AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Matar el futur del club

Avui s'ha presentat la campanya d'abonaments del RCD Espanyol per la temporada 2018-2019. I la primera reacció que he tingut ha estat molt negativa.

He deixat passar les hores sense escriure cap exabrupte a Twitter que en el futur em pugui impedir ser Ministre d'alguna cosa. Però el pas de les hores no m'ha calmat, al contrari, m'ha encès encara més i m'ha permès tenir una estona per fer la taula que hi ha penjada més avall.

He volgut posar una mica de sentit comú i objectivitat a l'assumpte i per això he anat comparant els preus que es varen pagar la temporada passada a cada sector de l'estadi amb els preus que (els que renovin) hauran de pagar la temporada vinent. I la comparativa l'he feta pels abonaments d'adult (que són els majoritaris) i els infantils perquè són el futur del club.

Doncs bé, el resultat en el cas dels adults és per emprenyar-se però en el cas dels infantils és per tallar-se les venes directament.

La pujada dels abonaments infantils només evidencia que qui ha parit aquesta campanya de renovació de socis li importa una merda el futur del nostre club.

Potser hi haurà molts adults que no renovin però la fugida de nens serà històrica, perquè els preus que més han pujat són els del col·lectiu més perjudicat pels horaris demencials que hem de patir, del col·lectiu que més pateix cada dia a l'escola havent de defensar-se contra els nens que són de l'equip que sempre guanya.

180618.png

Si entrem en temes subjectius podríem criticar la repetició de l'slogan "Volem", per molt que ens diguin que el significat és diferent, podríem criticar que els carnets són els més lletjos que hem vist en les últimes dècades i podríem pensar que el vídeo promocional és una invitació a ingressar-nos en una residència lluny de Cornellà. Però són aspectes subjectius i sobre gustos cadascú té els seus.

En qualsevol cas, tot plegat és un despropòsit i demostra molt poc tacte o, el que seria encara pitjor, supèrbia.

I, per rematar-ho, la posada en escena ha estat de fredor total. Zero sentiments, zero connexió amb els socis, zero empatia. Ens venem el jugador franquícia, el que havia de ser l'hereu del més gran i enlloc de sortir de genolls a demanar disculpes i donar explicacions, surten a dir-nos que haurem de pagar encara més per veure la misèria que veiem sobre la gespa.

Volem!

Òscar Julià 

@OscarJulia

Blog    


 31/05/2019 Rubi, d'heroi a traïdor
 19/05/2019 Aprofitar l'onada
 13/05/2019 Els últims 8 partits
 08/04/2019 De víctimes i culpables
 21/03/2019 Incrementar els ingressos
 21/02/2019 De bons i dolents
 22/01/2019 Invariablement mediocres
 15/01/2019 Mantenir-se és innegociable.
 30/12/2018 El procés inexistent
 23/12/2018 L'Espanyol d'Schrödinger
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 27