AVUI A POL

ENTRE LA IL·LUSIÓ I LA POR AL 'BISCOTTO'

14/05/2019
Tot i que l'equip ha passat en mes i mig de veure de prop la zona de descens a signar números de Champions, acaba la Lliga depenent del que passi al Pizjuán: les cases d'apostes encara no detecten una tendència a l'empat

Redacció, 7:30h L'Espanyol afronta l'última setmana de la Lliga amb un sentiment planant sobre l'ambient, el de la il·lusió: la gran marxa de l'equip en aquest últim tram de curs permet encarar el final de la competició regular en un escenari força engrescador, amb opcions reals de ser setens i d'aquesta manera guanyar-se el dret a disputar les tres rondes prèvies de l'Europa League, quelcom impensable quan fa només unes jornades, els de Rubi es trobaven en una situació si no de patiment sí delicada.

El passat 6 d'abril, fa poc més d'un mes, tancava una dura setmana del tres partits que fins aleshores no estava sent especialment fructífera per als seus interessos; els nostres venien d'haver-se de conformar amb fer un bon partit al Camp Nou però sense cap premi en forma de punts, i de sumar només un davant el Getafe i gràcies, a Cornellà-El  Prat, el que feia que la visita a Montilivi per enfrontar-se al Girona fos un encontre determinant.  Aleshores, més que mirar cap a dalt com pretenia Rubi tocava estar pendents de la zona baixa de la taula i d'evitar patir més del compte per aconseguir una permanència que en aquell moment no estava pas resolta. El partit davant els gironins, que es trobaven en una situació molt parella, només un punt per sota nostre a la taula, feia que l'encontre hagués de servir per definir quin dels dos conjunts vivia amb una mica més de tranquil·litat el darrer mes i mig de competició. El triomf, brillant, a casa del conjunt blanc-i-vermell va suposar un impuls i certificar un punt d'inflexió tant a nivell classificatori com anímic, mentre pel quadre d'Eusebio va la derrota va suposar un autèntic clatellot que ha acabat desembocant en un descens que si bé no és encara matemàtic, tothom dóna ja per segur.

 

 

Un mes i mig després, els números de l'equip es poden definir senzillament com a espectaculars: el 30 de març, després de la derrota al Camp Nou,  teníem 34 punts i estàvem només 6 punts per sobre de la zona de descens i a 9 punts de la zona europea, Europa, i en aquest temps el balanç és de 4 victòries, 4 empats i cap derrota, que es tradueixen en 16 punts de 24 possibles, el 67% dels punts. Com llegíem ahir en l'acurat estudi estadístic del nostre company Òscar Julià, aquesta dada millora fins i tot l'espectacular inici de temporada dels blanc-i-blaus, aquella que va portar els de Rubi a situar-se segons a la taula a 3 punts del líder acabada la jornada 11 -el balanç va ser de 21 punts de 33 possibles, un 64%-. Aquesta impressionant dinàmica només queda superada per un equip, el campió FC Barcelona, que ha fet un punt més, 17, amb l'afegitó que els pericos són els únics que no han perdut cap encontre. A més, l'Espanyol és en aquesta mini-lligueta virtual de 8 partits el tercer equip amb més gols marcats (14), per darrera només del Valencia (18) i el Levante (17), però és qui te un millor balanç en diferència de gols amb +7 (14 gols a favor i 7 en contra).

Aquesta excel·lent dinàmica, la millor de tot el campionat, qe ha vingut acompanyada d'una versió del joc si no tan espectacular i estètica com la de l'inici sí força més segura i solvent, a més de més rica en recursos i variants, fa que tothom al si de l'espanyolisme pensi que la Lliga s'ha fet curta, i que cas de perllongar-se l'Espanyol no ho tindria complicat fer el sorpasso als seus rivals directes. Els de Rubi hauran de fer en l'última jornada la seva feina superant a la Real Sociedad, equip que es plantarà a Cornellà-El Prat amb els mateixos 50 punts que els pericos, i esperar que el Sevilla guany l'Athletic Club, l'actual ocupant de la 7ª plaça. Tot plegat obliga l'espanyolisme a estar molt pendent del que succeeixi dissabte  al Ramón Sánchez-Pizjuán entre dos equips que comparteixen objectiu; el conjunt hispalenc arriba sisè classificat, mentre que l'Athletic és el seu principal perseguidor en la setena plaça. Les opcions perquè el Sevilla pugui aconseguir la quarta plaça i que per tant afronti la cita amb incentius, quelcom que afavoriria les esperances dels pericos, són poques -passen per guanyar als bascos i per la derrota de Getafe i Valencia, quelcom complicat ja que els azulones reben a casa un Villareal matemàticament salvat i els ché es mesuraran a Zorrilla un Valladolid en estat de relaxament en arribar amb els deures fets a l'última jornada-. En el cas d'empat sevillista davant els lleons, el conjunt de Caparrós afermaria la sisena plaça evitant les tres prèvies d'Europa League, quelcom que ja van fer el passat estiu i al que culpen en certa mida de l'irregular campanya que estan fent. Només la derrota davant l'Athletic desplaçaria al Sevilla a la setena plaça. La por al biscotto és evident en els equips que aspiren a la setena plaça perquè a tots dos equips els valdria, ja que com diem amb un punt, els sevillistes s'assegurarien ser sisens mentre que els bascos anirien a Europa. Tot i això, de moment des dels respectius equips insisteixen que aniran a pel triomf i  a més hi ha un indicador que acostuma  a ser força fiable que de moment no indica que la possibilitat de "pactar" un empat  tingui molt pes: es tracta de les cases d'apostes esportives, perquè la igualada entre tots dos equips es continua pagant bastant bé, sent l'opció favorita dels apostant el triomf del Sevilla.  

Seguint amb la nostra campanya #SevillaNoTeRindas, avui hem parlat amb el periodista Alejandro Sáez, d'un mitjà de referencia a la capital andalusa, Estadio Deportivo, que ens ha explicat que "el Sevilla te ínfimes opcions de la Champions, però coneixent a Caparrós no es deixaran res, a més està el risc de caure en la 7ª plaça el que obligaria a jugar les prèvies. Els resultats es poden posar a favor per tenir opcions a ser quarts, i és important evitar haver de començar a jugar al juliol. El final de temporada de l'equip està sent estrany, se li ha tornat a caure l'equip a Caparrós, en l'últim encontre es notava una certa apatia quan hi avia tant en joc, i ara han de tancar la temporada de la millor manera possible". Per tot plegat, considera que més enllà del que pugui significar per a d'altres equips implicats com l'Espanyol o la mateixa Real Sociedad, estan els propis interessos del sevillisme: "El primer que han de fer és donar la cara per ells mateixos, malgrat es parli de biscotto no crec en això; una altra cosa és que al llarg del partit es posin els resultats a favor per tots dos i els jugadors corrin menys perquè fa calor. Però no hi ha la més mínima possibilitat d'anar amb desmotivació". 


PUBLICITAT