I per fi ha arribat la molt anhelada victòria. Una victòria en el nou derbi català de primera que serveix per animar una afició desangelada i per espantar de forma definitiva els fantasmes del descens. Una victòria que no només són 3 punts, són també una clara demostració que aquest equip ha estat clarament desaprofitat al llarg de la temporada i és que sense fer un partit brillant, l'equip es va endur la victòria d'un dels camps que més complicat s'ha presentat sumar aquest any a primera. Per tant, em sap greu senyor Quique Sánchez Flores, però aquest equip SI donava per molt més.

El partit enfront del Girona va demostrar un cop més que el que hi ha hagut al llarg de la temporada amb Quique a la banqueta no era pas una falta de qualitat futbolística, sinó una falta total de confiança entre el cos tècnic i la plantilla. A més a més, tinc la sensació que els jugadors han fet el "llit" a l'entrenador en aquesta recta final de temporada.

Amb l'arribada del tècnic interí, David Gallego, vam poder veure a Montilivi una plantilla unida, treballadora i amb confiança. David Gallego ha portat a l'equip una alenada d'aire fresc, una sortida d'una dinàmica que començava a ser extremadament negativa en l'esportiu però també en el social. Vam poder veure un entrenador humil, amb una relació molt propera amb els jugadors, amb un discurs clar i directe abandonat la prosa i la lírica establerta últimament en les rodes de premsa periques, però per sobre de tot, un entrenador que sent que l'espanyol pot ser la seva gran oportunitat professional.

El partit de diumenge ens va deixar també un nou recital del 'successor' que suma ja 14 gols en el que va de lliga deixant clar un cop més que hauria de ser, avui dia, l'únic jugador intransferible de la plantilla. A més a més, vàrem poder veure un dels millors partits d'un dels jugadors que ha de ser clau en el projecte, Sergi Darder, que amb una mica de confiança, un joc besat amb l'obtenció de la pilota i situat en la seva demarcació natural pot aportar moltes coses positives a l'equip.

Ja per acabar, cal destacar que un cop més s'ha demostrat la poca memòria que té el món del futbol i es que no fa gaire temps, abans que el Girona estigués per primer cop a la seva història a 1ª divisió, el club 'amic' dels gironins no era pas el veí de la ciutat, vàrem ser nosaltres.

L'Espanyol, al que li van oferir càntics de 'A segunda' el passat diumenge a Montilivi, ha sigut en els últims anys qui ha ajudat al Girona en forma de nombroses cessions de jugadors i qui va assistir a la inauguració de l'actual estadi de Montilivi. Lluny de recordar, sembla que l'afició gironina ha decidit seguir al ramat i ja se'ls hi ha enganxat certs tics, entre d'altres la prepotència, doncs que un club totalment novell a la Primera divisió espanyola cantí "A segunda" al quart equip amb més temporades a Primera, és si més no graciós.

Marc Palau