AVUI A POL

La pilota de Dàmocles per Joan Pau Jàvega

La poma de la discòrdia

Poca gent sap que el conflicte bèl·lic més famós de la Història es va originar per una poma.

La Guerra de Troia, la narració més èpica, romàntica i tràgica; explicada entre la mitologia i la realitat, on intervenen déus i herois però també historiadors i arqueòlegs; de la qual se'n deriven les composicions més importants de la literatura universal que són la Ilíada i la Odissea; es va originar per una poma.

La poma de la discòrdia no era més que una poma d'or que Eris va llençar en mig d'un banquet dels déus de l'Olimp amb el missatge: per la dona més bella. Aquest gest va originar una disputa entre Hera, Atena i Afrodita, ja que les tres deesses es creien mereixedores de la Poma Daurada.

Òbviament, ningú dels presents va gosar opinar. I es va derivar el judici a Paris, un príncep Troià que va acceptar el suborn d'Afrodita perquè fos ella l'escollida: l'amor d'Helena, la dona més bella de la terra.

A partir d'aquí, segur que us sona tot el tema del rapte d'Helena, el cavall de fusta, Aquil·les i el seu taló, les aventures d'Odisseu per tornar a casa... Però ningú mai recorda els noms dels soldats rasos que van morir, els pagesos que van veure els seus camps cremats o les famílies que van perdre la seva llar. I estic segur que, si preguntéssim a aquesta gent el per què de tot això, la resposta estaria lluny del veritable motiu: una poma.

Amb aquest article pretenc trobar quina és la poma del pobre aficionat perico: cuers a la lliga, amb el tercer entrenador en una temporada, sense saber a què juguem, sense una identitat...

No voldria simplificar la problemàtica, però si recordem com va ser l'arribada de Rubi la temporada 2018/2019, amb la venta de Gerard Moreno, el nostre capità i davanter estrella; amb la marxa d'homes com Jurado i Javi Fuego, que formaven la columna vertebral de l'equip; amb la sentència de l'anterior entrenador, Quique Sánchez Flores, de que l'equip no donava per a més; i una sensació de fracàs general del projecte de Chen.

Res feia pronosticar que aquella temporada aconseguiríem la millor classificació a la lliga dels últims 11 anys i que aniríem a Europa. I menys amb l'arribada de Borja Iglésias, un desconegut davanter de segona divisió.

Un sistema revolucionari, almenys pel nostre futbol perico, amb un 4-3-3 i un mig del camp de Sant Adrià format per Darder, Roca i Melendo; van desenvolupar una idea de bon joc que vam batejar amb el nom de "darderisme".

Exceptuant la mala ratxa de resultats, puc afirmar que ha estat el millor Espanyol jugant a futbol que la meva vida (vaig néixer el 1991) m'ha permès veure. Fins i tot vam fer perillar la classificació del Barça per la Copa del Rei.

La plantilla 2018/2019 presentava moltes limitacions. Especialment a les bandes. Piatti i Hernán, a part de la mala sort amb les lesions, són futbolistes de temps passats. Sembla que al futbol contemporani no hi ha lloc pels extrems clàssics que no són de cama canviada. Especialment per aquells tècnics que volen possessió i gols: és més fàcil fer un gol amb tres homes orientats a disparar a porteria; que no pas obrint el camp el màxim possible per crear espais, aprofundir fins a línia de fons i buscar, amb centres, al davanter.

Al mercat d'hivern va arribar Wu Lei, qui va suplir aquesta mancança jugant per l'esquerra essent dretà, i va cumplir amb nota. I també va arribar Ferreyra, per no dependre de Borja. Semedo no va tenir la mateixa sort.

Aquesta temporada 2019/2020, Rubi, per a mi l'artífex de l'èxit de l'Espanyol la temporada passada, ens deixa per anar al Betis i s'emporta amb ell a Borja Iglésias.

L'altra baixa destacable és la de Mario Hermoso, un jove central esquerrà que es va guanyar fama internacional aprenent al costat de David López, que se'n va a l'Atlético.

Amb tots 3 casos, crec que poc es pot retreure al club perquè les marxes van ser inevitables pel potencial econòmic dels altres clubs o per temes contractuals.

Es van produir altres baixes insignificants com ho van ser Roberto (West Ham), Óscar Duarte (Levante), Sergio García (fi contrate), Rosales (tornava al Málaga), Alfa Semedo (tornava al Benfica), Álvaro Vázquez (sporting de Gijón), Hernán Pérez (Al Ahli) i Álex López (cedit al Lugo).

