AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Així està la cosa

David Gallego ja és historia. Fins aquí hem arribat i bona sort mister. La casa comunicarà en breu el seu cessament i el fitxatge de Machín. Una casa que en la seva forma de procedir torna a demostrar que el projecte Chen és més allunyat del que caldria de la voluntat de la massa social, que ha tornat a assistir atónita i esmaperduda al lentíssim i incomprensible procés de presa de decisions. Hi havia fa temps raons objectives pel canvi d'entrenador, no cal enumerar-les ni fer llenya de l'arbre caigut, però tan preocupant com la marxa de l'equip és l'assumpció per part de tots, que la classificació de la temporada anterior no es repetirà. Una entitat que es titlla a si mateixa de "espècie en expansió" no pot permetre la devaluació del seu patrimoni esportiu sense haver actuat molt abans amb tota la contundència. Aquesta decisió, eminentment esportiva, posa en entredit la feina de tots els departaments del club i no s'entén com s'ha pogut dilatar tant.

Vaig escriure i encara sostinc, que la plantilla és prou digna per afrontar les tres competicions, i crec que la feina feta per Rufete és prou bona. Però és evident que la plantilla no és tan bona com per garantir a totes llums una nova classificació europea al terme de la present temporada. Assumir això com a punt de partida, ja pressuposa haver baixat un graó important en les espectatives de creixement. Després de la marxa inesperada de Rubi, dipositar aquesta plantilla en les mans d'un novell era arriscat, tot i que es cert que Gallego mereixía l'oportunitat. L'única raó per no donar-li l'equip fora que s'hagués considerat, que davant d'un any històric, calia un entrenador de més volada i experiència i una plantilla més forta, la qual cosa vol dir inversió. Diners. Però la consigna va ser prudència económica i la direcció esportiva ni tant sols va poder fitxar un banda dreta davant la negativa del president. Tanmateix, quan ja internament van aparèixer signes clar de que el projecte anava pel pedregar -ja fa temps que des de dins es sap del poc feeling de Gallego amb jugadors i bona part del staff- s'havia d'haver actuat d'immediat i sense contemplacions. Ara tenim un vestidor dividit i devaluat que serà complicat recuperar, i amb menys marge del que creiem per a la reacció. És molt possible, vist el calendari, que l'Espanyol arribi a 2020 enredat en la lluita per sortir del descens. I com paradoxalment acostuma a passar al futbol, els calers que t'estalvies a l'estiu, t'els has de gastar a l'hivern. Ara amb Machín i sens dubte al gener amb fitxatges.

Dit això, no tinc cap dubte que ens en sortirem. Ni de que encara que sigui difícil creure-ho a la llum dels darrers esdeveniments, l'entitat segueix creixent, però ho fa a una velocitat molt i molt menor de la que necessita. I la massa social ja no sap que creure, perquè tot ho interpreta amb lógica de club de futbol i això ja fa temps que és una altra cosa. Una cosa que tampoc es comporta essencialment com una empresa, ja que ni es marca objectius clars ni passa comptes als responsables quan els objectius no s'aconsegueixen. Una cosa que suma persones, però no te líders ni referents que ens expliquin realment i amb credibilitat que vol fer el president Chen amb aquest club. El poble perico cada cop més desenganyat i descregut encara espera algú que li digui cap a on camina l'Espanyol. Sort a Gallego. Sort a Machín. Sort, Espanyol.

Francesc Via 

@francescviapol          


 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 09/09/2019 Una plantilla digna
 02/09/2019 Confiança
 26/08/2019 Ucrania o muerte
 19/08/2019 Esto acaba de empezar
 29/07/2019 Radiografía a medio verano
 09/07/2019 Estrategia Europa League
 01/07/2019 Un estiu decisiu
 11/06/2019 El plan Chen
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 65