AVUI A POL

POC A POC I DE MANERA SEGURA

10/09/2019
Malgrat l'ampliació de capital el club no altera la seva política; l'increment del límit salarial encara no permet lluitar de tu a tu contra un grup de clubs contra els quals es busca competir per fer un salt qualitatiu i que Europa no sigui puntual.

Redacció, 7:30h Ahir LaLiga, la patronal del futbol espanyol, va comunicar als clubs professionals quin era el seu límit salarial per a la temporada 2019-20, dit d'una altra manera, l'import màxim que cada equip professional pot realitzar per a cobrir la despesa de la seva plantilla i cos tècnic; la xifra es calcula restant els ingressos (drets de televisió, patrocinis i entrades, entre altres conceptes) i les despeses estructurals de cada club, incloses les partides de salaris, seguretat social, fitxatges i amortitzacions. Pel que fa a l'Espanyol, la xifra queda en uns 68,7 milions d'euros, un increment considerable respecte a la quantitat d'ara fa un any, 56,8, i més encara si tenim en compte els 47,4 de la 2016-17 quan Chen Yansheng va arribar a l'entitat per fer-se càrrec del projecte.

Tot i això, només cal comprovar les xifres per veure que l'Espanyol encara resta a considerable distància d'un seguit de clubs contra els quals es busca competir per fer un salt qualitatiu  a nivell domèstic, i que anar a Europa no sigui quelcom puntual sinó una tònica habitual temporada rere temporada. Evidentment, queden a tot un món entitats com FC Barcelona  (671,4 milions), Madrid (641) o fins i tot Atlético de Madrid (348,5), però també gairebé tripliquen la xifra del club perico d'altres com Sevilla (185,2) o València (170,7). Aquí ve un seguit d'entitats que en teoria estan en l'escalafó al qual aspira l'Espanyol, com el sisè, el Villareal, amb 108,6 milions, l'Athletic 103,2 o el Betis 100,3; fins i tot el 9è, la Real Sociedad amb 81,135, està encara lluny del que pot gastar el club perico. 

Evidentment, cara als propers anys s'ha d'intentar millorar en aquest límit per poder competir en igualtat de condicions amb aquests competidors i les línies estan clares tot i que de vegades poden semblar incompatibles: seguir en la línia de privilegiar el sanejament del comptes fins arribar al deute 0 -amb l'ampliació de capital, aquest hauria de quedar en uns gairebé testimonials 40 milions d'euros- i convertir l'anar a Europa en una constant. Tot i això com diem el projecte blanc-i-blau com s'està veient vol sustentar-se en primer terme en uns comptes sanejats més que no pas en inversions esportives, quelcom que confirma el fet que els diners pel nou projecte que encapçala David Gallego han arribat de les vendes d'actius esportius. Ja estava clar quan va sortir a la llum la decisió de dur a terme l'ampliació de capital que no havia de significar que es dediqués una partida extra per invertir més diners en fitxatges però sí que s'ha notat a l'hora de mantenir una posició de fermesa en el mercat, ja que el club no ha tingut obligació de vendre per a equilibrar el límit salarial i tampoc per escassetat. Aquesta guanyada solvència econòmica s'ha convertit en una de les potes del projecte perico que abandera Rastar, i que completen l'aposta pel planter, la prudència pel que fa al mercat -no es faran bogeries a nivell d'inversió per la classificació europea, evitant hipoteques perilloses-, i l'expansió internacional, amb la convicció que la marca Espanyol ha de traspassar fronteres amb el mercat asiàtic com a objectiu principal.

 

 

El vicepresident Carlos García Pont ja deixava clara quina seria la política del club quan es va fer pública la decisió de tirar endavant aquesta ampliació:  "El projecte que teníem és el mateix que tenim, l'ampliació afecta al passiu del club però no de manera grossa als diners que hi ha per fer coses, és una continuïtat del projecte que Chen tenia disposat. Hi ha un aspecte econòmic en el tema, que no s'ha de tronar a préstec i no s'han de tornar els interessos, no es va fer abans per les restriccions del govern xinès. En el món del futbol es parla dels diners massa a la lleugera, hi ha projectes en que entren els diners a dojo com el Chelsea o el PSG, significa canviar a dinàmica d'una empresa sanejada: si gastes més del que ingresses acabaràs malament. Una ampliació de capital et permet gastar una mica més de diners durant un període de temps prudent per veure si generes més ingressos però no et permet fer bogeries, les coses s'han de fer poc a poc. Dóna tranquil·litat, tindrà un impacte en el límit salarial i reforçar l'equip. Estem treballant en ampliar a Ciutat Esportiva, a banda dels jugadors hi ha actius que s'han de modernitzar. Quan va entrar Chen el club estava viu, i s'ha d'agrair, però no es podia invertir en aquests temes. Chen no deixa de ser un empresari, ha aixecat les empreses des de zero i fa les coses poc a poc, anant pas a pas i desenvolupant projectes seriosos. Els clubs s'han de construir poc a poc de manera segura, si es fa tot ràpid acabaràs fent un desastre: no hi ha intenció de tirar milions per sobre, el sentit comú diu que els ingressos han de pujar poc a poc i en això estem. Si any rere any vas anant fent les coses bé la tendència serà anar cap a dalt".


PUBLICITAT