AVUI A POL

DANI GARCÍA LARA: 'M'HAN CAIGUT PALS PER DIR-HO, PERÒ CREC QUE NO ES DONEN LES CONDICIONS IDÒNIES PER REPRENDRE LA LIGA'

21/05/2020
L'exfutbolista perico, una veu discrepant i sincera: "Jo era partidari de declarar-la nul·la". "Cal centrar-se en aquesta salvació, ja hi haurà temps de buscar culpables" afirma sobre la situació de l'Espanyol, tancant també la polèmica per la seva sortid

Redacció, 14:45h Dani Garcia Lara va arribar a l´Espanyol l'any 2005 de la mà de Miguel Ángel Lotina provinent del Zaragoza, i va protagonitzar un dels conflictes més curiosos del futbol espanyol en denunciar el FC Barcelona per mobbing laboral, quan es resistia a marxar del club blau grana malgrat la manca d'oportunitats. La seva sortida de l'Espanyol, malgrat restar-li un any de contracte, també va estar envoltada de la polèmica perquè va demanar al club la rescissió unilateral de l'acord que tenien renunciant a un contracte important a causa de les complicades relacions amb Lotina i un suposat enfrontament amb el grup capitanejat per un futbolista destacat. "A l'Espanyol vaig gaudir, es va ajuntar una generació molt bona, vam passar un bon any i vam jugar bé al futbol amb Lotina. Però allí vaig tenir després un problema personal amb un company que en aquell moment tenia molta força i per voluntat pròpia, vaig decidir marxar-me. Vaig comprar la meva carta de llibertat; tenia aquest any i tres més signats però vaig pagar la meva llibertat i, sense tenir res, em vaig anar a casa meva", confessava recentment l'ex davanter. Després de quedar lliure, va fitxar pel Olympiakos de Grècia, on en la seva primera temporada va conquistar el doblet: Lliga i Copa. Sense acabar el seu contracte de dos anys, a mitja temporada 2006-07 va ser traspassat al Denizlispor i després d'un efímer pas pel club turc, va decidir tornar a Espanya per a instal·lar-se a Madrid amb la seva família, deixant l'esport professional per a continuar practicant el futbol de manera amateur, quelcom poc habitual en un jugador que fins i tot va vestir la samarreta de la selecció nacional.

Amb Dani hem parlat avui al nostre programa de ràdio d'aquesta represa de la competició: "No era partidari que es reprengués, era partidari de deixar-la nul·la. M'han caigut pals però parlo sempre lliurement, i crec que no es donen les condicions idònies. Es podrien haver abocats els esforços en planificar la propera temporada; no es donen les condicions, no ho veig per enlloc; s'ha decidit així, hi ha molts interessos però no es donen les circumstàncies per jugar".

I afegeix: "El que vull defensar és el paper dels jugadors; tots els futbolistes són professionals on sigui, mes enllà dels diners, és quelcom vocacional, però està en quines condicions es farà. Estem enviant un missatge de jugar però les circumstancies no són les mes propícies: sense públic, ni temps de recuperació, cansament, lesions musculars que et deixaran fora després de tres meses esperant i fent una pretemporada que podria no servir de res, i a més amb una càrrega important per començar la propera. He trobat posicionaments dintre de món del futbol; a les xarxes, on no hi ha filtre la gent no s'atreveix a opinar sincerament per les conseqüències, a mi no em passa, opino amb llibertat i insisteixo, no es donen les circumstàncies per jugar. Fixem-nos en la Bundesliga, vuit lesionats en la primera jornada. Potser quan passi començaran a pronunciar-se els que quan tocava estaven callats". Malgrat un dels actors principals en aquest decisió es el president de LaLiga, l'exfutbolista fa un apunt important: "Javier Tebas ha fet coses molt bones pel futbol, però el que està per sobre de tot es la salut, i en el món del futbol no es donen les condicions necessàries. Hi ha uns responsables, Sanitat, la Federació, que s'haurien de manifestar; si tots decideixen que s'ha de jugar no serà nomes responsabilitat d'un únic ens".

 

 

Decidit en qualsevol cas com està que la Lliga tornarà, està veure si canviarà l'escenari per als diferents equips: "Veurem un escenari totalment diferent, hi ha jugadors que porten millor la pressió i altres que no; l'aspecte físic és fonamental, pot ser un avantatge tenir gent jove però qui conservi millor els seus efectius tindrà avantatge. Després, tothom s'està jugant alguna cosa, es porta la competició a dintre i sortiràs a guanyar. Insisteixo, la clau pot estar en competir, descans i recuperar en el millor temps possible. També he trobat a faltar la veu dels entrenadors, sempre es queixaven del poc temps per recuperar i ara es queden sense aquest argument cara al futur perquè han donat el seu vistiplau". I per l'Espanyol?: "Dependrà de la pressió en cada estadi, hi ha jugadors que estan mes encotillats a casa per la pressió el públic. Ara aquest factor no el tens, dona igual jugar en un camp o un altre i beneficia, hi haurà equips en que aquesta pressió passarà a ser la de partidets d'entrenament. Tots els que ho hem fet sabem què suposa jugar a porta tancada, és tot molt fred. Hi ha moltes incògnites, tenim un escenari desvirtuat; ara que la cosa esta clara, el que cal és acostumar-s'hi i competir de la millor manera possible". Qüestionat per si li ha sorprès la mala temporada del conjunt perico, admet que "sorprèn perquè les expectatives eren grans però van marxar home importants i es  van veure perjudicats en totes les línies. T'has d'emmotllar a l'altra competició, l'europea, amb viatges... el que cal fer és una anàlisi profunda dels fitxatges que s'han fet, si han enfortit el que necessitaven. En el mercat d'hivern s'han reforçar be, i l'arribada d'Abelardo li ha anat bé i han aconseguit punts. El que crec és que en l'actual situació de la competició no és moment d'assenyalar culpables i sí de provar d'aconseguir la permanència, cal centrar-se en aquesta salvació, ja hi haurà temps de buscar culpables".

Ja per acabar, li hem preguntat pel seu pas per l'Espanyol, i l'esmentat afer que va condicionar la seva permanència en l'equip; Dani passa pàgina, i es queda amb el que va haver de positiu, que va ser molt: "El que passa ela vestidors es queda allà, allò és sagrat, queda com a anècdota. Va ser un any increïble pel grup que teníem, ens vam classificar per Europa, i l'ambient era una meravella. Es va trobar un bon equilibri entre la majoria de la plantilla, es dels equips que sempre dic que m'ho vaig passar millor, vaig signar per quatre anys i  tant de bo els hagués pogut complir, llàstima que vaig haver de marxar per una circumstància personal. Ho recordo tot amb molt d'afecte".