AVUI A POL

'LA IL·LUSIÓ ÉS QUE NICO ARRIBI ALLÀ ON VULGUI'

12/09/2019
Els pares de Melamed, la joia del planter perico que es disputen Espanya i Argentina, parlen de com veuen l'esclat del nano, el jugador més jove debutar a Europa amb la blanc-i-blava.

Redacció, 7:30h Durant aquesta aturada FIFA hi ha hagut quatre pericos citats amb les seves respectives seleccions, Javi Puado i Pol Lozano, que van debutar amb la renovada selecció nacional Sub-21 de Luis de la Fuente, Matías Vargas, que va signar una aassistència i va marcar de penal amb la Sub-21 albiceleste, i Wu Lei, autor també dun gol a les Maldives amb l'absoluta Xina. Més enllà d'aquest futbolistes, aquesta pausa per als partits de seleccions ha servit per parlar de la situació de d'un altre perico a qui es disputen Espanya i Argentina, Nicolás Melamed Ribaudo. Nascut a Castelldefels, fa 18 anys, el seu avi és argentí i una glòria de la dècada dels 60 en aquell país, Felipe Ribaudo, un davanter que va ser campió Metropolità, campió de la Llibertadors i que es va proclamar campió de la Intercontinental en 1968 amb Estudiantes de la Plata enfront del Manchester United a Old Trafford. Fa només une ssetmanes, Melamed es va convertir en el jugador més jove a debutar en l'Espanyol a l'Europa League en jugar davcant el Lucerna; considerat una de les joies del planter blanc-i-blau -té contracte fins a 2023-, el seleccionador Lionel Scaloni va trucar a les oficines del club per a conèixer una mica més de d'aquest extrem esquerre que per les seves arrels familiars podria jugar amb Argentina.  Està  a les seves mans decidir quin combinat nacional defensa

Els seus pares, Adriana i Claudio, es feliciten en declaracions a MARCA per aquesta estrena europea:  "Sempre ha tingut el somni de convertir la seva passió en el seu futur, però amb els peus a terra. Sempre anàvem a veure'l d'aplegapilotes i això ens feia il·lusió. Encara que aquest dia, en entrar per la zona de familiars ja vam veure que era diferent. Quan escalfava, ens vam posar nerviosos”, afirma el pare, i rebla la mare: "Es fa una mica difícil perquè veiem enlairar al nen abans d'hora. Com a pares voldríem veure-li feliç en el futur. No podem predir el que passarà ni pressionar-li. La il·lusió és que arribi on ell vulgui”. Insisteixen a més que la figura de l'avi no és un pes extra pel Nico: "No té pressió, en tot cas orgull. Ell se sent una mica identificat, però té molta seguretat quan trepitja un camp i sap molt bé el que ha de fer”.


PUBLICITAT