AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Una plantilla digna

El mal rotllo derivat de la derrota davant el Granada s'ha endut pel davant moltes consideracions objectives sobre la confecció de la plantilla. Tanmateix, s'esperaven notícies al darrer tram de mercat que finalment no han arribat i això sempre distorsiona la percepció global. A l'afeccionat de futbol li deixa millors sensacions un fitxatge al darrers minuts encara que això implica normalment precipitació, improvisació o reactivitat. També en algunes publicacions he llegit algun anàlisi molt negatiu del mercat de l'Espanyol, quan crec que el que acabem de tancar fa una setmana ha estat àmpliament satisfactori, i que hagi mancat alguna peça per arrodonir-ho no hauria d'impugnar tota la feina feta. En aquests moments que tot sembla trontollar, ens hem de refugiar la idea que tenim un grup prou vàlid per no viure una mala temporada, malgrat les dinàmiques siguin tan decisives al món del futbol. 

Fent un recompte ràpid de pros i contres, en els primers trobem haver racionalitzat la despesa de plantilla. Ens hem alliberat de fitxes altes que no marcaven la diferència i els nous han entrat en una escala salarial lògica. A més ha estat inèdita la manera com s'ha tensat la corda de les vendes, aconseguint la suma de la clàusula per Borja i una bona quantitat per Hermoso. Pel que fa a les incorporacions hem fitxat dos homes esportivament molt interessants que poden significar un patrimoni econòmic superior als dos que han marxat. Dels quatre cedits que tenim, dos són molt assequibles (Ferreyra i Corchia) mentre que el tercer, Calleri, suposa haver adquirit capacitat golejadora provada a baix cost. Entre els dos argentins, han d'igualar amb facilitat els números del Panda. La resta de fitxatges, en més o menys mesura, són homes que poden aportar minuts i complement davant una temporada que almenys fins al gener anirà carregada de partits.

Pel que fa als contres, és obvi que ens manca un titular per banda dreta que ens aporti desbordament i centrades (anem molt coixos de centradors en un equip que té rematadors tan clars). Pel que fa a l'equilibri, tenim mancances evidents a les bandes on tret d'excepcions hi ha els jugadors de menys nivell de la plantilla, i per contra overbooking en algunes posicions sense que hi hagi peces realment polivalents. El centre del camp és la parcel·la més evident, tot i que en aquest cas com en el de l'eix de la defensa, cal veure que succeeix amb una peça que pot donar molt de joc: David López.

El mateix Gallego, malgrat el clima de pessimisme regnant, no amagava la perdiu en roda de premsa i ho deia sense embuts: la plantilla és bona. O com li agrada de dir al Director General Esportiu, és molt digna. El problema és com sempre l'expectativa. Hem gastat més que mai en aquesta temporada, però també ho han fet els nostres rivals, en un moment en què la classificació europea potser demandava un esforç extra. La gent perica, que veu com 12 anys després l'equip juga a Europa, pensava que aquest era l'any per accelerar. Però Chen no s'aparta un mil·límetre del pla establert i prefereix el creixement sostingut de l'entitat mentre segueix netejant els comptes del club. Aquesta coherència, que hom celebraria en la majoria d'ordres de la vida, no s'entén bé des de l'òptica del futbol. La seva velocitat no és la nostra, com ha quedat ja clar en altres ocasions. Com sempre, la pilota dictaminarà qui té la raó.

Francesc Via 

@francescviapol         


 06/12/2019 Asumiendo responsabilidades
 02/12/2019 La tarde en que nos fuimos a la mierda
 25/11/2019 Sumar
 11/11/2019 La (semi)final
 04/11/2019 Recetas para salir del pozo
 31/10/2019 Fitxatges i caràcter
 07/10/2019 Així està la cosa
 30/09/2019 Gallego: un relevo necesario
 16/09/2019 Discursos
 02/09/2019 Confiança
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 66