AVUI A POL

La pilota de Dàmocles per Joan Pau Jàvega

La mort del darderisme

Tot i que en el transcurs de la història intervinguin milers de persones, hi ha gent amb una influència intel·lectual tan rellevant que modifica, en major o menor grau, com evolucionen les societats.

Estic parlant dels filòsofs. Les seves postures van més enllà de l'època i, de vegades, salten diversos segles per acabar donant la mà a un altre pensador o abraçant una altra corrent.

Han estat aplaudits, victorejats... però també perseguits i repudiats fins a la mort. Sigui com sigui, en tots els casos, la perspectiva els ha col·locat en un pedestal per a que sempre els recordem.

El futbol també té els seus filòsofs, i l'Espanyol no és una excepció. Ivan de la Peña va ser un dels futbolistes més tècnics de la història del club i la Lliga. El mateix Ronaldo el va mencionar entre els 3 millors companys de joc que ha tingut en la seva carrera. Era pura tècnica i visió, perquè només ell era capaç d'inventar-se passades tan precises com per deixar sol al davanter davant del porter.

Molts entrenadors van criticar la seva tossudesa, la seva falta de constància i que sempre buscava l'opció més difícil. Per no parlar de les lesions que tant el van castigar. Però quan jugava bé, era determinant. A l'Espanyol era amo i senyor de partits que es jugaven segons dictaminés Ivan de la Peña.

Quan es va retirar, una infinitat de noms van ocupar la llista per substituir-lo: Smiljanic, Jônatas, Román, Abraham, Verdú, Jordán, Jurado... però ningú va estar a l'alçada d'aquest pensador. Ha hagut de passar gairebé una dècada fins que, la temporada passada, va néixer un concepte de joc del nostre equip liderat per un jugador: "el darderisme".

Sergi Darder podrà no ser constant, no definir, o no tenir jerarquia al vestidor... però des de De la Peña que no he vist a ningú fer jugar a l'Espanyol com ho feia el balear. Com Sòcrates, condemnat a mort a beure una copa de cicuta que ell mateix es va servir; Sergi Darder ha estat relegat a jugar d'extrem quan la seva millor versió (i està demostrat) és jugar d'interior.

Darder no és extrem. Veiem centelleigs de "darderisme" quan abandona la banda i fa diagonals cap al centre del camp (com li passa a Melendo). Però llavors deixen el lateral exposat a l'atac rival. I l'únic que aconseguim és cansar als nostres. A part que sense interiors o mitja punta no connectem defensa i mig del camp (d'aquí les pilotades a Calleri i ara a RDT). Tot plegat, molt difícil fer gol o encara més, jugar a alguna cosa. Per això crec que les crítiques que està rebent el nostre "10" no li fan justícia.

En fi, citant a Cícero que "filosofar és aprendre a morir", i potser el principal ensenyament de Sòcrates, que la vida s'ha de mesurar en relació amb la mort: "La meva aposta és que aprendre a morir també podria ensenyar-nos a viure".

Joan Pau Jàvega 

@pilotalcap            


 13/06/2020 Delenda est 4-4-2
 10/02/2020 Efialtes de Tessàlia
 02/01/2020 La poma de la discòrdia
 13/12/2019 El fil d'Ariadna
 22/10/2019 Lògica, atzar i màgia
 26/09/2019 Assenyalar a la lluna i mirar el dit
 23/09/2019 El poble ha parlat
 02/09/2019 Gallego i el procés
 20/08/2019 El llegat de Rubi
1