AVUI A POL

EL DERBI. EL DUEL A LES BANQUETES

07/12/2018
Serà el primer cara a cara en un derbi barceloní entre Rubi i Valverde, el tècnic de l'últim triomf espanyolista a casa i en Lliga enfront els culers. L'extremeny no ha guanyat cap dels seus vuit enfrontaments com a visitant davant l'Espanyol en Lliga

Redacció, 7:30h Si gràcies al "Melendazo" de la passada  Copa es va aconseguir el primer triomf a casa de l'era Cornellà-El Prat, en En Lliga aquest anhelat triomf es resisteix: l'última victòria a feu perico en la competició regular data del 13 de gener de 2007, aquell recordat 3-1 a l'Olímpic de Montjuic precisament amb Valverde a la banqueta perica; no els hem guanyat a casa en els últims 11 partits, amb 5 empats i sis derrotes, anotant a més només un gol en els últims sis. A nivell global, independentment del camp de disputa, l'Espanyol porta 18 partits consecutius en La Lliga sense guanyar al Barcelona (4 empats i 14 derrotes), a més sense marcar en 13 d'ells, el que suposa la seva pitjor ratxa sense victòria davant els blaugrana en la competició. Com a nota per a l'esperança, el Barcelona ha perdut dos partits en LaLiga aquesta temporada, un més que en tota la passada al complet (1).    

 

 

El duel serà el primer que disputin Rubi i Valverde a les banquetes de tots dos equips barcelonins; val a dir que el de Vilassar compta per derrota els seus dos enfrontaments de Lliga enfront del Barcelona, un amb el Levante, la 2015-16 (0-2) i un altre amb l'Sporting, la 2016-17  (6-1); molts cops més, fins a dotze vegades, va enfrontar-se amb diferents equips contra el filial barcelonista, el Barça B, amb un balanç devuit victòries, tres empats i una sola derrota. A més, en les dues ocasions que hi va jugar mentre entrenava l'Espanyol B, el curs 2006-07, el triomf va ser blanc-i-blau: 1-2 i 2-0. L'únic equip de Rubi que ha perdut contra el Barça B ha estat l'Eivissa (2-3), el curs 2008-09. Pel que fa a l'ara entrenador del Barcelona no ha guanyat cap dels seus vuit enfrontaments com a visitant davant l'Espanyol en Lliga (3 empats i cinc derrotes). 

Com tothom sap, tots dos entrenados tenen un passat en els respectius equips rivals; el de Valverde com a perico és ben conegut, i va omplir moltes planes el passat curs: quan es va saber que havia estat l'escollit per ocupar la banqueta del Barcelona després de la marxa de Luis Enrique, es va obrir el debat a l'entorn de la conveniència de mantenir el seu nom a una de les portes de l'estadi de Cornellà-El Prat, en concret la 89, honor que se li va concedir pel seu passat blanc-i-blau, tant en la seva etapa en actiu, en que va ser integrant del mític equip de la UEFA 1988, com a la banqueta, on va ser capaç d'arribar a la final de la mateixa competició, a Glasgow, l'any 2007, fa deu anys. El club va decidir no alterar res en aquest sentit, i el tècnic, tot just en l'acte de presentació com a tècnic barcelonista, no va tenir racança en destacar el bon record que tenia de l'Espanyol. Com a jugador, el seu primer derbi va ser el 12 d'octubre del 1986, en la seva primera temporada com a perico, en un partit que va acabar 1-0 pels blaugrana; en jugaria sis més, d'encontres de la màxima rivalitat ciutadana, sis de Lliga i un de Copa, tots ells com a blanc-i-blau-. Com a tècnic perico, va viure altres sis partits de la màxima rivalitat ciutadana, amb una victòria, dos empats i quatre derrotes, en els dos anys que va estar a la banqueta de Montjuïc. Durant aquell temps, va ser capaç de deixar l'equip a la zona mitja de la taula, afegint la magnífica campanya de la Copa de la UEFA que només els penals van evitar caigués del cantó perico; després d'aquella decepció explicava: "El que més m'ha agradat de Glasgow és que moltes de les felicitacions que hem rebut han vingut del Barça. La gent aprecia que juguem bé". 

Pel que fa a Rubi, l'actual entrenador de l'Espanyol va formar part de l'staff tècnic del Barça la temporada 2013-14; Sandro Rosell pensava en ell com a substitut de Tito Vilanova a mitja temporada, però la ràpida recaiguda en la malaltia d'aquest últim el va fer apostar per un tècnic amb experiència, el "Tata" Martino. La seva arribada al Barçava ser per una petició directa de qui era el seu amic, el Tito, que ja ho havia provat un any abans sense srt perquè no va voler trencar el seu compromís amb el Girona; a la segona va tenir més fortuna, aconseguint integrar-lo en el seu equip de treball, en el qual encaixava a la perfecció donada la seva manera d'entendre el futbol i els seus coneixements d'estratègia, tasca a la qual es va dedicar preferentment. En aquell Barça va treballar amb noms com els de Messi, Neymar, Xavi, Iniesta, Busquets i Piqué, el que com ell mateix admet li va servir per aprendre molt sobre gestió de jugadors i vestidors. Poc va durar però aquella experiència directa amb el seu antic amic, només uns dies, per culpa de la recaiguda de Vilanova. Amb l'arribada de Martino amb el seu propi equip de treball, Jorge Pautasso i Elvio Paolorosso, va passar a col·laborar amb ells, però malgrat se'l va oferir seguir per fer tasques d'scouting, Rubi va estimar-se més agafar la responsabilitat de la banqueta en un altre lloc; el maresmenc recorda a AS aquella aventura, breu però intensa: "Va tractar ja de fitxar-me pel Figueres la temporada 2003-04, però aquí vaig decidir anar-me al Sabadell, i després al 2012; primer, havien d'anar-se del club unes persones que finalment no es van anar. I després, aquest estiu em van oferir ser el primer entrenador del Girona, després d'haver ajudat a salvar-ho. Després em va tornar a cridar. Aquí em van sorgir molts dubtes, doncs acabava d'apuntar el cap com a entrenador. Però vaig pensar que era una oportunitat molt bona perquè jo no havia estat mai en Primera, i treballar en un club amb un engranatge tan fort solament podia ajudar-me a millorar. Per això vaig decidir anar cap enllà. Només vam poder treballar junts una setmana".


PUBLICITAT