert, no para de baixar a la borsa-, no te calés per invertir i explotar el negoci que ha adquirit. És com si tu hipoteques casa teva per comprar-te un Ferrari a Guangzhou, i com no tens per posar-li benzina el deixes aparcat a un garatge. Ni el gaudeixes, ni el fas córrer. Segurament quan ho expliquis a algú, ningú ho veurà massa assenyat, i et recomanarà que el venguis el més aviat possible.

Francesc Via 

@francescviapol    


 17/12/2018 Solucions
 09/12/2018 Fofos
 29/11/2018 Guasch no te la culpa
 26/11/2018 Cinc apunts de dilluns
 20/11/2018 Sempre és un derbi
 12/11/2018 Equip petit, gran equip
 29/10/2018 Evolucions positives
 22/10/2018 Asaltar los cielos
 15/10/2018 Motivar-se en positiu
 08/10/2018 El partit de la dècada
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 62