AVUI A POL

WU LEI OBRE EL SEU COR

22/05/2019
L'atacant xinès, un ambaixador de luxe de l'Espanyol i del sentiment blanc-i-blau al seu país, repassa aquest mesos com a perico: "Si no hagués vingut a Espanya, mai hauria pogut arribar a imaginar com l'amor en el futbol d'homes, dones i nens és tan pur

Redacció, 9:45h Quan Wu Lei va arribar a l'Espanyol a finals del passat mes de gener, va ser enmig de la racança d'un entorn el perico que posava en dubte que fos el que necessitava l'equip en aquell moment, i que rebia amb preocupació les notícies que aribaven del seu pais a l'entorn del seu estat fisic per la lesió a l'articulació acromoclavicular de l'espatlla esquerra que es va fer a la Copa d'Àsia. Ara, passats els mesos, la decisió del club d'incorporar-lo s'ha demostrat un encerts tant en l'aspecte esportiu com en el de comercial, i fins i tot s'ha de dir que s'ha convertit en un ambaixador de luxe del nostre club en el mercat asiàtic, considerat estratègicament prioritari. A nivell esportiu, ha tancat el seu primer mig any a Espanya amb amb 1062 disputats i tres gols, entrant en la història de la competició com el primer xinès que marca un gol a Espanya. A nivell d'imatge, la seva presència a l'entitat ha fet créixer de manera exponencial l'impacte de la marca Espanyol a l'Orient; l'últim exemple de com està servint per convertir l'entitat perica en una referència allà es que el vídeo que va publicar els dels festejos després de la classificació europea, que el mostravn sense samarreta i a coll dels propis seguidors, s'ha fet viral a les xarxes socials xineses superant 17 milions de reproduccions, quelcom impressionant. A més, la seva implicació amb el sentiment perico està sent total i absoluta, com ho demostren les seves paraules a la xarxa social xinesa Weibo: "Porto pràcticament quatre mesos a Barcelona i m'estic familiaritzant amb el càlid sol i amb l'entusiasme dels seguidors d'aquí. Aquesta temporada ha arribat a la seva fi, i m'operaré de la lesió d'espatlla que vaig patir durant la Copa d'Àsia, a l'inici de l'any. He escrit uns pensaments dispersos sobre la meva vida a Europa i de la meva vida interior, que espero compartir aquí. Si no hagués vingut a Espanya, mai hauria pogut arribar a imaginar com l'amor en el futbol d'homes, dones i nens és tan pur i sense reserves. Els jugadors més joves de la nostra plantilla van celebrar com a bojos en el vestuari la victòria tan difícil del cap de setmana, igual que si haguessin guanyat la Copa del Món. Els seguidors a les graderies rendeixen en cada partit a casa un minut sencer d'aplaudiments, en el minut 21, per a homenatjar a Dani Jarque, el capità que va morir d'un atac al cor fa deu anys. En el futbol aquí, més enllà de riures i crítiques, reina l'entusiasme i el respecte. Tal com aquestes històries i fragments desfilaven pel meu cervell vaig decidir registrar-les en paraules. Totes aquestes sensacions només existeixen en el precís moment en què ocorren, però per a mi són un dels records més bonics de la meva vida. Potser hi ha més sots i ones gegants en el futur del meu camí futbolístic, però m'expressaré amb la valentia del meu cor i seguiré endavant. Durant tota la nostra vida, hem de desfer-nos de les expectatives dels altres i ser-nos fidels a nosaltres mateixos".

 

 


PUBLICITAT