AVUI A POL

Since 1900 per Marc Palau

Cròniques d'una mort anunciada

Una jornada més, l'equip ha donat una imatge horrorosa en el terreny de joc, una imatge d'equip mort que avui dia pot ser derrotat per qualsevol equip de la competició sense grans dificultats.

Després de la derrota davant l'Eibar, ja van 4 partits consecutius sense guanyar i sense marcar ni un sol gol. On fa unes jornades el descens estava descartat, ja que el teníem a 16 punts, avui està a 10 gràcies a un gol avergare guanyat del que poc en pensàvem que en seria tan important.

El més trist de tot plegat és veure a tots els pericos fent números i mirant el calendari de Depor mentre el nostre director esportiu, Jordi Lardín, va fent declaracions en les quals menciona que no veu una situació delicada. Poder doncs el problema radica en què simplement no hi veu.

Hi ha tants problemes actualment que és difícil resumir-los tots en aquest article. Un d'ells, un que per mi resumeix l'actual situació esportiva del club i alhora la mala gestió planificava del passat és el fet de tenir un entrenador del qual el seu càrrec no en depengui els resultats esportius, sinó una clàusula de recessió estrambòtica. A més a més cal recordar que som l'equip amb el quart entrenador més ben pagat de primera divisió. La simple sensació que no podem fer fora a un entrenador, que va abandonar el projecte abans que comencés aquesta mateixa temporada, per raons econòmiques és el resum perfecte de la nefasta planificació establerta en el nostre club com a full de ruta habitual.

Ara doncs, només queda encreuar els dits per tal que el Deportivo no li doni per fer 10 punts dels 15 restants, ja que de ser així, no vull ni imaginar-me el final de lliga que ens espera, ja que com he dit anteriorment, no veig al nostre equip capaç de guanyar ni un sol partit dels que resten de temporada.

Passi el que passi, i ja a títol personal, em costarà molt perdonar i oblidar les sensacions d'aquesta nefasta temporada, em costarà perdonar a molts jugadors d'aquesta plantilla que van decidir marxar de vacances fa uns mesos. Crec que l'espanyolisme no es mereix escoltar crits de 'a Segunda a Segunda ' que molt probablement sentirem aquest diumenge a les 12h a Montilivi.

Però el més greu de tot ja no és només la situació esportiva ni la mala planificació ni la mala gestió de club, sinó la mort social que s'està produint al nostre club. El nombre de socis baixarà en picat, les grades d'animació, el pulmó i cor de l'estadi, estan desapareixent i no pas voluntàriament i aquells nens petits rebels, en cas de seguir així, acabaran escollint el Girona abans que l'Espanyol, i això, per mi, és el gran mal que ens espera en el futur si la situació no canvia, ser realment el tercer equip de Catalunya.

Marc Palau

@mpc1900