Fins aquí, una planificació de 10 pel que fa a les baixes, alleugerant la plantilla i el límit salarial amb aquells jugadors que no rendien a un nivell òptim i donant sortida als joves en forma de cessió per agafar experiència.

Així mateix, arribava el moment de les altes amb el repte de millorar la plantilla passada i amb l'exigència que suposa jugar a Europa. Però sobretot calia trobar un entrenador continuista i un nou davanter referència.

Gallego va fer mèrits de sobres per ser l'entrenador escollit: de la casa, coneixedor de la pedrera i jove, ja que els entrenadors joves aposten per aquest futbol contemporani de possessió i d'atac atractiu i valent.

Es posava remei a les bandes, almenys a l'esquerra, amb l'arribada del Monito Vargas.

També arribava Iturraspe, una incorporació significativa, tot i que no està tenint minuts ni sort amb les lesions, perquè indica quin era el model de sistema que es perseguia. Després del Barça, l'altre equip a la lliga referent del 4-3-3 és l'Athletic. Així que incorporar a Iturraspe era un altre indici continuista a més que permetia respirar a Marc Roca i teníem joventut i experiència en aquesta posició.

I va arribar qui, aparentment, era la millor opció per la defensa: Fernando Calero.

NIngú va entendre perquè no es va reforçar la banda dreta amb un lateral amb garanties i un extrem dret que fos esquerrà. En el primer cas, la sorpresa de Víctor Gomez ha estat una sort, però segueix vacant la posició d'atac.

Amb Calleri és més difícil fer una valoració perquè, tal i com està jugant l'equip, no es pot culpar a un davanter de no fer gols. I aquí és on comença la nostra poma de la discòrdia:

pomadiscordia01.png

RCD  Espanyol 2018-2019

pomadiscordia02.png

RCD  Espanyol 2019-2020

Gallego va tirar pel terra tota la planificació amb un sistema conservador i antic que ningú va entendre: el 4-4-2, amb Monito desaprofitat a la punta d'atac acompanyant a Calleri, Melendo d'extrem, un mig del camp de tall defensiu amb Roca i Víctor Sánchez, Darder a la banqueta i un lateral dret que, encara no m'explico, no sé com no va pujar ell a Víctor Gómez.

La trajectòria de Gallego ja està més que comentada i amb aquestes va arribar Machín. L'entrenador sorià també està lluny del 4-3-3 sobre el qual s'havia planificat tot, però la desfeta de l'equip era tal que qualsevol canvi podia ser benvingut.

Es buscava l'efecte que va tenir el tècnic a Girona on, quan ja no tens res a perdre, qualsevol canvi és vist com una oportunitat.

Però el sistema de Machín exigeix de jugadors molt específics i ja hem vist que la planificació no es va fer en vista al 3-5-2. A més, el tècnic sorià no va guanyar les dues finals contra el Betis i Leganés. Per mi, decisió encertada.

Ara arriba Abelardo de qui es rumoreja que és fidel al 4-4-2 o del 4-2-3-1. Per mi, tot el que no sigui continuista al llegat de Rubi és arriscar-se a la pitjor versió de Marc Roca, Sergi Darder i Melendo.

Però Abelardo té un avantatge: el mercat d'hivern, on l'aficionat perico té moltes esperances dipositades. Però què cal reforçar? Està clar que no fem gols però també n'encaixem molts. Els canvis substancials d'una temporada a l'altra només són dos noms o tres comptant a l'entrenador.

A tota aquesta depressió de joc i resultats se li suma un altre inconvenient: una pèrdua d'identitat. Jo m'atreviria a dir que és conseqüència dels mals resultats i que, posant remei a lo esportiu, la resta comença a agafar engranatge.

Perdoneu si m'he excedit però ho he vist necessari perquè em temo que no sabem quin és l'origen de tot això. Fa anys que estem buscant en va una bona base sobre la qual construir aquest equip que ens ha de portar alegries. Quan per fi l'hem construïda, som incapaços de donar-li continuïtat. Al meu parer, la poma és el 4-3-3. Naturalment, hi haurà qui no hi estarà d'acord, però per això se l'anomena la poma de la discòrdia.

Joan Pau Jàvega 

@pilotalcap          


 10/02/2020 Efialtes de Tessàlia
 13/12/2019 El fil d'Ariadna
 22/10/2019 Lògica, atzar i màgia
 26/09/2019 Assenyalar a la lluna i mirar el dit
 23/09/2019 El poble ha parlat
 02/09/2019 Gallego i el procés
 20/08/2019 El llegat de Rubi
1