AVUI A POL

EL MODEL ÉS LA REAL I SERGIO, L'ENTRENADOR'

26/05/2014
La generació del 40 analitza per AS el futur blanc-i-blau.

Redacció, 8:00h.  Vic, en ple cor de Catalunya, va acollir a una nova trobada de veterans pericos, exjugadors que van passar pel club en els 60 i 70, èpoques en les quals el futbol no estava ni la mil·lèsima part de professionalitzat que actualment, on els viatges als estadis es feien amb autobús i en dos o tres dies, i on aquest esport el cobria un misticisme que, avui dia, s'ha evaporat. Històries per recordar, úniques, sense càmeres ni premsa que donessin fe d'això. “L'any 1967 vam jugar el torneig Costa del Sol a Màlaga. Participava el Santos de Pelá. Julián Riera se li va apropar i li va dir: ‘Tu ets molt dolent’. Li picava. Només va jugar la primera part perquè estava mitjà lesionat, però no va fer res”, recorda Jaume Sabaté. “Jo vaig anar corrent al descans al vestuari i li vaig demanar la samarreta. Encara la tinc”, afegeix Juan Martínez Vilaseca (1963-1972). Les històries se succeeixen i ara, 50 anys després, les recorden en un grup de whatsaap anomenat Pericos Players, on intercanvien tot tipus d'informació.

Entre botifarres i costelles, emergeix l'Espanyol. Sabaté i Martínez-Vilaseca coincideixen que el model és la Real Sociedad. “No tenim diners i quan això passa cal pensar en el planter i per a això cal donar-li confiança als jugadors i apostar per ells. Crec que Sergio González hauria de ser l'entrenador i, si no ho és el proper curs, ho serà a llarg termini. Tot passa per aquí, perquè algú coneix als jugadors i els doni oportunitats”, reflexiona, al que Martínez-Vilaseca reitera: “Ara mateix, l'Espanyol B té a Eric Bertrand, un central molt interessant. Poc a poc cal donar-li sortida a aquests jugadors i és millor que l'entrenador els conegui”.

No tots els comensals coneixen l'Espanyol amb tanta profunditat com Sabaté i Martínez-Vilaseca, tot que també s'atreveixen a opinar i a concloure que “el seu futbol ha estat aquest curs molt avorrit”, comenta Madir, precisament un jugador que mai va arribar a debutar amb el primer equip per la falta de confiança dels entrenadors. “Jugava en el filial i vaig anar de cessió en cessió. Sempre jugaven els veterans i crec que cal ser valent per donar-li minuts als més joves. Avui dia, això no passa i l'Espanyol ha de seguir en aquella línia de confiar en els de a baix”, reflexiona. I, per acabar, aquesta generació també vol reivindicar que hi hagi a Cornellà-El Prat una zona habilitada pels exjugadors, com ocorre en el Camp Nou. “Quan demanem entrades, ens envien al gol. Què li importaria a l'entitat deixar-nos una llotja?”, es queixen diversos comensals, part de la història perica.

Un altre exjugador, d'una generació més jove, i amb responsabilitat al Consell, Iñaki, parlava divendres a PericosOnline.tv del criteri seguit en la tria de l'entrenador, i ja aclaria que no descartava Sergio

banneras.png

PUBLICITAT